Tot i que em creia fort…

Jardí ebri, d'Ibn KhafajaTot i que em creia fort i ferm com una roca
la bellesa em sacseja com a una dèbil branca.
Era dur de coratge i, de sensibilitat, tendre.
No m’he mantingut mai en una sola postura
ni he anat mai pel mateix camí.
No m’agrada la rigidesa en l’home,
que el transforma en una estàtua;
ni qui no ha passat nits despert
per l’insomni de l’amor,
ni a qui el desig no li ha doblegat mai el cos.
Ara penedit, ara abrandat, plore
pels meus pecats, i gemegue per les ruïnes.
Sóc talment la tendra branca d’un salze
que el vent du de banda a banda.

Ibn Khafaja

El poema anterior és la versió catalana d’un poema del poeta valencià en llengua àrab Ibn Khafaja (1058-1138), publicat al llibre Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan (2007), de Josep Piera i Josep Ramon Gregori, que han traduït i adaptat al català els poemes que el conformen.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: