Arxiu del Blog

Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes l’espai de

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat