Arxiu del Blog

Calladament

Posted on 07/04/2011 by Oriol López

Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes l’espai de…

Ara saps que la mort no és morir-te

Posted on 10/02/2011 by Oriol López

Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com…