La veu del poble

Cap de les enquestes que es van publicar durant la campanya electoral van encertar els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre. Com ja han afirmat algunes veus d’experts, això es va produir pel fet que les enquestes es basen en els comicis històrics per fer una radiografia de la societat del moment. Però resulta que el moment que avui en dia viu Catalunya no es pot comparar en cap altre moment de la història recent del nostre país. Fins ara mai tanta gent havia votat -gairebé un 70% de l’electorat català, més de deu punts per sobre de les eleccions del 2012- i si aquest passat diumenge ho van fer va ser perquè el poble tenia alguna cosa a dir a Catalunya a Espanya i al món. Tampoc fins ara mai s’havien fet unes eleccions anticipades a casa nostra que a mitja legislatura, la societat ha apostat per escollir les propostes d’un futur immediat enlloc de castigar el desgast de quatre anys de govern.

Amb tot el què ha deixat clar el poble de Catalunya ha estat la voluntat de tirar endavant el procés cap a la independència de Catalunya. Les retallades de Mas li han passat factura en un moment on han estat molts els que han apostat per la tradicional garantia d’independència d’ERC, davant d’una proposta d’estat propi amb la qual Mas mai ha cridat independència al vent. Junqueres a més, ha treballat amb un programa per situar-se cap de l’oposició del govern català i no formar govern com el que ara Mas li reclama per no haver d’assumir el lideratge de Catalunya amb un govern que ha quedat molt debilitat, contra tot pronòstic de CiU.

Però el poble ha seguit parlant, i també ho ha fet amb els socialistes i un projecte de federalisme liderat pel nou secretari general del partit, Pere Navarro, que enmig de la polarització dels catalans a favor o en contra de la independència, va decidir treure una bandera que a hores d’ara és poc creïble. Una polarització que Alícia Sánchez-Camacho ha sabut defensar, recolzada pel govern de Mariano Rajoy i ha aconseguit el millor resultat electoral de la història a Catalunya.

Els ecosocialistes, donant suport al dret a decidir, han sabut mantenir-se a la seva línia però cal fixar-nos bé amb els canvis dels partits minoritaris però potser fins i tot més importants que la resta. D’una banda, aquesta vegada la dreta espanyolista ha sortit de casa per votar un Albert Ribera convençut d’un discurs clar, contundent i molt creïble que l’ha fet triplicar els resultats d’ara fa un parell d’anys. De l’altra, l’entrada de la Candidatura d’Unitat Popular al Parlament, un fet inèdit en un partit que aposta pel treball des de la base i que serà interessant observar de quina manera actuaran a la cambra catalana.

Finalment el vot independentista i sense programa de Laporta ha anat cap a forces polítiques amb propostes reals on les bases socials són, juntament amb la independència, els eixos clau del programa. Amb tot ara caldrà veure com queda finalment la cambra catalana amb les abstencions i els vots en contra d’una investidura que probablement Mas s’hauria pogut estalviar.

Anna Mira Perich 

@annamiraperich 

annamiraperich.wordpress.com

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La veu del poble
  1. Oriol López ha dit:

    Crec que la inclusió en el programa de CiU de l’aposta per un estat català ha estat un bon coixí per aturar la desfeta electoral que altrament hagués tingut CiU per la política de les retallades, i que hagués estat encara molt més efectiu aquest coixí i haguessin tingut molt millors resultats si en Duran i Lleida no s’hagués dedicat sistemàticament amb les seves declaracions a sembrar el recel a l’electorat de CiU restant credibilitat al discurs de Mas.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: