Què dimonis caçaré:
vidres, llaunes i paper?Si la fauna fa fallida
i cedeix a l’envestida
d’aquests temps de mala vida,
què dimonis caçaré?Si creix tant l’escombraria,
al final m’hauré de fer
feres tristes de paper
per si vull caçar algun dia.David Jou
Ens estem cruspint el planeta i l’estem omplint d’escombraries. En aquest context s’emmarca el poema anterior, Diana caçadora, forma part de Mirall de vellut negre (1981), de David Jou i Mirabent.
Oriol López
Si, la bogeria del consumisme té, entre d’altres conseqüències, l’increment de tota mena de deixalles.
Una altra conseqüència és que els països desenvolupats “exporten” part de les seves deixalles a països desenvolupats per a que ens les “guardin”. Som així!
Sí, així de “generosos”.
Oriol López
A mi em surt més concentrar-me en l’aclte de sublimació que, de les deixalles, fa néixier una bella poesia!
També, Gabriel, una cosa no treu l’altra, és, estem d’acord, una bella poesia. Gràcies pel teu comentari.