Ramon Llull, segons el Dr. Trueta

Ramon Llull, de Pau Rullan

El Dr. Josep Trueta (1897-1977) és conegut mundialment sobretot arran dels seus treballs sobre el tractament de les ferides de guerra. Fou cap del Servei de Cirurgia durant la Guerra civil espanyola. Un cop acabada aquesta, es va exiliar a Anglaterra, on el 1949 fou nomenat catedràtic de Cirurgia Ortopèdica a la Universitat d’Oxford. El 1967, un cop jubilat, va tornar definitivament a Barcelona.

El que no és tant conegut, és que va escriure un llibre, L’esperit de Catalunya, en anglès, per donar a conèixer Catalunya al món anglo-saxó, publicat el 1946 a Oxford, que va ser traduït al català i publicat a Mèxic l’any 1950. Posteriorment, l’Editorial Selecta n’ha anat traient diverses edicions a Barcelona.

És un llibre fascinant, una innovadora i interessant forma d’abordar la història de Catalunya, bastant allunyada dels clàssics manuals d’aquesta disciplina. L’autor ens diu sobre aquesta obra: “Aquesta no és una obra d’història com ho entenen els historiadors professionals. És simplement, una història clínica d’un expert en la clínica humana aplicada al poble del qual escriu i al qual pertany.”

En l’esmentat llibre, el Dr. Trueta dedica un apartat a Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315):

[…] Escrivia en català i en llatí; té el mèrit d’haver estat el primer pensador de la civilització europea renascuda, a escriure obres científiques i filosòfiques en una llengua vernacular. La seva habilitat en l’ús del català en la poesia el col·loca entre els darrers dels trobadors; tanmateix la seva grandesa com a escriptor es basa en l’ús magistral que fa de la prosa corrent i senzilla per a l’expressió dels conceptes filosòfics més elevats. La seva dicció és molt més madura que la dels trobadors de la centúria precedent, i en les seves obres en prosa podem estudiar l’evolució cap al modern català, al mateix temps que l’aparició de noves formes de terminologia teològica i filosòfica. […] Llull coneixia el món musulmà com pocs el coneixien en el seu temps, i és fàcil assenyalar la influència oriental en la seva obra literària [ …]. La contribució de Llull al desenvolupament de la ciència és prou reconeguda avui dia perquè calgui donar-ne compte en detall. Ningú, abans de Colom, no havia comprés millor l’esfericitat de la terra. […] Com una conseqüència de l’esfericitat del món, Llull creia que hi havia terres a l’altra banda de l’Atlàntic. […] Diversos autors han subratllat la influència que aquestes idees de Llull deuen haver tingut, dues centúries més tard, sobre Cristòfor Colom. […] L’Art de Navegar de Llull va ser escrit el 1295. Amb aquest llibre, Llull va donar als mariners un manual que, pel que sabem, en temps de Colom no havia estat encara superat. En aquest i en altres llibres, Llull demostrava els progressos que en el seu temps els catalans havien fet en navegació. Esmenta l’ús de les cartes de navegació abans del 1286; esmenta també que els catalans feien instruments per a determinar el temps i l’altura del pol i descriu l’astrolabi […]. Els catalans es van avançar als portuguesos de gairebé dos segles, en l’ús de l’astrolabi. […] En De Contemplatione Llull esmenta encara l’ús de l’agulla magnètica pels seus compatriotes […]. Aquesta referència és anterior a la de Flavio Gioa, que durant un temps va ser considerat com el primer que havia esmentat l’ús de l’atracció magnètica per a la navegació. […]

L’esmentat apartat sobre Ramon Llull acaba amb una cita d’un estudi sobre l’Art i la Lògica de Llull  de l’erudita lul·lista anglesa F. A. Yates, que destaca la influència de Llull en el Renaixement i en la cultura Europea en general.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: