L’espoli fiscal, ja ens ve de lluny…

Geografia de Catalunya (1896), de Francisco Flos i Calcat

L’altre dia, em va arribar un correu electrònic de J.A., que em feia notar que, això de l’espoli fiscal a Catalunya per part de l’Estat espanyol, ja ens ve de lluny i que, a una Geografia de Catalunya de l’any 1896, ja en parlava l’autor, Francisco Flos i Calcat, utilitzant com a base les dades de l’Estadística Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de España con sus provincias de Ultramar y potencias extranjeras.

Podem llegir-hi:

TRIBUTACIÓ.

¿Podría donarse una idea de la tributació de Catalunya al Estat espanyol?
-Sí, y per cert que resulta quelcom desproporcionada en relació al resto de Espanya.
Végis, sinó, la següent mostra:
De la Estadística Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de l’any 1888 al 1890, resulta que vè á pagar

cada espanyol, no catalá. . . . 2’08 Ptas.
y cada catalá.      .   .   .   .   .   .   4’78    “

aixó es, més del doble. Y en extensió territorial per cada kilómetre quadrat, paga

un kilómetre, no catalá. . . . 69’40 Ptas.
un  id.  de Catalunya .   .    .   273’70   “

ó sían quatre vegades més.

Tenim l’esmentada Geografia de Catalunya disponible en línia, a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, a: http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=21408&portal=1

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Altres
16 comments on “L’espoli fiscal, ja ens ve de lluny…
  1. Tomàs ha dit:

    No, millor no saber-ho!!!

    És inaguantable. Avui he llegit que a més de les retallades d’en Rajoy, en aquí tindrem les d’en Mas.

    Per altra banda, no crec que hi hagi pacte fiscal (o amb un altre qualsevol nom).

    L’única solució és la declaració unilateral d’un referèndum per a que els que en aquí vivim diguem com volem fer-ho.

  2. Si senyor, estic totalment d’acord. Hem de fer un referendum per independitzar-nos com més aviat millor… això de l’EsPPaña ja és inaguantable….!!!

  3. Oriol López ha dit:

    Estic d’acord amb vosaltres, això ja era inaguantable, però ara s’està posant pitjor. Esperem que almenys serveixi per a que ens posem d’acord d’una vegada per fer tots plegats un cop de cap al respecte.

  4. Maria Boix ha dit:

    I com ho podem fer per posar-nos d’acord? Si fins ara en tenia moltes ganes, ara ja és URGENT!!!

  5. Jaume I de Montserrat ha dit:

    Vaja aquesta es la proba del nou. A les armes catalans! Tant de dretes com d’esquerres; feixistes o comunistes de Berga… Tothom units per un Déu (pacte fiscal). Ohhh, déu nostre, divinitat suprema que neutralitzes demagògicament les diferències socials a Catalunya; que converteixes en producte de consum polític l’estratègia del conservadorisme català… ohh PACTE FISCAL, som els teus subdits i perseguirem els infidels.

    • Oriol López ha dit:

      Pacte fiscal? El pacte fiscal en si, no és més que això, un pacte, si s’acabés assolint alguna mena de pacte, l’interessant no seria obtenir un pacte, sinó les condicions del pacte. A mi no em mobilitza això del pacte fiscal, així, sense més.

  6. MIQUEL ha dit:

    El pacte fiscal tal i com es planteja aplanarà decisivament el camí de la independència. L’expoli no el podrem eliminar, però sí, i això és crucial, la gestió de la recaptació.

    Imagineu que ens independentizem amb la clau de la caixa, i sense la clau de la caixa, segur que veureu les diferències substancials entre un camí i l’altre.

  7. Oriol López ha dit:

    Per cert, suposo que ja sabeu que, a partir d’ara, queda prohibit al Parlament parlar d’espoli i anomenar les coses pel seu nom: http://www.naciodigital.cat/noticia/37528/ria/gispert/prohibeix/dir/parlament/espanya/roba

    • MIQUEL ha dit:

      En els plens del Parlament no es podrà dir “Espanya ens roba”. Sí que es podrà de maneres més elegants, i tantes vegades com es vulgui.

      I per descomptat, nosaltres ho podem dir tantes vegades com vulguen i allà on vulguem: ESPANYA ENS ROBA.

      Però al Parlament, no. Dignifiquem la cambra, no cal rebaixar-nos al nivell del Congrés de Madrid, que és una olla de grills.

      • Oriol López ha dit:

        Entenc que el Parlament hauria de ser una cambra d’expressió lliure i plural dels representants que els votants han triat, sense que el concepte de dignitat d’uns, que sempre és relatiu, impedeixi expressar-se com vulguin els altres. Almenys que sigui això, ja que no pot realment legislar, ja que qualsevol llei molesta que s’hi tiri endavant, pot ser tombada pel Tribunal Constitucional, i això darrer, sí que ho trobo indigne.

        • MIQUEL ha dit:

          La llibertat d’expressió té límits, també.

          L’argument “ja que no podem legislar, siguem un galliner” no em mata.

          I sent pràctics, aquestes expressions histriòniques tampoc no ajuden l’independentisme, i crec que aquest és l’objectiu de tots.

          En fi, en tot cas entenc, perquè la visc, la frustració enorme que tenim els catalans en aquest moment. Però no oblidem que ho tenim molt fàcil: hem de convèncer uns quants catalans més, i tot vindrà rodat.

          • Oriol López ha dit:

            Quan et prenen els diners sense donar-te’n res a canvi, no et roben? Si, d’això en dius robar, estàs dient una grolleria? No ho entenc.

  8. MIQUEL ha dit:

    Al Parlament, anar-hi sense cap altre discurs, a més de no servir per res és menystenir la pròpia Cambra. És un Parlament, no un Àgora. Si hem de demostrar seriositat a la comunitat internacional, demostrar que estem madurs, que som capaços d’una gestió pacífica i responsable de la nostra cosa pública, de tota la nostra cosa pública, frases com aquesta ens allunyen de la independència. És el meu parer personal.

    Diferent va ser el procediment de la Presidenta, per mi d’allò més desafortunat. hauria d’haver callat i comunicar-ho de la forma pertinent als interessats, en fred. Però suposo que així també va desarmar els pesats de c’s, i això podria formar part del tacticisme.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: