Em sento mooooolt estimat (ironic mode on)

Des de la manifestació de la Diada no m’havia sentit tan estimat com a català (atenció troll: ironic mode on). He llegit tantes mostres d’amor a la premsa, he percebut un neguit tan palpable en determinades declaracions, m’ha arribat tanta estima pel nostre destí que no puc sinó afirmar que ens tenen un amor fora de qualsevol dubte. Que si tindrem la mateixa renda de Xipre (suposo que es refereixen a cadascun de nosaltres), que si sortirem de la Unió Europea, que si ens haurem d’inventar una nova moneda perquè ens trauran de l’euro, que si serem un dels països més pobres d’Europa, que si el Barça haurà de jugar amb el Palamós, que si ens sortiran hemorroides, que si patirem disfunció erèctil, que si ens pujarà el nivell de colesterol… Ens ho diuen perquè ens estimen mooooooooolt!!!

Jo tenia un amic que el seu pare sempre li deia: “tu ja saps que el pare en sap molt d’això”. Si és que són iguals! Són els nostres pares espirituals! Ja se sap que els espanyols sempre han estat els més llestos en els acudits d’un anglès, un francès i un espanyol.

Això és un anglès, un francès i un espanyol que estaven davant de la guerra entre xinesos i tibetans. L’anglès, una mica xulo, va cridar: terratrèmol, i se’n va anar corrent; el francès, volia fer-se més el xulo i va cridar: tornat! I també va fugir corrent. L’espanyol, el més xulo, va cridar: foc!, i el van matar.

Bé, potser no és un bon exemple. El cas és que aquests dies no puc sinó visualitzar la típica escena d’una pel·lícula de dissabte a la tarda a Antena 3. Ella, farta dels excessos de la seva parella, es prepara les maletes mentre ell crida com la nena de l’Exorcista: sense mi no ets res! On vols anar? No tens res! M’ho deus tot a mi! Ja veuràs com tornaràs! Però, quan tot just ella agafa les maletes perquè el taxi espera al carrer, comença la que jo anomeno FASE AMARAL:

Los días que pasan,

las luces del alba.

Mi alma, mi cuerpo, mi voz,

no sirven de nada.

Porque yo sin ti no soy nada.

Sin ti no soy nada.

Sin ti no soy nada.

Àlex

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Em sento mooooolt estimat (ironic mode on)
  1. Maria Boix ha dit:

    Àlex, t’has superat! Són tan incultes i tenen tanta por… S’equivoquen de camí, a les males no aconseguiran res. Hi ha dies que penso que ho fan expressament perquè volen que marxem, però no és així, no donen per més.

  2. yeagov ha dit:

    Si, fins i tot hi ha qui demana que ens enviin els tancs, no deuen saber com està el trànsit a Barcelona.

  3. Oriol López ha dit:

    Hi ha parelles per a les quals sols hi ha una solució: el divorci!

  4. passejo ha dit:

    Que ningú es confongui. La foto aèria no és real sinó una simulació (qui ho dubti, p.e. que es fixi amb les ombres que són de migdia i la foto base sembla ser la de satèl·lit de Google Maps)

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: