Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Karl Ernst Claus (1844) i l’element 44 (Ru) – ruteni (nilquadiquadi, Nqt)

En els darrers quatre lliurament, incloent aquests, els protagonistes es diuen Carles: Hatchett, Scheele, Perrier i Claus. Charles, Carl, Carlo o Karl, encara que els quatre hagin estat anomenats també per alguns dels altres noms de font o pel cognom

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carlo Perrier (1937) i l’element 43 (Tc) – tecneci (nilquaditri, Nqt)

En molts dissenys de la taula periòdica, les caselles o els símbols reben quatre colors. Tres es destinen a designar en quin dels tres estats d’agregació de la matèria (sòlid, líquid, gasós) es troba l’element en condicions estàndards. El quart

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1778) i l’element 42 (Mo) – molibdè (nilquadibi, Nqb)

“La guia de l’autoestopista a la galàxia” (“The Hitchhiker’s Guide to the Galaxy”), programa radiofònic iniciat el 1978 per Douglas Adams, fou després adaptat per ell mateix en format de llibre, de novel•les i de telesèrie, i ha estat després

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Charles Hatchett (1801) i l’element 41 (Nb) – niobi (nilquadiuni, Nqu)

Definits pel nombre atòmic, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), assigna noms propis a 114 elements, concretament a tots els elements de nombre atòmic entre 1 i 116, amb l’excepció dels elements 113 i 115, la descoberta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Martin Heinrich Klaproth (1789) i l’element 40 (Zr) – zirconi (nilquadinili, Nqn)

Pressió i temperatura modifiquen les propietats i àdhuc els estats d’agregació de la matèria. La ciència dels materials, en l’adveniment de l’era industrial, es va haver d’enfrontar als reptes d’estandardització. Per exemple, fou la qüestió de les vies fèrries i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Johan Gadolin (1794) i l’element 39 (Y) – itri (niltrienni, Nte)

En parlar de l’escandi, vèiem com Lars Fredrik Nilson identificava aquest material en l’iterbita o gadolinita. La primera denominació d’aquest material ha estat prolixa en la denominació d’elements de terres rares. En el 1794, de la iterbita s’identificà l’ítria, la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Cruickshank (1787) i l’element 38 (Sr) – estronci (niltriocti, Nto)

El fets dels darrers anys a Gran Bretanya, des de la commemoració en el 2007 del Tricentenari de la Llei de la Unió que establí la unió dels regnes anglès i escocès, fins a la recent celebració d’un referèndum en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Robert Bunsen (1861) i l’element 37 (Rb) – rubidi (niltrisepti, Nts)

Els cinc elements més abundants de la Via Làctia (H, He, O, C, Ne) constitueixen el 99% de la massa bariònica de la galàxia. Els cinc elements més abundants del planeta Terra (Fe, O, Si, Mg, Ni) constitueixen el 95%

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Morris William Travers (1898) i l’element 36 (Kr) – criptó (niltrihexi, Nth)

Superman és el superhome o superheroi de còmic per antonomàsia. Certament potser no és el personatge més interessant ni el que ha produït les obres més memorables del còmic ni en les translacions radiofòniques, televisives, en el cinema o en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Antòni-Jiròni Balard (1825) i l’element 35 (Br) – brom (niltripenti, Ntp)

El sufix grec -λογ-, variant de -λεγ-, i relacionat amb el verb λέγειν, que vol dir “parlar”, va donar lloc, ja en l’Antiguitat, al sufix -λογία. Plató, a Politeia (II, 18), empra, per exemple, el mot θεολογία, per referir-se al

Arxivat a Ciència i Tecnologia