A l’Europa occidental, únicament a Espanya perdura la impossibilitat, per als familiars de la majoria dels soldats morts en els fronts de la guerra civil i de les víctimes de la repressió, de visitar la tomba individual o col·lectiva dels seus antecessors, primer perquè per al franquisme la desaparició definitiva de la memòria dels vençuts va constituir un objectiu declarat i posteriorment -amb algunes excepcions aquí i allà, força meritòries- perquè cap dels governs centrals que s’han succeït durant la democràcia no han tingut gaire interès a esmenar aquesta cruel anomalia històrica.
Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital
El text anterior està extret del llibre Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital (2013), de l’Ernest Benach i el Miquel Pueyo.
Finalitzada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), quan els vencedors partidaris del general colpista Francisco Franco honoren els seus morts però impedeixen que es retin honors i que s’enterrin dignament els vençuts, la història d’Antígona de la tragèdia grega de Sòfocles del segle V aC es repeteix en ple segle XX i això segurament inspirà Salvador Espriu (1913-1985) a escriure la seva Antígona.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Reblogged this on Ciències Socials en WordPress.