Carta a Espanya

Benvolguda, o no, Espanya:

 

Després de les mostres d’estima que ens vas dispensar ahir al Congreso i, sobretot, després del profund coneixement que vas demostrar tenir sobre Catalunya, m’has de permetre que t’escrigui en català.

La primera idea que m’agradaria transmetre’t és que no sempre he estat independentista, no sempre he desitjat que Catalunya fos un estat amb sobirania pròpia. Aquest sentiment s’ha anat coent de mica en mica. El primer que vaig percebre de nen va ser una certa idea d’injustícia. Eren detalls, si vols. Petites anècdotes que, per recurrents, s’anaven instal·lant allà on habita una certa rebel·lia davant del que no és just. Per exemple, veia en els informatius estatals que, quan un esportista català es proclamava campió en la seva disciplina, el periodista de torn feia servir l’adjectiu espanyol. En canvi, quan un esportista català era derrotat, llavors sí que importaven els seus orígens catalans. Sé que no em creuràs, que pensaràs que tot és producte de la meva imaginació. Suposo que tenim sensibilitats diferents davant d’alguns temes.

Més tard van arribar els gurus de la intolerància. Recordo, com si fos ara, les primeres aparicions de Federico Jiménez Losantos. El seu discurs marcadament xenòfob, els seus insults, la seva incontinència verbal adornada amb una incapacitat més que demostrada per alguns fonemes, van ser la banda sonora que grinyolava a la meva joventut. Encara no hi havien xarxes socials. La comunicació, sempre aliada amb alguns poders, pot estar a prop d’una ideologia. El que no concebia, i segueixo sense concebre, és que un periodista tergiversi, manipuli o, directament, menteixi. I aquest senyor ha fet de la mentida la seva principal raó d’una vida marcada per l’odi.

La meva adolescència es va desenvolupar en anys de socialisme, de canvis socials, d’obtenció de drets, de construcció, de política més o menys pactada… No va ser una Espanya modèlica, ni molt menys, però al menys no s’havia aixecat encara el frontó.

Tanmateix, l’any 96 va arribar José María Aznar. La dreta. I no qualsevol dreta. La dreta d’aquest país. La dreta que va guanyar una guerra fratricida i que mai va voler la reconciliació. Perquè sí. Perquè van guanyar. Perquè “para cojones los míos”. I quan dic mai… és MAI. Mai va voler trobar ponts de diàleg, mai va voler apostar per la convivència, mai va voler rescatar la memòria, mai va demanar perdó per la repressió, pels morts, pels vorals de les carreteres on van quedar molts somnis, mai va creure en la diversitat, mai va construir un model de país on tots ens sentim bé. Mai. Això és irrefutable.

I ara? Han estat molts NO. Portem molts anys de NO. I després de tantes negatives ja no sé qui sóc. Tanmateix, sí sé qui vull ser. I més que jo, què vull que sigui la meva filla. Pertanyo a una generació que ha suspès. Així de clar. Hem tret molt mala nota i moltes vegades. Ara és el torn d’ells. Dels nens, dels joves… Espanya ha fracassat. I no ara. Ha fracassat des de vàries generacions enrere. No ha sabut què vol ser. Bé… potser sí que ho ha sabut. La història d’Espanya és la història d’unes elits que no volen deixar de ser-ho i la d’un poble endormiscat, castrat i utilitzat. Un poble drogat amb el 600, la caseta al camp i el futbol o amb el 4×4, la casa adossada i l’i-Phone amb WhatsApp. En el fons, sempre ha estat així. Som un poble de Quixots, arrogants, prepotents, somiatruites i, al final, fracassats.

I Catalunya? No ho sé. Ara mateix tinc la impressió que som com aquella dona que ha viscut sempre a l’ombra d’una parella autoritària i que encara no ha descobert qui és de debò. Vindrà el divorci (espero). Llavors podem escollir entre viure la catarsi de la divorciada que es vesteix de postadolescent i se’n va a l’Imperator a recuperar no sap ben bé què, o podem ser la dona que troba l’essència de la seva llibertat i finalment es reconeix a sí mateixa.

Twitter: @alexsocietat

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: