UNA COPISTERIA DEL PLA D’ URGELL I LA MANIFESTACIÓ DEL 11/09/12

Heus aquí que tinc amic que és catalanista, que es sent català i no espanyol, és allò que podríem dir “sobiranista” o “independentista”. Em va explicar que anava a una copisteria del Pla d’Urgell, situada més o menys davant d’una escola i en una cruïlla amb la carretera general – això si el meu amic no s’equivoca- i que a la seva propietària -una dona geniüda, arrauxada amb arrencades absurdes però això sí força creguda- un cop per una conversa que ara no fa al cas dir, li va dir que no era espanyol, a la qual cosa aquesta li va preguntar mig enfadada mig sarcàstica que d’ on era aleshores.
Ell li va respondre que “català.” La propietària – rabiüda i rancuniosa- va esperar per tornar-se-la a les vigílies de Nadal i li va preguntar si els catalans celebraven també aquesta festivitat. La pregunta era tan malvadament estúpida i estúpidament malvada que no fa falta dir la contesta del meu amic.
Ell, després d’ aquella conversa, va quedar desolat i es pensava que era una “rara avis” pel fet de sentir-se nacionalment català. Però vet aquí que alguns anys després -l’11 de setembre del 2012- un milió i mig de catalans es van manifestar a Barcelona per la independència i un estat propi. Eren gent de totes les edats, de totes les comarques catalanes, feien castells i gegants i s’ho passaven molt bé alhora que es declaraven catalans i no espanyol i que reclamaven la independència de Catalunya.
manifestacio_11setembre_470_470x350
El meu amic no va anar a la manifestació malgrat que també hi creu i que és conscient dels greuges contra el nostre país, com la retallada de l’ estatut d’autonomia i la seva manca de compliment pel govern espanyol o els incompliments en matèria econòmica. Efectivament -Espanya deu molts diners a Catalunya- pensa del tot convençut. No hi va anar per… bé, millor deixar-ho estar, de totes maneres tot Catalunya no podia ser-hi, però es va emocionar molt en veure riuades d’estelades – a casa n’hi tenia penjades dues- i combregava amb tot el que deien els manifestants i va adonar-se que no estava sol, que l’ excepció era la malcarada de la copisteria
El meu amic, que és escriptor va anar a dormir satisfet aquella nit, no només perquè no es sentia sol, sinó perquè al veure tota la gent que defensaven una Catalunya independent i va recordar els versos del poeta i patriota cubà José Martí: “Estimo a quien de un revés/ echa por tierra un tirano;/ lo estimo si es un cubano,/ lo estimo si aragonés.”
Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: