Els immigrants i el procés de recuperació nacional

"We are a nation and we have the right to decide!", de Paco Rivière, al Flickr

De vegades per desconeixement, d’altres per racisme i xenofòbia, es vol presentar els immigrants com una nosa al procés de recuperació nacional de Catalunya; això, realment, no és així; us recomano que veieu el següent reportatge de TV3 (2007):

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
9 comments on “Els immigrants i el procés de recuperació nacional
  1. elbixo ha dit:

    Gran. El reportatge el vaig veure també quan el van emetre per primera vegada. Trobo que és de visionat indispensable per a tots aquelles i aquelles curts de mires incapaços de veure res més enllà de la Moreneta.

  2. Tomàs ha dit:

    Una lliçó. Catalunya ha de tenir les portes i les finestres obertes. Som i hem de ser un país d’acollida.

    Et deixo un enllaç que la Maria Boix ha deixat en el meu post sobre la Independència de Catalunya. Durao Barroso i Alamán Castro, per a que vegis el que alguns pensen sobre la immigració a Catalunya. Com diu la Maria, mira’t sobretot el segon paràgraf.

    Enllaç: http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticia/4311/incerta/for

    • Oriol López ha dit:

      He llegit el paràgraf que dius. Està en la mateixa línia feixista: catalanofòbia, xenofòbia, …
      Com dius, som un país d’acollida i aquesta és una de les nostres fortaleses, a la que de cap manera no podem renunciar. Gràcies pel teu comentari, Tomàs.

  3. Tomàs ha dit:

    He llegit diversos articles i posts sobre al independència i també he llegit molts comentaris, tant de persones d’aquí, com de fora del país, i també de persones que no hi estan a favor.

    Tot el llegit m’ha portat a entendre que una de les coses importants (entre d’altres) en aquest procés és el que tu destaques en aquest post, el de la integració de les persones que pel motiu que sigui han acabat residint en aquí.

    Dels nou vinguts fa una o dues dècades ja han nascut fills i filles que van al cole, que estudien en català, que aniran a la Universitat o no, que buscaran feina i que necessitaran i voldran un país que els doni esperances. Necessitem a tothom per aquest llarg camí.

  4. Maria Boix ha dit:

    Gràcies Tomàs per incloure aquí el meu enllaç. El que per a molts són vacances, per a mi és treballar tot el que el meu cos aguanti. No he tingut temps d’intentar estar al dia i llegir-vos.

    Com diu el refrany, hi ha de tot, a la vinya del Senyor. M’alegra saber que n’hi ha que s’han integrat tan bé. Jo n’he coneguts molts (tant dels espanyols com dels més llunyans) i no és així, alguns encara m’han dit que som nosaltres els que ens hem d’integrar a ells. Per part meva, benvinguts siguin mentre hi hagi respecte…

    Us explicaré una anècdota:

    Vaig conèixer una noia gallega, volia aprendre el català i l’hi vaig ensenyar (des de ben petita que ho faig), amb ella parlava en català i, de vegades quedàvem amb una amiga seva (també gallega) que només parlava en gallec i castellà i entre elles parlaven gallec (davant meu) jo, per sort, les entenia gairebé sempre. La sorpresa va ser meva quan l’amiga diu (en gallec) que estava farta dels catalans que parlaven en català, que per què havíem d’imposar la nostra llengua… L’hauria escanyada!

    • Oriol López ha dit:

      Maria, segur que tots podem trobar exemples de casos concrets que s’han incorporat com a nous catalans i casos que no. També podem trobar catalans de naixement que reneguen de la seva nació. El que volia dir amb l’entrada és que immigrant no vol dir necessàriament hostil, que hi ha molts exemples de nous catalans que han fet coses pel país que molts dels nascuts aquí no haguessin estat capaços de fer. Que el problema no és la immigració, sinó el fet de no tenir encara un estat propi. Amb un estat propi, determinades actituds hostils serien molt escasses. Fins i tot els espanyols més hostils a Catalunya, que ens volen imposar el castellà, quan viatgen a França, entenen que no té cap sentit ni intentar-ho, d’imposar-los el castellà als francesos.

  5. Maria Boix ha dit:

    Ja ho sé que n’hi ha que s’han integrat, més ben dit, són un català més. Jo no he tingut la sort de conèixer-los. I creu-me, n’he coneguts molts. Molts, estan integrats en castellà malgrat que són aquí des de ben petits, suposo que depèn de quin ambient els envolta.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: