Miquel Martí i Pol – Premi d’Honor, d’Òmnium Cultural, Flickr
Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d’una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l’entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l’ombra.
Només et tinc a tu. Covardament
t’invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps ha. La lluna és groga
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l’hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
Miquel Martí i Pol
El poema anterior, Si fossis terra, pertany a Llibre sense títol (1976), d’en Miquel Martí i Pol (1929-2003). El podeu trobar musicat i cantat, junt a altres poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el disc Collarets de llum (2001), d’en Paco Muñoz.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
