La mateixa pedra. Més grossa. Més grollera

El projecte del govern de l’Estat per tal de facilitar la residència als estrangers que adquirisquen un habitatge a partir de 160.000 no sols és una forma grollera i lamentable de marcar diferències entre éssers humans en funció de la seua disponibilitat econòmica. O de “mercantilitzar” un dret. Lògicament és així i a la xarxa trobareu infinitat de reflexions al respecte. El que volia ressaltar, a més d’això, és que la mesura conté al meu parer elements econòmics i socials molt perversos. Escoltar al director general d’infraestructures i transports, Vicente Domine, en la tertúlia de Ràdio 9, ha confirmat les meues sospites.

Domine venia a dir que la suposada inflació d’habitatges, tan criticada, ara es convertia en una “oportunitat” d’atraure compradors. I, per més senyes, aquells de l’exterior que encara tenen possibilitats d’adquirir habitatges. Sobre el paper, un plantejament impecable: donem eixida a un parc inesgotable (prop de 500.000 habitatges buits al País Valencià) i reactivem l’activitat econòmica. Passa que l’objectiu últim sembla mantenir de forma artificial el preu dels habitatges, convertir-los de nou en un camp de joc per a especuladors, en aquest cas estrangers. Els perfils “dubtosos” proliferaran (encara més) en les nostres costes.

I el que s’aconseguirà, de passada, però no menys important, és que els ciutadans sense recursos (indígenes i estrangers) es trobaran amb problemes seriosos per accedir a nous habitatges: a la devaluació interna de salaris i l’atur cal afegir la pujada de preus i, a més, la dificultat per accedir al crèdit. Està tot controlat i pensat: en el cas valencià, torna amb fúria el projecte de convertir-nos en la Florida europea. Sonarà llandós, però aquesta és l’alternativa mediocre (que no possibilista) a un revifament industrial basat en la tecnologia i la innovació.

Per no esmentar que totes les polítiques posades en marxa per incentivar la venda de pisos i cases formen part del catàleg de despropòsits que donà lloc a la borbolla urbanística. Tot s’entén molt més si llegeixes les declaracions del president de la patronal bancària, Miguel Martín: “Hay que construir más casas y dar más hipotecas para salir de la crisis”.  Oh, yeah! ¿Algú necessita un cambrer de quaranta i escac sense experiència en el sector?

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La mateixa pedra. Més grossa. Més grollera
  1. Oriol López ha dit:

    És un escàndol. Quan vaig sentir la notícia no li vaig donar crèdit, em pensava que era una broma de mal gust; però no, que no ho era.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: