[…] hem d’esmentar la confecció del teixit, activitat directament relacionada amb la indumentària dels ibers, que es vestien amb roba de lli i llana. En el cas de la llana, no tenim restes de teixit conservat; les dades en aquest cas provenen de les fonts, com també de la troballa de tisores destinades a esquilar […]. Pel que fa al lli, al jaciment del foll del Moro de Gandesa (Terra Alta) hi ha testimonis del tractament de la planta per tal d’obtenir-ne la fibra tèxtil […].El teixit es realitzava dins de les cases o bé a l’exterior, al costat de l’entrada, i ens n’informen tant les fonts escrites com la iconografia i les restes arqueològiques. D’altra banda, es tracta d’una activitat que se sol relacionar amb les dones […].
El procés d’elaboració d’un teixit passava per diverses fases: cardatge de la llana, filatura, teixidura pròpiament dita. Finalment, el teixit es podia tenyir. A l’interior dels poblats tenim documentades la filatura i la teixidura. La filatura es feia amb un fus de fusta en un extrem del qual es col·locava una «fusaiola» o tortera (objecte d’argila cuita de forma circular o bitroncocònica); la teixidura es realitzava en telers verticals, formats per una estructura de fusta de forma quadrangular en la qual s’agrupaven els fils, tot tibant-los amb ajuda de pesos d’argila anomenats «pondera» […]. Amb una llançadora de mà es feia la trama passant horitzontalment els fils i alternant amb els verticals.
Als poblats ibèrics, aquestes activitats s’identifiquen gràcies a la presència de «pondera» i fusaioles, els únics elements que se solen conservar. Altres elements ens donen informació sobre el resultat d’aquesta activitat, com els teixits pròpiament dits (llavors de lli i restes de fibres), com també les fíbules o els cinturons que s’utilitzaven per a fixar la roba.
Maria Carme Belarte Franco
Els fragments anteriors, en els quals se’ns parla de l’activitat tèxtil dels ibers, pertanyen al treball de Maria Carme Belarte Franco, publicat amb el nom de La vida quotidiana en un poblat ibèric, juntament amb els treballs d’altres autors, dins del llibre La vida quotidiana a través dels segles (2002), coordinat per Maria dels Àngels Pérez Samper.
Oriol López