“Fleur de posidonie”, Nicolas Cimiterra, Flickr
La mare:
Deixeu la porta oberta;
aquesta nit vindrà.
Poseu més llenya al foc,
llesqueu, llesqueu més pa.(Les germanes, movent el cap, es miren i miren)
La mare:
Sento remor de passes
dintre el meu cor. Vindrà.
Porteu-me fil i agulla
i el vestit que deixà.(Les germanes, movent el cap, es miren i miren)
El mar:
Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d’algues
tota l’eternitat.Agustí Bartra
El poema anterior pertany al llibre Dues maternitats (1938) d’Agustí Bartra (1908-1982).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 