Escarni i mofa als contribuents

De la mateixa manera que els manuals de periodisme diuen que una notícia cal ser contrastada abans de publicar-la, també els manuals del lector haurien de dir que una notícia cal contrastar-la abans de creure-la. I és que hi ha notícies que, certament, s’han de llegir més d’una vegada, i recórrer a diversos mitjans per assegurar-se que no siguin una broma o un malentès imperdonable. Això és el que em va passar quan vaig llegir que en aquesta campanya de la Declaració de la Renda hom podria desgravar-hi les pèrdues derivades de jugar al bingo o al casino.

La UE va recomanar, és a dir imposar, que no es permetés la desgravació per l’adquisició d’una vivenda per considerar que això n’incentivava la compra, en detriment del lloguer, i en definitiva afavoria l’endeutament dels particulars. I és que la inclusió o no de conceptes per a desgravar en la declaració de la renda té la finalitat d’incentivar o de penalitzar determinades conductes, a part de la finalitat estrictament recaptatòria. A més, a rel de la crisi econòmica, s’han retirat com a conceptes desgravables despeses i serveis de primera necessitat. Per això, costa de creure que el mateix Govern espanyol que ha tingut tan poca sensibilitat social a l’hora de retallar prestacions bàsiques i de legislar en perjudici dels menys afavorits, ara sí que tingui aquesta “sensibilitat social” a l’hora de permetre que els qui perdin en els jocs d’atzar, concretament al Bingo o al Casino, puguin desgravar-s’ho com a despesa quan la majoria dels ciutadans no s’han pogut desgravar determinades intervencions i tractaments sanitaris. Dubto que es pugui parlar, pròpiament, d’una lògica determinada per una ideologia de dretes, com no sigui la ideologia de no tenir en compte la realitat social i les necessitats bàsiques de la població.

Crec, sincerament, que el tema va molt més enllà. En uns moment de crisi, en què la majoria de la població veu retallada la seva qualitat de vida, que hi ha sectors cada vegada més nombrosos que han caigut en la pobresa més absoluta, en contrast amb l’increment de les desigualtats socials, els guanys astronòmics d’uns pocs i l’auge del món del luxe, aquesta decisió del Govern espanyol té més de provocació i de desafiament que de convicció ideològica. Es tracta de deixar ben clar que per ells, per al PP, no només la prioritat no és ni la resolució de la crisi ni el benestar de la ciutadania, sinó que en poden fer escarni. Simplement, repugnant.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/2013/04/escarni-i-mofa-als-contribuents.html

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Escarni i mofa als contribuents
  1. Un ganxò ha dit:

    Donant per fet doncs que el Sr. Romeu ja ha contrastat la notícia, no puc menys que dir que s’ha posat la pell de gallina i se m’han arrissat els cabells. I no per la notícia en sí mateix, sinó pel fet del què representa. Efectivament Sr. Romeu, és un escarni i mofa als contibuents, i jo hi afageixo, que és un insult a la intel·ligència. Jo em pregunto: Com és possible que els polítics, especialment els de Catalunya, es quedin tan panxos, quan aquí ens estan asfixiant econòmicament a més d’imposar-nos més impostos ?? Com és que a TV8, amics del règim quan els convé, no toquin el tema ??. Com és que la TV3cataescanya, tampoc digui res ?? Com és que tampoc a les emissores en facin cap debat ??? Com és que al diaris de paper i els digitals tampoc se’n parli ??.
    Els peperos, estan tensant la corda, i això acabarà amb una revol·lució social. Potser em titllareu de revolucionari (que de fet m’és ben igual, perquè estic indignat fins a les ungles dels meus peus), però si mai passa aquesta revolució, tant de bo que sigui a l’estil de la francesa del 1790. Ho dic perquè si després d’aquesta hipotètica revolució, encara sobreviuen polítics de l’estofa que ens governa, haurà estat debades, perquè el càncer rebrollarà.
    És que això no és una mofa als contibuents, això és pixar-se a la mateixa cara d’aquella pobra gent, que per no tenir, no tenen ni un mos de pa per posar-se a la boca. És pixar-se a la cara d’aquella pobra gent que s’ha suïcidat quan els anaven a desnonar. Ni a la postguerra nostra, hi havia tanta gent passant gana com en els moments actuals. I tot per què ??? Per salvar els bancs. I després davant d’aquesta afirmació, ben admesa a tots els estaments i estrats socials, no n’hi ha com per esdevenir revolucionari ???. Només cal que cadascun de nosaltres, sàpiga encara que sigui per un moment, posar-se a la pell d’aquells pares que han de portar els fills al col·legi sense haver esmorzat, per no tenir res per a donar-los.

  2. Un ganxò ha dit:

    Vull afegir al meu anterior comentari que: Com que jo dels polítics siguin quins siguin no me’n fio gens, però menys dels peperos i sociates, aquesta llei penso que està feta de cares a les futures inversions d’aquell escanyapobres de l’Anderson, aquell que ha de muntar aquells macro casinos a can madrit. Això, penso jo, que deu ser una de les condicions que els imposà. O aquesta o d’altres que anirem veient en el futur, com la del tabac, a l’objecte de fer-los contents. Vaja, tot plegat, és patetisme pur i dur.

  3. Oriol López ha dit:

    I jo que em pensava que ja no la podien pas fer més grossa… Això d’aquest Gobierno ja és xuleria pura.

  4. Antoni Alcázar ha dit:

    Quan ho vaig llegir per primer cop, vaig pensar que havia llegit un text irònic sense assabantar-me’n. Ho vaig rellegir: no hi havia ironia! És pur sarcasme!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: