Els esciòpodes eren criatures mitològiques amb una sola cama i un sol peu de mesures sobre dimensionades. El terme esciòpode prové del grec i significa “ombrapeu” i aquest nom li ve donat per el costum que tenien aquests éssers mitològics d’utilitzar el seu peu com un para-sol i protegir-se del sol.
Vivien a Etiòpia i la seva única cama no els feia un éssers lents, sinó al contrari, la seva única extremitat era molt forta i el permetia saltar a gran velocitat, i ser tan ràpids con un genet i el seu cavall. No eren violents i sols utilitzava la seva poderosa cama com últim recurs de defensa.
El primer que els va descriure va ser Plini el Vell, en el segle I d.C. a la seva Naturalis Historiae. La llegenda va perdurar durant l’Edat Mitja ja que va sortir a nombrosos llibres religiosos, bestiaris, mapes, etc.
Aquest esciòpode curiosament té dues cames en lloc d’una. Font
A la dreta del mapa podeu veure els esciòpodes. Font
Al podeu veure al centre de la imatge junt amb altres monstres i criatures mitològiques. Font
Font: Wikipedia i Field Guide to Monster of the World
Jaume Mas
Des de la Mediterrània 
Hola, molt interessant. No en sabia res d’aquests éssers mitològics. Si n’havia vist algun dibuix o en alguna pintura no n’havia parat prou atenció.
He après una cosa nova i interessant en el teu post.
La història, que recollia allò que alguns viatgers relataven que havien vist o històries que venien d’antic, sense cap possibilitat de confrontar-ho amb la realitat, o que es limitaven a copiar el que altres llibres ja relataven, ha portat a que es convertissin en presumptes realitats allò que només ho era en la imaginació d’alguns.
A un altre nivell, passa també actualment amb algunes notícies falses, no exactament sobre l’existència de monstres, que, un cop publicades per un mitjà, d’altres s’encarreguen de difondre acríticament i arriba un moment que, com ‘tothom ho diu’, acaben sent considerades veritats.
És ben cert Oriol. Abans hi havia una absoluta manca d’informació, hi havia cert perdó per aquestes coses. Però avui en dia, amb la rapidesa que es mou la informació, es increïble que encara estiguin vigents tòpics com que els immigrants són uns lladres o que els homosexuals són uns viciosos i un pervertits. És increïble que en plena època de la informació hi hagi aquest desconeixement de certes coses.
Un post super interessant, et felicito