Sampedro vs Thatcher

sampedroAmb un lapse de temps molt curt han mort dues figures que simbolitzen, cadascuna en diferent rang i àmbit d’actuació, maneres antagòniques d’entendre la vida en col·lectivitat, les relacions cooperatives, l’exercici de la ciutadania, l’economia i la política, que és una mica el mateix. Parlem lògicament de Margaret Thatcher, l’ex primera ministra britànica, la Dama de Ferro, i, en un plànol de transcendència històrica inferior, però amb un ideari d’innegable abast i potència, l’humanista i pensadorJosé Luis Sampedro, referent del moviment d’indignació contra la davallada dels drets i de les condicions de vida que va omplir places i carrers. I moltes més coses.

De Thatcher s’ha d’estimar una part de la seua biografia que parla d’esforç i tenacitat, d’algú que sent dona i procedint d’un àmbit modest, aconseguí estudiar a Oxford i Margaret Thatcherposar als seus peus un partit tan elitista en l’aspecte econòmic i tan refractari als drets del sexe femení com els conservadors britànics. Una figura política amb caràcter i molta decisió, renyida amb el diàleg i la concessió. Una icona del liberalisme i, segons alguns, de les llibertats individuals, arquitecta, juntament amb Ronald Regan, d’una eficaç reinvenció de la dreta occidental. Amb un llegat esgarrifós: tot i els seus origens modests i una certa religiositat, sobta la seua immisericòrdia amb els desafavorits, el menyspreu patològic cap els que han quedat enrere, la glorificació dels poderosos, dels vencedors del sistema. Dels rics. O fins i tot, dels més rics. Amb el resultat de l’augment exponencial de les desigualtats, el que Owen Jones anomena la catàstrofe nacional britànica, però que es podria estendre a tort i dret.

He llegit o escoltat que Thatcher representa la cultura de l’esforç, però és la persona que posa les bases d’una economia financera especulativa, de casino, ludòpata, basada en la voracitat i en el màxim rendiment amb el mínim treball. És contradictori. Com també ho és la seua defensa de la llibertat i, al mateix temps, la glorificació d’un tirà i assassí com el xilé César Augusto Pinochet. El que demostra que el liberalisme de la Dama de Ferro acabava en l’economia i contemplava el respecte als drets humans, l’equitat i unes altres petiteses com a elements sense importància.

Contradiccions aquestes, i moltes altres que seria llarg d’explicar, que José Luis Sampedro denunciava. Una crítica dirigida a uns plantejaments econòmics caníbals, insans i insaciables, basats en l’explotació d’uns a mans d’uns altres, en fer més grans les diferències. El seu discurs era contundent, d’una claredat prístina. D’una lògica humanista (confrontada a la lògica del benefici a qualsevol preu) inatacable, colpidora en la seua ètica i en la seua exposició clara i senzilla, d’una economia de l’ésser humà, no dels mercats, que treballava, com ell deia, per fer menys pobres als pobres, no més rics als rics. Portaveu, ja nonagenari, d’unes generacions que descobrien sobtadament el valor amb tendència a zero dels drets i guanys socials precedents.

És segur que a Gran Bretanya ningú, o quasi, recordarà aquests dies Sampedro. Ací, tanmateix, no podem deixar de subratllar el contrast entre una figura i l’altra, entre un llegat i l’altre. Un contrast que va més enllà de qüestions de fons com el paper de l’Estat. Una història que parla de compassió i d’absència de compassió. La història, tanmateix, s’escriurà com sempre. I en benefici dels de sempre.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Sampedro vs Thatcher
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, com dius, la història l’escriuen els de sempre. I, per tant, la història oficial encimbellarà la nefasta Dama de Ferro i obviarà el lluitador per la llibertat i la justícia Sampedro. Afortunadament, articles com el teu contribueixen a donar versions més ajustades de la realitat.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Gràcies, amic, el contrast estava servit, havia de dir alguna cosa.

  3. Julian ha dit:

    Reblogged this on Para mis amigos… Blog and commented:
    Para los que tienen poca memoria, una reseña de la Thatcher en el marco de la muerte de un humanista que se fué con ella

  4. elisendalamana ha dit:

    Respecte a Margaret Thatcher, sóc del parer que, tant detractors com ferms defensors, en donen una imatge molt esbiaixada, plena d’opinió, sentiments, tòpics trillats i molt poca objectivitat. Per aquest motiu, estic intentant analitzar les seves polítiques econòmiques des del context macroeconòmic del Regne Unit als anys 1950s-1970s, amb l’objectiu d’intentar entendre per què va fer el què va fer, i com (compte, no per justificar-ho! Però en tot cas per comprendre-ho una mica més). Us deixo la primera part de l’anàlisi, a veure què en penseu. La 2a part serà publicada el dilluns a la mateixa pàgina web: http://queaprendemoshoy.com/margaret-thatcher-en-contexto-mito-y-realidad-de-su-politica-economica-1-de-2/#viewed Gràcies! : )

  5. xavieraliaga ha dit:

    Interesantíssim l’anàlisi: espere amb molt d’interés la segona part. El meu article és un post d’opinió, no pretenia ser objectiu.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: