9 de novembre de 2014

La primera sensació ha estat d’alegria, no els enganyaré. Collons, 300 anys i ara com a mínim ja tenim pregunta. Val, dues preguntes. Però coi, és una bona passa endavant. És una bona posada de collons damunt la taula. Una bona manera de dir a Madrid que ens sua la polla pel davant i pel darrere el que diguin i el que deixin de dir. Que si ens surt de la pebrotada fer una consulta, doncs triem data i pregunta i la fem. I a prendre pel cul, fatxes de merda. Per això, tal com els deia, la primera sensació ha estat d’alegria.

Després, òbviament i com sempre passa, hom va madurant la situació. I de mica en mica, com qui no vol la cosa, les dues preguntes se li fan grosses davant dels nassos. Dues preguntes? Per què collons hem de necessitar dues preguntes? Per què coi hem de ser tan friquis? Som els més friquis de la puta Història, segurament. Per què cony hem de ser així de repel·lents?

Però bé, hom continua pensant-hi i què caram, el que compta és que tenim referèndum i que a més, hi surt la paraula “independència”. Bé, “Estat independent”, per ser precisos. Sí, sí, ho diu la segona pregunta. La segona pregunta és aquella que només s’ha de contestar en cas que la primera l’hàgim contestada de manera afirmativa. Talment com si estiguéssim fent un test d’aquells de revista cursi. Si a la primera hi contestéssim que no, doncs ja s’ha acabat el test. El resultat indica que el seu índex de neofeixismeria és del 99%, escolti. A cagar a la via.

I mentre hom continua cavil·lant-hi, de mica en mica se li va desinflant l’alegria aquella del principi. Això pot ser que comenci a succeir quan s’adoni que al final ens han colat la merderada de la Tercera Via. I això que el PSC no hi era, al carro del dret a decidir. I sort, escoltin. Perquè sense ser-hi ens han colat una opció inventada, sense suport social i a sobre, sense interlocutors a l’altra banda. Si guanyen els federalistes, els “Sí-No”, ja m’explicaran en què es diferenciarà de si guanyen els “No-No”, els de la neofeixismeria. ¿Canviarem la Constitución per ser un Estat no-independent dins d’Espanya? Ui, sí.

I el cas és que a mesura que hom hi rumia i posa en ordre les idees, s’adona que amb això de les dues preguntes, al capdavall, ens estan llogant el cul una vegada més. Fent possible el fet de votar Sí a la primera i No a la segona, es dóna a entendre implícitament que el federalisme, o qualsevol altra manera d’encaix al Reino d’Espanya, és possible i viable. I això, parlant ras i curt, és una enganyifa. Però si Espanya no ens vol ni deixar votar! Amb l’opció de la Tercera Via ens robaran els indecisos més sentimentalistes que encara eren un pelet reticents a això d’haver de deixar de ser espanyols (o si més no, de viure a Espanya). Els estant donant falses esperances. I això és molt roí, collons.

Per acabar-ho d’adobar, pensant, pensant, hom s’adona que la independència està clarament en minoria al “referèndum independentista”. Se n’han adonat? Són dues preguntes amb dues respostes cadascuna, però per la tipologia de qüestionari, a la pràctica, és com si fos una pregunta amb tres respostes. Sí, collons, és com si ens preguntessin què volem que sigui Catalunya i la primera resposta fos “el mateix que fins ara, una regió submisa” (el “NO” del referèndum real), la segona “un Estat federal o alguna faula similar” (el “SÍ-NO” del referèndum real) i la tercera, ara sí, “un Estat independent” (El “SÍ-SÍ” del referèndum real). Si en lloc de tractar-se d’una consulta política, fos un test de termodinàmica nuclear, jo tindria exactament el 33,33% de probabilitats d’encertar per xamba la resposta correcta.

Però, al cap i a la fi, després de tant de pensar, cavil·lar i rumiar, quan hom ho deixi refredar, segurament arribarà indefectiblement a una conclusió. La conclusió de que hem superat ja tants obstacles i tantes putades de tants tipus diferents de fill de puta, que ja no ens ve d’un de nou. Que ja estem tant tips que ens pixin al bell mig de la cara, que ja no ens ve d’aquí. Que el proper dia 9 de novembre de 2014 anirem a votar dues vegades SÍ. I tres, si fa falta. I quaranta milions de vegades que sí. Que SÍ que SÍ i mil milions de vegades que SÍ. Que volem ser lliures d’una punyetera vegada. Que aquesta vegada guanyarem nosaltres.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: