Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – William Crookes (1861) i l’element 81 (Tl) – tal•li (niloctuni, Nou)

Ens explica la Bíblia com el dia 17 de les mes 2 de l’any 600 de Noè s’obriren les rescloses del cel i van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà. Hi seguí un aiguat de quaranta dies i quaranta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 80 (Hg) – mercuri (niloctinili, Non)

La nostra visió mediterràneo-cèntrica ens fa qualificar la रसायन (rasayana, “essència del camí”) com “l’alquímia índia o hindú”, encara que l’enfocament de la रसशास्त्र (rasasatra, “essència del mercuri”) és sobretot mèdic. Certament, hi ha connexions entre les diferents escoles índies

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 79 (Au) – or (nilseptenni, Nse)

En parlar en el darrer capítol del platí veiem com, en condicions normals, aquest metall doblava el valor de l’or. Aquesta proporció, però, es perd en condicions d’estagnació o recessió, quan el platí perd valor relatiu, en part per la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Antonio de Ulloa (1735) i l’element 78 (Pt) – platí (nilseptocti, Nso)

Arribem amb el nombre 78 de la nostra sèrie. Amb una descomposició factorial de 2•3•13 no ens crida gaire l’atenció, i algun trisdecafòbic arrufarà el nas, i tot. La nostra manera d’expressar i pensar els números és essencialment decimal, amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Smithson Tennant (1803) i l’element 77 (Ir) – iridi (nilseptisepti, Nss)

Amb les sis franges vermella, taronja, groga, verda, blava i morada, la bandera de l’arc del cel, de l’arc Iris pels pagans i de l’arc de Sant Martí per als cristians, ha onejat les passades setmanes amb motiu del 28

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Smithson Tennant (1803) i l’element 76 (Os) – osmi (nilsepthexi, Nsh)

El mot grec “ὀσμή” vol dir olor, tant en el sentit positiu de fragància com en el sentit negatiu de fetor. També el trobem per referir-se al sentit de l’olfacte. Els lexicògrafs catalans ens recorden que “olorar” és “aspirar l’aire

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Masataka Ogawa (1908) i l’element 75 (Re) – reni (nilseptipenti, Nsp)

En alemany estàndard, s’escriu “Rhein”, mentre que en neerlandès s’escriu “Rijn” (en algunes altres variants alemanyes, es pronuncia “Riing”). El nom llatí, Rhenus, es pren de la transcripció grega (Ῥῆνος) del nom cèltic, Rēnos. El nom francès de Rhin s’adapta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Torbern Bergman (1781) i l’element 74 (W) – tungstè (nilseptiquadi, Nsq)

Fa unes setmanes, en parlar del zirconi i, amb motiu específicament de la zircònia, ens referíem als materials refractaris. Relacionat amb aquest concepte, apareix la idea de metall (o aliatge metàl•lic) refractari. Els metalls refractaris es caracteritzen per una forta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Anders Gustaf Ekeberg (1802) i l’element 73 (Ta) – tàntal (nilseptitri, Nst)

En els relats sobre les penes infernals que ens ha llegat la mitografia grega apareix un punt comú sobre la futilitat de la recerca de la felicitat material: quan hom assoleix l’objectiu llargament cobejat i pel qual s’ha menyspreat tota

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Vladimir Ivanovitx Vernadski (1911) i l’element 72 (Hf) – hafni (nilseptibi, Nsb)

El nom oficial és København, abreviat de vegades com a Kbh. o Kbhvn. Aquest topònim danès modern prové de les formes clàssiques Køpmannæhafn o Købmannahavn. Saxo Grammaticus tradueix el topònim com a “Portus Mercatorum” en el segle XII, en la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS