Arxiu del Blog

Quan siguis molt velleta…

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa. I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat