La democratització de la vida eterna a l’Antic Egipte

"Book of the dead of Kenna (RMO Leiden, Thebe 1325bc 18d)", de Rob KoopmanA l’Antic Egipte, els textos funeraris, que eren recitats pels sacerdots durant els rituals funeraris, tenien la funció de guiar els difunts en el seu viatge a través del món subterrani per a que poguessin superar les proves i perills que havien d’afrontar durant el mateix i garantir-ne la resurrecció a la llum i a la vida eterna. L’evolució d’aquests textos al llarg del temps reflecteix la progressiva democratització de l’accés a la vida eterna, inicialment reservada tan sols al rei o faraó. Aquest canvi es pot observar en el propi contingut dels textos, i també en el fet que aquests van anar passant progressivament a suports cada cop més econòmics i, per tant, a l’abast de sectors més amplis de la societat. Tot i que es tracta d’un ritual molt més antic, es comencen a esculpir aquests textos a les parets de l’interior de les piràmides al voltant del 2700 aC, i hi trobem referències a l’ascensió del rei mort i ressuscitat al cel, i a la seva identificació amb Osiris i amb altres déus. Sobre el 2200 aC, deixen d’esculpir-se a les piràmides i s’inscriuen en els sarcòfags, i ja no és tan sols el rei, sinó tots els difunts els que s’identifiquen amb la divinitat. A partir del 1550 aC, els textos funeraris passen a escriure’s en un papir, que es coneix com a Llibre dels morts, el nom original del qual era, en realitat, “Peri Em Heru”, que vol dir Llibre per sortir al dia, i que es guardava dins de la tomba del difunt, al costat de la mòmia.

Oriol López

Font:
Els déus xacals de l’antic Egipte i el seu comportament xamànic (2010). Treball de Final de Carrera d’Humanitats d’Assumpció Palouzié. Universitat Oberta de Catalunya.
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/1238

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La democratització de la vida eterna a l’Antic Egipte
  1. Tomàs ha dit:

    És curiosa la fascinació que sentim per Egipte i la seva història.

    En aquest cas, al parlar de la mort, una vegada més a la història d’aquest poble mil•lenari hi trobem una interessant referència.

    Encara hi ha descobertes pendents a Egipte que ens seguiran sorprenent.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, és una civilització molt antiga de la qual, gràcies sobretot a l’abundant documentació funerària, ens n’ha arribat bastanta informació, la qual cosa no és habitual, hi ha civilitzacions molt més properes a nosaltres en el temps de les quals en tenim molta menys informació.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: