Un nou Continent, aquest, de Plàstic

En els oceans hi ha grans zones on les corrents marines convergeixen i les aigües es tornen estables. Tot el que les corrents arrastren tendeix a dipositar-se doncs en aquestes zones.

Charles Moore, va ser l’oceanògraf nord americà que va descobrir una gran acumulació d’escombraries entre les coordenades 135º a 155ºO i 35º a 42ºN. Escombraries atrapades pels corrents del gir del Pacífic Nord (veure foto).

Ubicació de l'Illa de Plàstic

La major part d’aquest immens abocador, el més gran del Món, amb una superfície de més de 3 milions de Km2 segons el Centre d’Estudis Espacials dels EEUU, són plàstics.

Una bona part d’aquests plàstics flotants són foto degradables (els raigs ultra violetes els fragmenten en partícules molt petites), de tal manera que amb el pas del temps, la massa flotant es va convertint en una mena de “sopa” composta per trossos tant petits de plàstic que semblen zooplàncton. Els peixos, les meduses i algunes aus marines acaben menjant aquest compost (que a més té la particularitat d’actuar com a una esponja que atrapa els metalls pesants que hi ha al mar). Aquests peixos són menjats a la vegada per altres aus o peixos més grans, que després són pescats per l’home, i d’aquesta manera afecta a una bona part de la cadena alimentària.

Segons The Independent, la mesura de la “sopa de plàstic” duplica ja la superfície dels EEUU i s’estén des de prop de la costa de Califòrnia i fins el Japó, formant un nou Continent.

La sopa contaminant es concentra molt principalment a la superfície oceànica. En les mesures realitzades, la concentració de plàstics es redueix de manera molt significativa a l’anar guanyant profunditat. En canvi, en superfície, hi ha concentracions de plàstic que multipliquen per 7 vegades la concentració de zooplàncton.

L’ Institut Oceanogràfic dels EEUU alerta sobre el constant creixement de la zona contaminada, degut als 6 milions de tones de residus que van a parar cada any al mar, de tal manera que la seva superfície s’ha multiplicat per 100 entre 1999 i 2010.

Es preveu que el 2030, la serva superfície superarà la de tota Europa. El que ara és una gran Illa, es convertirà en un Continent.

S’estima que el 80% de les escombraries provenen de zones terrestres i el 20% restant, dels abocament efectuats pels vaixells.

Doug Woodring nord americà especialista en medi ambient i tecnologia), ha iniciat un projecte de nom Kaisei (Planeta Oceà) per tal d’estudiar en profunditat la composició, la toxicitat dels components, els efectes sobre la vida marina i el rol en la cadena alimentària, així com provar diverses tecnologies contra amb les quals fer front a aquesta contaminació marina.

Malgrat la brutalitat del problema, no sembla haver-hi un interès internacional en trobar-hi una ràpida solució. Woodring va dir a la BBC que no li sorprèn, ja que aquesta zona està situada en aigües internacionals i gairebé ningú passa per allà al no estar en el camí de les grans rutes comercials. Julio Barea (responsable de la campanya d’aigües de Greenpeace), ha declarat sobre aquest mateix aspecte que ningú es vol fer responsable del que ha passat i que la demarcació de les aigües internacionals els serveis d’excusa perfecta.

La realitat és que hi ha un nou Continent, i de plàstic. Què més volem? Ah si, que sigui urbanitzable!!!

Nota personal: demà aquest Bloc celebra el seu segon aniversari. Gràcies a totes i a tots els que hi passeu i als què, a més, comenteu.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
12 comments on “Un nou Continent, aquest, de Plàstic
  1. Rebeca Torres ha dit:

    Feliç aniversari Tomàs, per aquest blog tan interessant, m’agrada molt!!!
    Salutacions.

  2. Oriol López ha dit:

    Algunes persones pensen que tot el que es llença a la claveguera, al riu o al mar, desapareix, es desintegra; aquest article ens fa conscients que això no és ben bé així i del problema que s’està generant amb l’acumulació de deixalles al mar.
    Felicitats, Tomàs, per l’article i pel proper segon aniversari del teu bloc Mosaic

    • Tomàs ha dit:

      És allò de “ojos que no ven, corazón que no siente”.

      És una actitud similar a la que tenim amb les escombraries que hi ha a l’espai.

      Gràcies Oriol, molt amable.

  3. MadeByMiki ha dit:

    Lo més trist és que si enlloc de deixalles, es tractes d’alguna matèria prima valuosa els països es matarien per aquesta descomunal illa. Però ara resulta que a ningú li importa el tema…

  4. Tomàs ha dit:

    El dia que algú hi trobi un ús nou a aquestes deixalles del qual se’n pugui derivar un bon benefici econòmic, l’abocador tindrà els dies comptats, mentre tant…, a esperar.

  5. toni ha dit:

    Sembla que encara visquem als arbres: llancem la merda de les branques estant sense importar-nos qui hi ha a sota. Que la muntanya de merda acabi tapant l’arbre és una cosa que cau en el futur i no ens importa en el present. La veritat és que, com a espècie, col·lectivament, hem de madurar encara molt i molt.
    Gràcies per l’article.

  6. Tomàs ha dit:

    Gràcies en a tu per llegir-lo i comentar.

    Aquest immens abocador és tasca de tots, podem estar contents, hem creat una cosa molt gran!!!!

    Realment ens pensem que tot allò que s’aboca de manera incontrolable desapareix? El mar, per gran que sigui, no és capaç d’eliminar tot el que hi aboquem.

    Aquestes males pràctiques ens passaran factura.

  7. […] fa pas gaire en Tomàs ens va obsequiar amb un article sobre un nou continent de plàstic. El post m’ha vingut al cap després d’haver vist aquesta fotografia d’un […]

    • Tomàs ha dit:

      Molt bona aportació. La imatge és esgarrifosa.

      He llegit de peixos que també porten en els seus estomacs una mica de tot, de tot el que no seria normal esperar trobar en l’estomac d’un peix.

      • Antoni Alcázar ha dit:

        Sembla que la confusió entre bossa de plàstic i medusa per part de les tortugues marines és una de les causes que s’estiguin extingint. És lamentable.

        • Tomàs ha dit:

          Si, tens raó. Imagino que un cop se les “mengen”, el plàstic els ha de destrossar el sistema digestiu.

          Molt lamentable la poca cura que tenim del medi ambient, que en definitiva és el nostre ambient.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: