A l’Europa occidental, únicament a Espanya perdura la impossibilitat, per als familiars de la majoria dels soldats morts en els fronts de la guerra civil i de les víctimes de la repressió, de visitar la tomba individual o col·lectiva dels…
Arxiu del Blog
Els morts de la Guerra Civil Espanyola
Tagged with: Antígona, desapareguts, Ernest Benach, foses comunes, franquisme, hora incerta, Miquel Pueyo, Mort certa, morts a les cunetes, Salvador Espriu, Sòfocles
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Fer del salvament de la llengua una raó per viure
El meu poble i jo Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa…
Tagged with: cançó, català, El meu poble i jo, franquisme, hem viscut per salvar-vos els mots, Inici de càntic en el temple, Les cançons d'Ariadna, llengua, poesia, Raimon, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ens omple tot l’écran aquest gran cap
I anem morint a poc a poc en el silenci de cada gest, de cada instant, en els llargs odis, en el coneixement anguniós dels doctes, en la vergonya igual d’espectador i de víctima, en aquest cercle clos, mentre vigilen,…
Tagged with: Ens omple tot l'écran aquest gran cap, franquisme, Les cançons d'Ariadna, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No convé que diguem el nom…
No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec, i ens sentim sempre mirats pel blanc esguard del cec, on sinó en el buit i…
Tagged with: franquisme, No convé que diguem el seu nom, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Entrada
Si de nou voleu passar, Ariadna tornarà a mostrar-vos el camí que us permeti de sortir. No hi ha laberint més clar. Trobareu seients a mà per als tristos i cansats. Hom no hi sent miols de gats, sinó molt…
Guany pur
Treu darreres gotes de qui no té res. S’aprofita sempre de fam i de set. Tracta en pa, rajoles, teixits, ferro vell. Ven avui per cent el que costa tres. Gemegant contava a tothom que hi perd. Aplega amb poc…
Tagged with: escanyapobres, explotador, Guany pur, Les cançons d'Ariadna, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Poc fervorós
Aquell home de llastimós aspecte va dir: – .[…] Allí vaig conèixer una noia. Pausa per tossir. L ‘home continuava: – Una noia d’ulls grossos, aleshores esvelta. M’estimava, ens vàrem casar, érem feliços. Però Hildebrand, que desitjava la dona, vetllava…
Tagged with: Ariadna al laberint grotesc, fervor religiós, Hildebrand, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El cor del poble
“Exigeixo un llit per morir-m’hi”, cridava l’home magre. “Un llit, senyors. No és gaire. Estic, d’altra banda, en el meu dret.” La febre l’enterbolia i es posava de seguida a cantar enormitats de regust extremista. “Agafeu aquest subversiu!”, protestà la…
Tagged with: Ariadna al laberint grotesc, El cor del poble, morir amb dignitat, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No s’entenia la cançó de la nit…
No s’entenia la cançó de la nit, de tan clares com eren les paraules. «T’avens a vendre per engrunes d’or l’antic solar on has bastit la casa. Als fills imposes, car els vols senyors, guisofis agres d’una llengua estranya. Arran…
Tòpic
[…] El trasbals de Nepomucè Garrigosa, l’amo de l’Eleuteri [que acabava de morir destrossat en un accident laboral], va constituir un detall de més supòsit. Estimava l’Eleuteri com a un fill, si de tan marrec l’havia pres d’aprenent! L’Eleuteri era…
Tagged with: accident laboral, Ariadna al laberint grotesc, indemnització, mort, Salvador Espriu, Tòpic
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 