QUÈ ÉS REALMENT UN TATUATGE?

La paraula tatuatge (Fig.1) prové de la paraula “tatau” que en samoà significa marcar o colpejar dues vegades (en referència al mètode tradicional d’aplicar els dissenys). Però s’incorpora a través de la paraula francesa “tatouage”.

Els tatuatges els trobem en humans i en animals, però amb motius diferents. El tatuatge s’ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc. El més antic està datat en una sacerdotessa de l’antic Egipte, uns 2.000 anys a. C.

Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificació, decoració estètica, cosmètica, religió, bruixeria, etc

Fig.1

Un tatuatge es realitza fent una ferida en les capes profundes de la pell, que s’emplenen de tinta; concretament a la dermis.

La pell (Fig.2) constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta arriba a tenir una superfície aproximada d’entre 1’5 m² i 2 m². Es compon de tres capes de teixits diferenciats:

• L’epidermis: la més externa
• La dermis: la del mig
• La hipodermis: la més profunda

Fig.2

La dermis (Fig.3) té un gruix 20 ó 30 vegades major que l’epidermis. S’hi troben els pèls i les ungles, i glàndules sebàcies i sudorípares, els vasos sanguinis i els nervis. Ocupa una funció protectora, ja que representa la segona línia de defensa contra els traumatismes, i constitueix un dipòsit d’aigua, sang i electròlits.

Està formada per dues capes:

1. DERMIS SUPERIOR

És la zona més superficial on trobem receptors de pressió o tacte (corpuscles de Meissner).

2.  DERMIS PROFUNDA

Dóna resistència i elasticitat a la pell. Conté fibres musculars que ajuden a l’erecció  dels pèls.

Fig.3

El fet que els tatuatges siguin pràcticament permanents és degut a què les cèl·lules de la dermis són molt estables, i no es renoven constantment com les cèl·lules de l’epidermis. També és degut a què els humans tenim un sistema immunològic, que fa que la tinta sigui fagocitada (“menjada”)  permanentment per macròfags (cèl·lules immunològiques-Fig.4). Aquests macròfags s’activen com a resposta immune, provinent del sistema circulatori, i arribant a la dermis, on embolcallaran les gotes de tinta, i les emmagatzemaran permanentment. Per una altra banda, s’activaran els ganglis limfàtics regionals, que donaran lloc a  una resposta inflamatòria (calor, inflor de la zona tatuada).

En resum, un tatuatge no és més que l’acumulació de milions i milions de macròfags plens de tinta, immòbils quasi permanentment; ja que al contenir substàncies alienes i desconegudes no es mouran.

Fig.4

És per aquest motiu, juntament amb la qualitat de la tinta, que amb el pas dels anys els tatuatges perduraran, ja que aquesta està feta de productes químics derivats del petroli, no biodegradables. Els macròfags la mantindran dintre seu i no podran destruir-la, ni treure-la de l’organisme.

En el cas de tintes de baixa qualitat, fetes de materials naturals i biodegradables, aquests macròfags podran degradar-les i expulsar-les del cos.

Per altra banda, els pseudotatuatges (Fig.5) són un altre món, ja que consisteixen en l’aplicació de pigments sobre la superfície més externa de la pell. Normalment s’usa henna que és un pigment vegetal vermellós, que es pot barrejar amb altres elements per canviar el color.

Fig.5

Shirin Ahmed