Irene Rigau, consellera d’educació, vol fer aflorar un debat que considero totalment fora de lloc. Uniformes a les escoles públiques. Per què? Fomenten la disciplina i arraconen les vestimentes indecents, diuen. I una merda, dic. És obvi que ha d’estar prohibit presentar-se a classe en calçotets, banyador o disfressat d’Espinete, per exemple. Les aules són un lloc d’estudi, un lloc per formar persones i no un lloc per fer espectacles circenses. Però fixin-s’hi: formar persones, no uniformar-les, FORMAR-LES. I formar, senyores i senyors, no vol dir únicament explicar-los què és la fotosíntesi o qui era Carles d’Àustria. Una persona amb una formació correcta i adient ha de saber per ella mateixa quan toca ensenyar el tanga i quan és hora de lluir la samarreta del Barça. Sabrà si pot anar amb bermudes i camisa hawaiana a una entrevista de feina en un bufet d’advocats o si ha d’anar amb americana i corbata a fer botellón amb els amics. El seny és quelcom que ha de ser inherent a les persones civilitzades, quelcom de presència essencial en la formació de tot individu.
Uniformant els nens i nenes, amoltonant-los encara més, potser els mestres s’estalviaran una important part de la seva feina. Potser ens voldran fer creure que els alumnes estan ben educats perquè veurem que van ben vestits a classe. Com si fer una cosa per obligació, perquè no hi tens més remei, signifiqués alguna cosa més que acatament d’una norma que bé pot ser del tot injusta. Som tots espanyols perquè ho diuen els nostres carnets d’identitat? Serien tots els alumnes educats i respectuosos, si portessin uniforme? Hi ha ments tan i tan obtuses que no entenen que una cosa és la llei, que pot ser molt útil per a segons què, i una altra cosa les persones i les idees. A partir d’aquí, considero que hi ha conselleries que més servei ens farien buides.
Això del retorn a l’uniforme a les escoles a mi em sona una mica ranci i em recorda a l’escola franquista.