ALL (all i allioli) De l’all i de l’alioli menda es declara devot. L’aioli que més m’agrada: de codony, gust de tardor. 10.08.2007 Aquest poema d’en Celdoni Fonoll apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009,…
ALL (all i allioli) De l’all i de l’alioli menda es declara devot. L’aioli que més m’agrada: de codony, gust de tardor. 10.08.2007 Aquest poema d’en Celdoni Fonoll apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009,…
A la Mediterrània tenim el mite grec que Prometeu robà el foc als déus de l’Olimp per lliurar-lo als homes. A l’Amèrica del Sud hi ha un mite guaraní que diu que el Pare Primer robà el foc als gegants…
Avui, vaga general. De motius per a fer vaga n’hi ha molts, i els sindicats tenen tota la raó del món de protestar per la darrera reforma laboral del Govern espanyol. Però la història ja ve de lluny. Des de…
O molt m’equivoco, o poca gent es pren seriosament aquesta vaga general que s’apropa. És clar que jo mateix he repetit mil vegades que les sensacions quasi mai reflecteixen la realitat, o sigui que allò que a mi em sembla…
“Si se calla el cantor calla la vida porque la vida misma es todo un canto. Si se calla el cantor muere de espanto la esperanza, la luz y la alegría. Si se calla el cantor se quedan solos los…
Durant la segona guerra mundial, un oficial destinat a un lloc administratiu s’adona de com és d’absurd que, periòdicament, hagi de comunicar al quarter general tot de detalls sobre el material d’ús diari de la base i, per tal de…
Entrem en la setmana decisiva de la vaga general. Estic convençut que l’estira i arronsa entre sindicats i Govern espanyol, més que pretendre establir uns serveis mínims determinats, tenia l’objectiu publicitari de crear l’ambient propici per a la vaga. Aquesta…
Els avis i les àvies són un pou de saviesa! És un capvespre d’estiu, càlid i seré; l’avi s’està a l’ombra del porxo adormiscat, el seu nét arriba corrent i s’adreça al seu avi irat per la injusticia que li…
En ple segle XXI, algú se’n recorda de la mili? I si encara guardem un record més o menys precís d’aquella experiència, som capaços d’explicar-la a les noves generacions? He intentat diverses vegades transmetre els sentiments d’un any ple d’incoherències…
Són els nostres somnis previsibles? És possible que, si no ho són, ho puguin acabar essent, estant sotmesos, com ho estem, cada cop més, a unes mateixes entrades d’informació, a la mateixa cultura globalitzada, al mateix cinema, a la mateixa…