Portada del disc
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala
la mare quan surt a obrir,
porta la bata posada.
‘Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?’‘El seu fill, que no és aquí?’,
‘N’és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?’
El fill mig es desvetllava …
[….]
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n’estava
[…]
Dies ha que parla poc
i cada nit s’agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.
[…]
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
[…]
Els fragments anteriors corresponen a la cançó Què volen aquesta gent, del 1968, amb lletra d’en Lluís Serrahima, i música de Maria del Mar Bonet, ens explica com, durant la dictadura militar del general Franco, les forces de repressió anaven per la nit a practicar les seves detencions; en el cas que ens explica, un estudiant compromès políticament contra el règim, sabent el què l’espera si el detenen (tortures interminables, etc.), quan sent que han vingut a buscar-lo, es treu la vida llançant-se per la finestra.
Podeu escoltar-la al vídeo següent, corresponent a una actuació de Maria del Mar Bonet amb el grup Quilapayún al Palau de la Música Catalana:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Que es vagin preparant els cantants d’ara! Si no en saben, sort que molts d’aquella època encara hi són. Que enginyosos que eren per saltar-se la censura! Pobres, com es deuen sentir avui, hi ha moltes maneres de tornar a la joventut, però la que ve ara, no crec que sigui la més indicada. Ànims, éreu els millors! Com dèia en Raimon: “Quan creus que ja s’acaba, torna a començar” canviant els temps dels verbs…
Hi havia una connivència construïda al llarg dels anys entre els cantautors i el públic que permetia fer arribar el missatge, malgrat la censura. Ara, de vegades en parlo amb gent més jove i crec que no hi saben veure la gràcia.
Sempre es bo recordar segons quines cançons.
Aquesta és una d’aquelles que sempre s’ha de tenir a ma per recordar d’on venim.
Sí, si oblidem d’on venim, i cap a on hem d’anar, estem perduts. I hi ha qui treballa activament per a que ho oblidem.
No hem d’oblidar MAI d’on venim ni tot el mal que ens varen fer (bé, als nostres pares i avis).La gent, abans d’anar a votar hauria d’haver recordat el passat, realment crec que molts són massoquistes. Hauríem de posar-nos les piles JA per canviar el nostre futur. Tan de bo fos bruixa i ho pogués canviar… o bé que els meus desitjos es fessin realitat.
Oblidar no és bo, qui oblida torna a ensopegar una i altra vegada en la mateixa pedra.