L’origen geogràfic dels fluxos genètics històrics des del nord d’Àfrica a l’Europa Sud-occidental i a Canàries (Paleogenètica mediterrània, 18/2019)

En el darrer mig segle, els avenços teòrics en la genètica de poblacions i el progrés tècnic de la genètica molecular han fet d’aquestes disciplines unes valuoses ciències auxiliars per conèixer el passat de les poblacions humanes. Un passat, cal dir, que és present, ja que és d’aquest passat genètic d’on procedeix, a través dels mecanismes de la biologia evolutiva, la constitució genètica de les poblacions actuals. Una de les qüestions històriques que sovint es repeteix és saber si en tal o tal altre procés de canvi cultural hi operaren amb major o menor intensitat les aportacions de nous contingents humans o si es tractà de la difusió sobre poblacions preexistents de noves maneres de fer. En la historiografia espanyola hom ha discutit sovint, per exemple, sobre l’abast de les aportacions demogràfiques de la conquesta romana i de les invasions posteriors de pobles germànics i àrabs. La paleogenètica ens permet oferir respostes quantitatives a aquests processos. Lara R. Arauna i David Comas, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra, treballen sobre la genètica de poblacions de l’Àfrica del Nord. En col·laboració amb Garrett Hellenthal, de l’UCL Genetics Institute, de Londres, han realitzat un estudi sobre l’impacte de migracions històriques procedents de l’Àfrica del Nord sobre les regions d’ultramar més immediates: les Penínsules Itàlica i Ibèrica, i les Illes Canàries. Els resultats apareixen ara en un article que publica la secció de ciències biològiques dels Proceedings of the Royal Society. Els moviments de major impacte els detecten a la Toscana al voltant del segle IV d.C. i a la Península Ibèrica a partir del segle VII d.C.

Dinar que en l’anvers porta la xahada i una inscripció igualment en àrab que indica la seva emissió en l’any 98 de l’Hègira a “Al-Andalus” i en el revers porta la inscripció llatina “FERITOSSOLIINSPANANXCI”.

Una base de dades genòmiques de les poblacions del nord d’Àfrica

Lara R. Arauna és investigadora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Barcelona, i de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) que comparteixen la UPF i el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Arauna fa part del laboratori de David Comas, que és professor associat de la UPF des d’octubre del 1998 i de l’IBE des de juliol del 2008.

Garrett Hellenthal es doctorà en estatística genètica a la University of Washington Seattle (2006) amb una tesi sobre estimació de taxes de conversió genètica a partir de dades de polimorfismes mononucleotídics. Treballà entre el 2009 i el 2012 en el projecte WTCHG d’identificació de regions genòmiques associades a la susceptibilitat a l’esclerosi múltiple. Actualment ho fa sobre la genètica del mestissatge en poblacions humanes, com el projecte Peopling of the British Isles (POBI) o projectes sobre la constitució genètica dels grups indígenes de les Amèriques.

En aquesta recerca, Arauna et al. volen entendre les migracions històriques humanes des de l’Àfrica del Nord a les regions litorals d’ultramar. Per comprendre la dimensió genètica d’aquestes migracions, cal conèixer primer l’estructura genètica d’origen. Així doncs, construïren una refinada base de dades d’abast genòmic de les poblacions de l’Àfrica del Nord per tal de descriure l’estructura genètica detallada de la regió. Empren com a base la informació sobre haplotips, és a dir sobre les associacions entre polimorfismes genètics que comparteixen regió cromosòmica.

Uns fluxos de litoral a litoral

Arauna et al. troben que el flux genètic des de l’Àfrica del Nord al litoral euromediterrani procedeix principalment de les regions litorals afromediterrànies. En el seu estudi se centren en la Toscana i en la Península Ibèrica.

A la Toscana, el flux genètic dataria principalment del segle IV d.C. S’associa, doncs, a les migracions de la decadència i caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

A la Península Ibèrica, el flux genètic principal seria un xic més tardà, i arrencaria devers el segle VII d.C. S’associa històricament a l’expansió àrab iniciada en el 711 d.C. Les aportacions demogràfiques nord-africanes procedirien principalment del litoral mediterrani de les antigues províncies romanes de la Mauritania. L’entrada genètica resultant hauria quedat condicionada a l’expansió ulterior dels regnes cristians sobre Al-Andalus, que es concentra entre els segles XI i XIII.

Canàries

En les poblacions actuals de les Illes Canàries és possible identificar un component d’origen nord-africà. Aquest component procedeix del litoral atlàntic.

Arauna et al. també identifiquen en la població canària actual un flux genètic originari de més al sud, de les terres de l’actual Senegàmbia. De fet, aquest flux genètic fa part d’un mestissatge complex que hauria tingut lloc en el segle XV entre orígens nord-africans-atlàntics, senegambians i europeus. Aquest mestissatge s’associaria a la incorporació de l’arxipèlag a la Corona de Castella (1402-1496).

Lligams:

Dissecting human North African gene-flow into its western coastal surroundings. Lara R. Arauna, Garrett Hellenthal, David Comas. Proc. Biol. Sci. 286: 20190471 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: