Al poble evuzok del Camerun hi ha el costum que, quan algú marxa, es fa una celebració de comiat, coneguda com a eva mëtye (donar la saliva, beneir), en la qual els presents tenen l’ocasió d’exposar els greuges que han rebut de la persona que marxa, i a l’inrevés, per tal de realitzar un acte de conciliació, previ a la benedicció del que marxa, que asseguri que no quedi cap rancúnia entre ells. L’agreujat hi exposa públicament els motius de greuge i l’agreujador té l’ocasió de justificar-se i/o de demanar perdó a l’agreujat. Un cop l’agreujat es dóna per satisfet, es dirigeix al zoomolo, que és la persona que presideix la celebració i que està autoritzada a donar la benedicció en nom de tot el poble, li dóna la mà i li diu “demà, quan li donis la benedicció, digues-li que els mals pensaments que guardava contra ell han desaparegut; que li desitjo un bon viatge i un bon retorn”.
Font: Sóc fill dels evuzok (1992), de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà
Oriol López
Ostres Oriol, m’ha agradat molt la pràctica que expliques. No m’imagino l’Artur Mas, en nom del poble català, posant-se davant Rajoy per passar comptes dels greuges patits pel nostre petit país. O més ben dit: no m’imagino Rajoy demanant disculpes i/o acceptant culpes.
A mi també em va cridar força l’atenció quan ho vaig llegir al llibre de Lluís Mallart. Pràctiques com aquesta ens mostren que podem aprendre’n encara algunes coses d’aquests pobles que alguns ens volen fer creure que són menys civilitzats. Gràcies pel teu comentari, Roser.