En Pere Calders (1912-1994), que va viure 22 anys exiliat a Mèxic a conseqüència del triomf del feixisme a Espanya en acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), deia al pròleg de la primera edició de la seva novel·la curta Aquí…
En Pere Calders (1912-1994), que va viure 22 anys exiliat a Mèxic a conseqüència del triomf del feixisme a Espanya en acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), deia al pròleg de la primera edició de la seva novel·la curta Aquí…
NO DESCOBREIXO LA SOPA D’ALL si dic que els mitjans de comunicació no s’escapen de la crisi. La caiguda de la inversió publicitària, la reconversió tecnològica del sector i les dificultats de finançament públic han posat cadenes de televisió, emissores…
Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així…
L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella…
Tot darrerament a la fàbrica han millorat molt les relacions humanes. Ara mateix, per exemple, de treure la prima setmanal a una treballadora per un barreig de fil, posem per cas, o algun acte menor d’indisciplina, ja no se’n diu…
Canta el miner al fons del seu gran forat de dia o nit, tant li fa, jo sento el clam que ressona a la vall i que el vent em va portant. – Jo et grataré, terra, fins fer-te sang,…
Ahir escoltant la ràdio (per variar) em vaig assabentar dels nous objectius del govern de Zapatero, ara resulta que volen “coordinar amb les autonomies els horaris comercials i la reducció d’activitats que requereixen llicències municipals”. I què significa això?, doncs…
Quan el blat és ben madur ell tot sol cau de l’espiga, quan el blat és ben madur la formiga se l’enduu. Se l’enduu cap al Molí pel repòs de la hivernada, sempre fa el mateix camí, tot l’estiu va…