De reprovables xiulades (ui, sí)

Mai no he xiulat l’himne espanyol. Mai. Sobretot perquè mai no n’he tingut l’oportunitat. Una sort i alhora una desgràcia, escoltin. Perquè, mirin què els dic, el fet de no haver pogut xiular públicament l’himne d’aquest Estat tan retardat, tan arcaic, és una espineta que sempre duré clavada.

Em sabrien dir una manera d’expressar disconformitat, més pacífica i més democràtica que xiulant l’himne de l’Estat que veta, precisament, la democràcia? A mi em costa. Potser girar-s’hi d’esquena? No em convenç, perquè segurament seria encara més fàcil d’ocultar i manipular que una sonora xiulada. Abaixar-se els pantalons i ensenyar el cul, tot imitant les tropes d’en William Wallace davant l’exèrcit anglès, tampoc em sembla una bona opció. Sobretot si fa fred. O si som en una graderia de dimensions reduïdes i el seient de la persona del darrere està molt enganxat al nostre.

Em sembla que ja ho he mencionat diverses vegades, però no me’n canso. Als EUA, nació que destaca, ja ho saben, per un patriotisme xovinista sovint exagerat i sense mesura, cremar la bandera de les barres i els estels és un dret reconegut a la Constitució
A l’Estat espanyol, si cremes una rojigualda vas a presóI els qui alguna vegada han xiulat l’himne segurament se n’han escapolit perquè als Serveis Secrets els és impossible destriar in situ qui xiula de qui n’està cantant la lletra —”lo lo lo lo, lololo-lolo-lolo-lolo lo lo lóóóó lo-lo-lo-lo-lo-lóóóóó”(sic).

Hi ha qui argumenta que xiular un himne és igual de reprovable, perdó, “reprobable”(sic), que prohibir-ne un altre. Segurament tal absurditat queda molt cool de cara a que la Comunitat Econòmica Europea ens vegi com els cadellets bonics i dòcils que busquen una nova llar. La realitat, però, és que és una mentida com una casa de pagès. Xiular una cançoneta, cremar un tros de drap o estripar una sentència injusta no serà mai de la vida comparable amb el fet de prohibir un himne, una llengua, uns llibres o una ideologia. I això els historiadors (tret de comptades, aïllades i evidents excepcions del circ mediàtic) ho saben molt i molt bé.

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: