Desert de béns, d’amics e de senyor …

"Desert walk", de maartmeester (Maarten van Maanen), al Flickr, http://www.flickr.com/photos/maartmeester/5130198174/Desert de béns, d’amics e de senyor … Amb aquestes paraules comença el conegut poema de Jordi de Sant Jordi (1395?-1424). És molt diferent llegir aquest poema en el moment en que va ser escrit o en l’actualitat. El temps canvia el context cultural i el significat dels mots i així, poden passar-nos desapercebuts determinats recursos que va utilitzar l’autor, o just al contrari, aparèixer recursos literaris que no eren presents en l’esperit de la redacció original del poema. En Joan Fuster ens exemplifica això darrer amb el vers esmentat:

Aquest «desert», per a un català del XV, equivalia, més o menys, a «desposseït»; per a nosaltres, el seu valor semàntic és diferent, i la idea que ara ens suggereix, encaixada en la situació del poeta presoner que es lamenta de la seva total solitud, adquireix una dimensió metafòrica nova. Mossèn Jordi no podia imaginar-se el germen de metàfora que el temps -el canvi- li havia de proporcionar. No hi ha dubte que el «desert» interpretat segons l’accepció actual és un anacronisme. La més elemental informació filològica dissiparà les valències ambigües del vocable. Ara: no per això aquesta ambigüitat desapareix, ni minva en poder suggestiu. El vers queda enriquit per un atzar venturós.

El text anterior correspon a un escrit de Joan Fuster de 1969, recollit a Escrits sobre la llengua, editat per Tàndem el 1994. Podeu accedir al poema referenciat a l’adreça següent, on també hi trobareu altres poemes de Jordi de Sant Jordi:

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: