En el jaciment de Poiana Cireșului (a la localitat romanesa de Piatra Neamț) s’han trobat, al llarg de diverses campanyes d’excavació, una rica mostra de l’art paleolític en forma d’ornaments personals. Aquestes restes s’han trobat en quatre capes estratigràfiques diferents, la més antiga de les quals es correspon al període gravetià primerenc (fa 30-31 milers d’anys). En aquesta capa gravetiana s’han trobat closques perforades de caragols fluvials (Lithoglyphus naticoide, L. apertus) i matins (Homalopoma sanguineum). La presència de closques d’H. sanguineum és remarcable pel fet que la distància mínima a l’hàbitat d’aquesta espècie era de 900 km. En un article a PLoS One, encapçalat per Elena-Cristina Nițu, del Museu d’Evolució Humana i Tecnologia en el Paleolític, de Târgovişte, es remarca que la presència d’aquestes closques marines indica bé la connexió d’aquesta comunitat amb comunitats del litoral bé un possible moviment de poblacions litorals fins als Carpats.
Closques perforades d’“Homalopoma sanguineum” trobades al jaciment Poiana Cireșului, fotografiades en la superfície dorsal (A) i en l’obertura (B). Aquesta espècie, de distribució mediterrània, habitava a més de 900 km del jaciment
Un jaciment gravetià
Aquesta recerca fou concebuda per Elena-Cristina Nițu i Marin Cârciumaru. Tots dos són membres de Muzeul Evoluției Omului și Tehnologiei în Paleolitic, integrat en el Complexul Național Muzeal ”Curtea Domnească”, de Târgoviște (comtat de Dâmboviţa). Cârciumaru també és professor de l’Escola de Doctorat de la Universitatea Valahia din Targoviste.
En l’anàlisi formal participaren, a més, altres membres de Muzeul, Adrian Nicolae, Ovidiu Cîrstina, Florin Ionuț Lupu i Marian Leu.
La recerca fou finançada sota el projecte PALEOTECH, finançat per l’agència UEFISCDI. Aquest projecte estudia el comportament tècnic i simbòlic de les comunitats paleolítiques a l’Est dels Carpats, tan abans com durant la darrera era glacial. Les campanyes d’excavacions de Poiana Cireșului són finançades en el marc del Programa Nacional de Recerca Arqueològica Sistemàtica del Ministeri de Cultura.
L’article fou tramès a PLoS One el 18 de setembre del 2018. De l’edició se’n va fer càrrec Marco Peresani, de la Universitat de Ferrara, i fou acceptat el 24 de març, i publicat aquest dimecres.
El projecte PALEOTECH és especialment interessat en el jaciments gravetians situats a l’est dels Carpats, particularment en les valls dels rius Bistrița, Prut i Dniester. És matèria de debat la relació entre aquests jaciments i els presents a la regió de Kostenki-Bortxevo i a d’altres indrets de la Plana Russa. Un corrent d’opinió arriba a identificar una cultura local “molodoviana”, però en aquest sentit Nițu et al. són prudents, ja que recorden que dels 20 jaciments paleolítics de la vall de Bistrița, tan sols el de Poiana Cireșului ha estat excavat sistemàticament. El jaciment de Poiana Cireșului ofereix una llarga successió cronostratigràfica, que comença en el període gravetià més primerenc (datat en 30-31 mil anys d’antiguitat). A aquest jaciment no s’han trobat restes humanes, però sí restes de fauna consumida per grups humans, així com eines i armes de pedra i d’os, objectes i ornaments, així com altres traces de llars de foc i d’habitació humana.
Excavacions recents a Poiana Cireșului (2016-2017) han trobat en la capa gravetiana primerenca un aplec d’ornaments consistents en closques perforades de caragols fluvials i marins. Els caragols fluvials pertanyen a les espècies Lithoglyphus naticoides i L. apertus. Els caragols marins pertanyen a l’espècie mediterrània Homalopoma sanguineum.
El jaciment de Poiana Cireșului es troba a la localitat de Piatra Neamț, en les terrasses de la riba dreta del riu Bistrița en la confluència amb el Doamna, a una altitud sobre el nivell del mar de 395 m. Des de fa 20 anys ha estat objectes d’excavacions sistemàtiques, que assoleixen una superfície de 100 m2. S’hi han identificat quatre capes paleolítiques: 1) la capa I, amb materials lítics de l’època epigravetiana; 2) la capa II, d’una antiguitat de 22-23 mil anys, del gravetià tardà; 3) la capa III, d’una antiguitat de 28-29 mil anys; 4) la capa IV, d’una antiguitat de 30-31 mil anys
La capa IV de Poiana Cireșului és la mostra més antiga d’ocupació paleolítica de la vall de Bistrița. En total s’hi han trobat 3.000 restes lítiques i osteològiques (els ossos es corresponen a grans herbívors, bovins i bisons), així com indicis de fogueres, de pous i d’estructures d’habitació, corresponents a dues seqüències temporals.
Les closques de caragol perforades només s’han trobat en aquesta capa IV (gravetiana III). La majoria s’han trobat tan sols en dues seccions, la V i la XII, associades a habitacions i focs.
Dels instruments lítics de la capa IV, el gres silici, la menilita i l’esquist, són roques locals, però el sílex provindria de la vall de Prut, a uns 200 km de distància.
Closques de “Lithoglyphus” trobades a Poiana Cireșului. En la campanya del 2004 se’n trobaren els primers 10 espècimens (que devien formar part del mateix collar), en la secció V, als que seguiren un parell més en la campanya del 2006. Foren identificats com a “L. naticoides”. En el 2016, s’identificaren 10 closques perforades d’“Homalopoma sanguineum”, en la secció XII. En el 2017, es trobaren 22 closques perforades que foren assignades a “L. naticoides” (19) i “L. apertus” (3). En el 2018, es trobaren sis espècimens perforats de “L. naticoides” en la secció V. En cap ocasió s’han trobat espècimens no-perforats
Els espècimens perforats es conserven al Museu de Târgovişte sota les entrades LXIX 49251-49286. L’observació a través de l’estereomicroscopi ha permès analitzar la tècnica de perforació.
Tres espècies de gasteròpodes
Lithoglyphus naticoides té una closca ovalada amb una estriació fina i irregular. Fa 7-8 mm com a màxim. Es troba a la Conca Pòntica en els rius Dniester, Dnieper, Don, Donets i en alguns afluents del Danubi.
Lithoglyphus apertus té una closca globular i finament estriada. És més gros (13-14 mm). Se’l troba en el fons rocós de rius (Alt Danubi, Sava).
Homalopoma sanguineum té un color vermell característic. És un caragol marí, de distribució mediterrània.
Mobilitat i identitat social a través de collars de closques perforades
La presència de closques perforades de caragols que devien format part de penjolls condueix a Nițu et al. a fer tota una sèrie de reflexions. Els crida particularment l’atenció la presència de Homalopoma sanguineum. Aquesta espècie marina no s’ha registrat a la Mar Negra, però sí a la Mar de Màrmara i a la Mar Egea.
Cal dir que la Mar Negra, durant el període glacial, quedà desconnectada de la Mediterrània. El nivell de la Mar Negra davallà uns 100 metres, de forma que quedà convertida en un llac salabrós, amb una fauna més semblant a la de l’actual Mar Càspia. En l’estadi Surozhià (fa 40-25 mil anys), però, la Mar Negra tornà a reconnectar amb la Mediterrània, guanyà en salinitat i adquirí fauna marina.
En la Cova Foradada, de Calafell, en un nivell corresponent a la mateixa època (fa 30-31 mil anys) s’han trobat espècimens foradats d’H. sanguineum (García-Argudo et al., 2018). Existeixen també altres jaciments gravetians, de terra endins, amb espècimens foradats d’aquesta espècie. En canvi, de l’ús de Lithoglyphus foradats no se’n té notícia més que en uns pocs jaciments. I pel que fa a l’aparició simultània de closques foradades dels dos gèneres, Poiana Cireșului és un cas únic. També és notable el fet que les peces foradades siguin rodones i petites (6-8 mm), fruit d’una acurada selecció, i amb una tècnica de perforació sofisticada. Formaven collars densos, en els que cada peça tocava la següent.
Nițu et al. s’expliquen de dues maneres la presència de collars d’H. sanguineum en aquesta localitat tan allunyada de la Mediterrània:
– els habitants eren un grup originari de la Mediterrània.
– els collars havien arribat a la zona a través d’una xarxa de contactes humans.
La manca d’assentaments que connectin Poiana Cireșului i la Mar Mediterrània afavoreix la teoria de la migració. Les anàlisis paleogenètiques semblen indicar que la difusió de la cultura gravetiana s’associa, si més no en part, a moviments de població. Una possible ruta de migració podria haver estat el corredor trans-Adriàtic, que uniria la Península Itàlia amb la Conca Carpàtica. Una altra possibilitat és una migració des de la Mar Egea cap al nord.
Nițu et al. també exploren el possible rol simbòlic i d’identitat social dels collars de closques de caragols. La selecció de les matèries primeres (closques de caragol) i els processos de fabricació (perforació) condueixen a una certa estandardització. Explorar els ornaments paleolítics pot ajudar a identificar estructures locals en els grans períodes culturals, i alhora veure’n els aspectes comuns. Arqueologia i paleogenètica, a mesura que aporten noves dades, il·luminen el passat prehistòric.
Lligams:
– Mobility and social identity in the Mid Upper Paleolithic: New personal ornaments from Poiana Cireșului (Piatra Neamț, Romania). Elena-Cristina Nițu, Marin Cârciumaru, Adrian Nicolae, Ovidiu Cîrstina, Florin Ionuț Lupu, Marian Leu. PLoS One 14:e0214932 (2019).
Des de la Mediterrània 