Paolo: no me “vasiles”

Benvolgut, o no, Paolo Vasile:

He llegit les teves declaracions al Diario de Sevilla i t’he de dir que m’has garantit una bona estona de diversió. Transcric a continuació el que vas afirmar: “Belén Esteban representa a la mujer que protesta, inconformista. Representa al desahogo de la gente. La gente puede estar indignada de forma pacífica y pronunciarse de forma enérgica, como Belén, y mostrar la decepción por un sistema”. Inclús vas arribar a formular la següent frase:  “Yo no digo que Belén haya sido el origen del 15-M, pero vaticina su concepto, porque ella dice cosas de sentido común… Y Telecinco sólo depende de su público, no de nadie en concreto”.T’has quedat descansat, paio!

Paolo: no me “vasiles”. Arribar a ser Conseller Delegat de Telecinco no deu ser fàcil. He de suposar que ets una persona intel·ligent i les persones intel·ligents no tenen la tendència a insultar la intel·ligència de la resta de mortals. Una altra cosa és que vulguis justificar la creació del teu monstre. No sé per quina raó però em recordes a Víctor Frankenstein, aquell clàssic personatge creat per Mary Shelley. Però, encara més, les teves declaracions em traslladen a aquella hilarant paròdia que va ser “El jovencito Frankenstein”. No trobes una estranya coincidència entre ambdós “monstres”? Llegeix el següent monòleg: “el amor es la única cosa que puede salvar esta pobre criatura, yo convenceré al mundo de que no es malo… aún a costa de mi propia vida. Nada de lo que escuchen ahí adentro… por mucho que yo maldiga o llore… no abran esta puerta o echarán a perder todo el trabajo que he realizado. ¿Entienden? ¡No abran esta puerta!”.

Ho sento, molts ja hem obert la porta. I sabem que la teva creació és una “choni” madrilenya, inculta, arrogant, fatxa, grollera i ara, gràcies a tu i a aquesta Espanya acrítica i intel·lectualment limítrof, milionària. Dir que Belén Esteban va inspirar el 15-M és com dir que, a més a més, és enòloga. Suposo que m’entens.

Bé, Paolo, m’acomiado de tu amb un fragment de Frankenstein que potser recordaràs el dia que la teva audiència aconsegueixi una certa perspectiva i deixis d’obsequiar-la amb merda mediatitzada: “he aquí una de mis víctimas! En su muerte se consuma mi ansia de venganza y se cierra el cielo de mi mísera existencia. ¡Frankenstein, generoso y devoto espíritu! ¿Acaso me servirá de algo pedirte perdón? Yo, que sin consideración a nada ni a nadie destruí a tus seres queridos… ¡Pero ya estás frío y no puedes responderme!”

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.