La mà de ningú (Proa, 2011) s’ha definit com el debut en la novel·la negra de Vicent Usó(Vila-real, 1963). I podríem dir que, formalment, és així. Però el lector habitual d’aquest autor també ha de saber que el canvi de registre no…

En temes tan controvertits com la gestió de la política lingüística en un indret tan polimòrfic com ara el País Valencià de vegades és convenient llançar la mirada enrere i fer balanç. Però, sobretot, llançar alguna proposta viable i profitosa.…

El debat sobre les descàrregues en Internet, els drets d’autor i la inviolabilitat de la llibertat a la xarxa està tan polaritzat que qualsevol opinió o criteri en una zona de grisos corre el risc de no ser ben entesa…

Em pose a la tasca de desbudellar amb delectació les quasi quatre hores de George Harrison: Living in the material world (2011) el documental que el polièdric Martin Scorsese va dedicar a la vida del membre de The Beatles més desconegut, juntament amb Ringo Starr,  i, d’alguna forma,…

Entre les moltes carències de la meua biblioteca personal hi havia l’absència d’alguna traducció al català d’un dels meus autors de capçalera, William Faulkner (1897-1962). Vull dir que l’absorció d’aquest autor l’havia fet fa uns quants anys i, a més, en castellà.…

Tot i la seua exultant joventut, a Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) li segueix l’ombra d’una abundosa obra poètica adornada amb premis i distincions. Artista polifacètica (és guitarrista de la formació metal Red for more i una excel·lent recitadora, entre d’altres vessants), amb el…

Arribe a L’informe de Brodeck (La Magrana, 2008), del francés Philippe Claudel, Premi Goncourt des Lycéens 2007, una mica per atzar, com a part d’un programa de lectures diverses per desempallegar-me de la meua nova novel·la i el seu univers contemporani i trobar…

Havia decidit exhumar aquest disc, un doble en directe anomenat Obras escocidas(Virgin, 2001), unes setmanes abans de saber que Los enemigos, sense dubte una de les millors bandes de rock espanyoles de la història,  tornaven als escenaris en una gira anti-crisis (o d’alimentació,…

A Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984) el vaig conèixer a una d’aquelles trobades de joves escriptors a Gandia a les quals m’endollaven per manca de quòrum de narradors menors de 35. Fins i tot així, fent màniga ampla, els poetes eren…

Potser el seu primer disc, de títol homònim, no tingué el ressò que mereixia, però els alcoians Arthur Caravan contribuïren a la decisiva diversificació estilística de l’escena valenciana i, per què no dir-ho, a augmentar el llistó de qualitat. Per això alguns…