A l’Antic Egipte, els textos funeraris, que eren recitats pels sacerdots durant els rituals funeraris, tenien la funció de guiar els difunts en el seu viatge a través del món subterrani per a que poguessin superar les proves i perills que havien d’afrontar durant el mateix i garantir-ne la resurrecció a la llum i a la vida eterna. L’evolució d’aquests textos al llarg del temps reflecteix la progressiva democratització de l’accés a la vida eterna, inicialment reservada tan sols al rei o faraó. Aquest canvi es pot observar en el propi contingut dels textos, i també en el fet que aquests van anar passant progressivament a suports cada cop més econòmics i, per tant, a l’abast de sectors més amplis de la societat. Tot i que es tracta d’un ritual molt més antic, es comencen a esculpir aquests textos a les parets de l’interior de les piràmides al voltant del 2700 aC, i hi trobem referències a l’ascensió del rei mort i ressuscitat al cel, i a la seva identificació amb Osiris i amb altres déus. Sobre el 2200 aC, deixen d’esculpir-se a les piràmides i s’inscriuen en els sarcòfags, i ja no és tan sols el rei, sinó tots els difunts els que s’identifiquen amb la divinitat. A partir del 1550 aC, els textos funeraris passen a escriure’s en un papir, que es coneix com a Llibre dels morts, el nom original del qual era, en realitat, “Peri Em Heru”, que vol dir Llibre per sortir al dia, i que es guardava dins de la tomba del difunt, al costat de la mòmia.
Oriol López
Font:
Els déus xacals de l’antic Egipte i el seu comportament xamànic (2010). Treball de Final de Carrera d’Humanitats d’Assumpció Palouzié. Universitat Oberta de Catalunya.
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/1238
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
És curiosa la fascinació que sentim per Egipte i la seva història.
En aquest cas, al parlar de la mort, una vegada més a la història d’aquest poble mil•lenari hi trobem una interessant referència.
Encara hi ha descobertes pendents a Egipte que ens seguiran sorprenent.
Sí, és una civilització molt antiga de la qual, gràcies sobretot a l’abundant documentació funerària, ens n’ha arribat bastanta informació, la qual cosa no és habitual, hi ha civilitzacions molt més properes a nosaltres en el temps de les quals en tenim molta menys informació.