La festa dels Súpers

Festa-Supers-aquest-diumenge-TV3_ARAIMA20131020_0179_7

Ara que no ens escolta ningú us faré una confessió: dissabte passat vaig anar a la “Festa dels Súpers”. Vinga… està bé… faré una segona confessió: m’ho vaig passar meravellosament bé. Potser esteu pensant que m’he begut l’enteniment, que no és normal que als meus “vint-i-vint” i escaig anys gaudeixi en un espectacle on un ninot que es diu Biri-Biri és assetjat per un dolent anomenat Senyor Pla amb un aparell de la marca Salsitxator 3000. Però, què voleu que us digui, em vaig deixar anar.

En primer lloc, va ser una tarda amb perfecta comunió amb la meva filla. Per la nit em feia mal l’esquena de portar-la asseguda a les espatlles perquè pogués veure l’escenari però compartir aquell espai comú, amb uns personatges que, a força de veure’ls per la tele m’he aprés els seus noms, i sobretot, amb unes cançons que han sonat una i mil vegades durant els dinars, em va permetre sentir-me pare i nen alhora.

Vaig recordar la meva infantesa, una infantesa també ancorada a tardes davant la pantalla: Los payasos de la tele; Un globo, dos globos, tres globos; La mansión de los Plaff, Heidi, Marco… Feu una prova: canteu alguna d’aquelles cançons i sabreu si el vostre interlocutor pertany o no a la vostra generació. I parlant de cançons… vull felicitar al Marc Parrot, músic multidisciplinar capaç d’escriure cançons infantils d’una qualitat excepcional i de provocar que no m’importi que sonin al cotxe. No em demaneu això amb María Jesús i el seu acordió.

En definitiva, crec que podem estar ben orgullosos de tenir una televisió autonòmica amb una programació infantil de molta qualitat, que organitza una festa que atrau a 330.000 persones, que crea cohesió entre els nens sigui quin sigui el seu origen sociocultural i que mou tantes il·lusions en totes les edats. Adoctrinament? Vinga, va. Ja li agradaria a més d’un tenir el mateix poder de convocatòria.

Twitter: @alexsocietat

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: