Eren dos amics i dues vides indestriables: Que el seu record, doncs, sigui així també, ara que han lliscat dins la tomba; que els seus ossos no siguin separats, perquè els seus cors, en vida, foren un sol cor. Percy…
Arxiu del Blog
La plaça salvatge, de Tomas Tranströmer
En plena vida la mort s’acosta i pren les mides a l’home. La visita s’oblida i la vida continua. Però el vestit es cus a la callada. Tomas Tranströmer Els versos anteriors formen part del poema Postals negres, un dels…
Tagged with: Carolina Moreno Tena, La plaça salvatge, poesia, Tomas Tranströmer
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Dia Mundial de la Poesia. Posar poesia a les nostres vides
Avui, dia 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia. Algunes persones poden estar pensant que els temps que vivim, d’injustícia i de manca de llibertat, no són temps per a la poesia. Jo crec, però, que és…
Pretèrit imperfet
Van ser hores, dies De curosa feina. Perfectament Encastades totes les peces, acabat De Pintar, lluïa el vaixell. Fil de cosir i un velam De retalls manllevats, i aquells Escuradents miraculosament Enllaçats, tot encimbellant, ben alta, Una inequívoca bandera pirata.…
Obreda
Tenia per pintura el bat del sol. Havia après a guardar-se’l a la vista en grans quantitats per poder-lo projectar, després, on i quan li convingués. Era, és clar, una pintura per a ell sol, que només ell podia veure.…
No demano gran cosa
No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes,…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, No demano gran cosa, poesia, Ramon Muntaner
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ritual de boda pagana
Si unim les mans sota la pluja fina les lligarà la pluja amb fils sagrats i ens semblarà després que som casats per una estranya voluntat divina. De la Pluja. Charmes. Miquel Martí i Pol Miquel Martí i Pol. Poesia…
D’un vers a un món! #capdiasensepoesia
Per un vers arribem a un poema, a un poeta i a tot un món. Que mai no falti la poesia a la nostra vida! Si a tu també t’agrada llegir poemes, et suggerim: La nostra selecció de versos, poemes…
El poble que no estima els seus poetes…
[…E]l poble que no estima els seus poetes ha de viure sense cançons ni colors, cego d’ànima i de vista; que el que passa per la terra sense adorar la bellesa no és digne ni té dret a rebre la…
Els poderosos
En Miquel Martí i Pol ens deia, parlant dels poderosos: [….] A coll-i-be dels pobres alternen xurriaca i caramel segons el vent que bufa, però no descavalquen mai. Miquel, recorda-ho: únicament pegant sacsejades tots plegats ens els traurem de sobre.…
Des de la Mediterrània 