Enguany fa cinquanta anys que Robert Whittaker (1920-1980) feia una proposta alternativa a la visió clàssica que divideix els organismes vivents en “Regne Vegetal” i “Regne Animal”. La de Whittaker era una proposta que seguia un esquema evolutiu. A la…
Ciliats, cercozous i dinoflagel·lats a 250 metres de fondària (Protistologia mediterrània, 23/2019)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Fotodiagnòstic diferencial de l’alfa i de la beta talassèmia amb microscòpia de força atòmica (Hematologia mediterrània, 22/2019)
Fou en el 1932, quan George H. Whipple i William Leslie Bradford encunyaren el terme “talassèmia” per referir-se a un tipus d’anèmia típica de persones originàries de la “Mar” Mediterrània. Prèviament, hom havia parlat, de fet, d’anèmia mediterrània. En les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’exposició infantil a la contaminació atmosfèrica s’associa amb una reducció de capacitats de memòria i atenció (Epidemiologia mediterrània, 21/2019)
Entre el 2011 i el 2016 es desenvolupà el projecte Breath, encapçalat per Jordi Sunyer, cap del Programa d’Infància i Medi Ambient de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Aquest projecte volia estudiar l’impacte de la contaminació atmosfèrica de les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Centenari de Ramon Margalef (Ecologia mediterrània, 20/2019)
Aquesta setmana es commemora el centenari del naixement de l’ecòleg Ramon Margalef, que es va morir el 23 de maig del 2004, després d’una llarga carrera acadèmica i científica. Fou el primer catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona. Realitzà…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les fades de la comtessa Ermessenda. Girona, Temps de Flors 2019
El claustre del monestir de Sant Daniel de Girona s’ha guarnit amb la vegetació de les boscúries i dels camins de la vall, les boires gebrades i les figures mítiques de la vall: les trementinaires i les fades, collint herbes…
Arxivat a Cultura i Societat
Dades del projecte ILERVAS: l’adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb una baixa autofluorescència cutània (Fisiologia mediterrània, 19/2019)
El setembre del 2017 ens referíem, amb motiu d’una recerca de Ahmad et al., a l’autofluorescència cutània com a marcador de risc cardiovascular i diabètic. L’autofluorescència cutània seria un indicador no-invasiu de l’acumulació en els teixits de productes finals d’una…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ara fa un mes es va anunciar que la matemàtica nord-americana Karen Uhlenbeck havia estat premiada amb el Premi Abel per la seva recerca en el camp de les equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables, i…
L’origen geogràfic dels fluxos genètics històrics des del nord d’Àfrica a l’Europa Sud-occidental i a Canàries (Paleogenètica mediterrània, 18/2019)
En el darrer mig segle, els avenços teòrics en la genètica de poblacions i el progrés tècnic de la genètica molecular han fet d’aquestes disciplines unes valuoses ciències auxiliars per conèixer el passat de les poblacions humanes. Un passat, cal…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Ornaments personals del jaciment paleolític de Poiana Cireșului (Arqueologia mediterrània, 17/2019)
En el jaciment de Poiana Cireșului (a la localitat romanesa de Piatra Neamț) s’han trobat, al llarg de diverses campanyes d’excavació, una rica mostra de l’art paleolític en forma d’ornaments personals. Aquestes restes s’han trobat en quatre capes estratigràfiques diferents,…
Arxivat a Cultura i Societat
Nous avenços contra l’ELA gràcies al sincrotró ALBA
En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 146 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari). Un article de la secció ‘Universitats i centres’ mostra com una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró aplicades al sincrotró ALBA i…
Tagged with: astrofísica, cerca, Comunicació científica, Dones i ciència, ELA, Malalties minoritàries, sincrotró, TERMCAT, Think tank
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 