“Element #1”, de Hillwalker-ca, Flickr
Imaginem-nos que tenim un fil conductor de coure que forma part del circuit elèctric d’una llanterna i que, quan aquesta està encesa, transporta el corrent des del terminal negatiu de la pila a la bombeta.
Per aquest fil està passant un flux constant d’electrons des de la pila a la bombeta.
Si poguéssim ubicar-nos en un punt de la longitud de l’esmentat conductor i comptar el nombre d’electrons que estan passant en direcció a la bombeta per unitat de temps, estaríem mesurant el que anomenem intensitat del corrent elèctric.
Com que la càrrega elèctrica que aporta un únic electró és tan ínfima, a efectes pràctics, més que comptar electrons d’un en un, el que faríem, en realitat, seria comptar quants grups formats per 6,24·1018 electrons, que en el seu conjunt aporten una càrrega elèctrica d’1 C (coulomb), passen durant un segon i, amb això, obtindríem la mesura de la intensitat del corrent elèctric en A (amperes).
Hem fet servir un exemple molt simple però que pot servir per donar-nos una primera aproximació intuïtiva del concepte d’intensitat del corrent elèctric.
La definició habitual de l’ampere es sol a fer, però, en funció de la força que aquesta càrrega elèctrica circulant pel conductor pot induir, o exercir, a través del camp electromagnètic que genera, sobre un altre conductor, així el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a la seva segona edició, ens defineix l’ampere de la manera següent:
Unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat d’un corrent constant que, mantingut en dos conductors paral·lels, rectilinis, de llargada infinita, de secció circular negligible i situats a 1 metre l’un de l’altre en el buit, produiria entre aquests dos conductors una força de dues deumilionèsimes de newton per metre de longitud.
Per a determinats circuits i aplicacions electròniques, l’ampere és una unitat massa gran i se’n fan servir els submúltiples corresponents: mA (mil·lèsima d’ampere) i μ A (milionèsima d’ampere).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Sabies que els interruptors diferencials col.locats en les instal.lacions elèctriques dels habitatges, serveixen per a protegir les persones del perill d’electrocució per contacte directe o indirecte i que per això els interruptors diferencials estan limitats a una intensitat de 30mA.
Sabies que aquesta limitació de la intensitat elèctrica, que serveix per a protegir les persones, la varen obtenir els nazis amb la experimentació directa amb persones jueves en els camps de concentració de la segona guerra mundial.
Efectivament, Jordi, els interruptors diferencials en bon estat han salvat moltes vides de la mort per electrocució. No són la panacea i tan sols són efectius si es donen certes condicions, que no sempre es donen, ni ens eximeixen d’extremar la precaució per evitar riscos elèctrics.
Pel que fa al que comentes al segon paràgraf del teu comentari, no ho sabia.
Gràcies per la teva aportació, Jordi.