Anys 40. L’oficial i el “recato”

Diari 1987, Manuel de PedroloEn Pedrolo explicava en la seva anotació del dia 4 de gener del seu Diari 1987, publicat el 1999, l’anècdota que un dia dels anys 40 seia a un banc de Montjuïc amb la que més endavant havia de ser la seva dona, amb la seva mà pudorosament recolzada a sobre de l’espatlla d’ella i que se’ls acostà un oficial de l’exèrcit espanyol, es va aturar davant d’ells i els va escometre dient-los: “Ven que se les acerca un oficial y ustedes siguen como si nada, con esta falta de respeto. ¡Quítele las manos de encima!”. Pel que sembla, en aquella època de dictadura militar també era missió de l’exèrcit la salvaguarda del “recato”.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Altres
5 comments on “Anys 40. L’oficial i el “recato”
  1. Maria Boix ha dit:

    Sí, però el que no expliquen és que possiblement aquest oficial o qualsevol altre havia violat dones durant la guerra. Em fa gràcia, el bàndol contrari els feia fàstic però, quantes varen ser violades?… i hem de pensar que no existien els preservatius… i, a sobre que les havien violades, si es quedaven embarassades, eren considerades unes prostitutes. La moral de l’època, fa fàstic!

    • Oriol López ha dit:

      Sí, Maria, totalment d’acord amb tu, era una moral d’hipòcrites. Potser a l’oficial en qüestió el que li va saber greu era no ser ell qui li estava passant el braç per sobre de l’espatlla a la noia i l’enamorats que se’ls devia veure. Algunes persones no poden suportar la felicitat aliena.

  2. Maria Boix ha dit:

    Com dic jo, l’enveja, sempre ha de ser sana, envejar és bo, no tots ho tenim tot. Com deia la meva mare, com més pica-pits, més malparits! (en un moment donat de la missa, es picaven el pit) . Jo, què vols que et digui, cometre pecats i després anar a confessar-me i fer la penitència corresponent, ho trobo fora de lloc. El que hem de mirar és de fer bé les coses. Mira en Franco, tan religiós i quanta gent va fer matar per qüestions ideològiques.

    És com el tema dels divorcis. Jo sempre he tractat amb gent gran i, pobrets, no ho entenen. A elles, les varen educar per ser submises i ara, la dona, no té per què aguantar segons quines coses, tampoc els homes. També sobre el tema maltractaments i assassinats, diuen que això abans no passava. I tant que passava! Però era més fàcil de tapar i no se sabia què passava a la resta del món.

    • Oriol López ha dit:

      Pica-pits és una expressió que desconeixia i que trobo molt encertada, me l’apunto.

      Pel que fa al divorci, jo el trobo un dret irrenunciable, si dues persones no s’entenen, han de poder refer la seva vida per separat; no se les pot condemnar a l’infern de viure juntes “fins que la mort les separi” i a desitjar-se mútuament la mort.

      Gràcies per comentar, Maria.

      • Maria Boix ha dit:

        De res. La meva família materna era molt religiosa i en deien així. També ho he sentit on visc ara.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: