“Oxcart on Fairtrade plantation”, Peter Mulligan, Flickr
En Pere Calders (1912-1994), que va viure 22 anys exiliat a Mèxic a conseqüència del triomf del feixisme a Espanya en acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), deia al pròleg de la primera edició de la seva novel·la curta Aquí descansa Nevares (1967) al respecte de la idea que alguns forasters es fan dels indígenes americans:
Un conflicte permanent entre les races autòctones americanes i l’home ibèric és el punt de vista, que els oposa, sobre l’obligació de treballar. És costum que així que trepitja terra americana, l’home peninsular en tingui prou amb una mirada d’àguila per a concloure que la gent d’ultramar és gandula. És tradicional que als aborígens també els basti un cop d’ull per estar segurs que, quan els sobrevinguts pontifiquen sobre la mística de l’activitat, el que realment volen és que treballin els altres perquè fer l’Amèrica els resulti pràctic i senzill a ells. […]
El drama sorgeix així que el cervell de l’un fa projectes relacionats amb la suor de l’altre […].
I, canviant de context i més a prop de casa, alguns barruts que viuen del “cuento” pontifiquen de tant en tant que hem de treballar més i cobrar menys. Està clar que els que ho diuen no tenen pas cap intenció de predicar amb l’exemple.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 