El fugitiu

Miquel Martí i Pol - Premi d'Honor, d'Òmnium Cultural, Flickr

Miquel Martí i Pol – Premi d’Honor, d’Òmnium Cultural, Flickr

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta
i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit
si dormo al ras o en una espluga.
[…]
Si algú us demana amb quin delit
m’ha arreplegat l’última prova,
digueu que he mort de fam i d’oblit
ran d’una porta que no s’obre.

Miquel Martí i Pol

Avui tenim a la nostra vora molts d’aquests fugitius de la injustícia d’haver nascut en el lloc i en el moment equivocat, dels que parla en Miquel Martí i Pol (1929-2003) en el poema anterior, El fugitiu, que gosen desafiar les fronteres i trucar també a una porta que no s’obre.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: