Arxiu del Blog

Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes l’espai de

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ara saps que la mort no és morir-te

Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat