CONTESTA A J.M. BATLLE I ELS ERRORS DE CRUYFF I NEYMAR

imagesBatlle, en la seva crònica del diari “Sport”, titula el seu article “Neymar, el crack que va fer errar a Cruyff” en clara referència  al que l’exentrenador va dir sobre el fitxatge del brasiler i Messi dient que eren “dos galls al mateix galliner.” Ho fa amb frases de gran elogi com per exemple: “se ha hecho con un lugar en la gloria sin pisar callos ni renunciar a sus intereses, que los tiene,” “ Neymar ha sabido encajar como un guante en el vestuario del Barça,” “Que nadie le busque tres pies al gato porque no hay truco, es la pura verdad y nadie, ni el propio Johan, puede enfadarse.”

Estic d’acord amb les afirmacions del columnista i a més hi afegiria que Cruyff va errar, a més en d’altres temes com en la seva etapa d’entrenador amb fitxatges fatídics com Romerito, Prosinecky, Kodro, Aloisio… amb alineacions estúpides com la Copa Intercontinental del 1992. Amb plantejaments esbojarrats com la final de Copa d’Europa de 199,  però bàsicament ens quedarà l’home que va ser un magnífic jugador i millor capità del Barça i un gran entrenador que ens va donar quatre lligues seguides, la primera copa d’Europa de la història, que va humiliar al Real Madrid a la Copa i a la lliga i que ens va brindar un magnífic futbol que mai no oblidarem.

Com tampoc no oblidarem que al primer any de Neymar al Barça a va portar polèmiques extraesportives, com el seu fitxatge – que està “sub judice-” i que ha valgut la dimissió del  president Sandro Rosell. Que el bo de Neymar al terrenys de joc va tenir un baixíssim rendiment: lesions, pocs gols, poques passades,  manca de decisió en partits determinats, com per exemple la final de copa contra el Real Madrid, d’altres coses a part.images (1)

Doncs així tenim que Cruyff i Neymar han comès errors i encerts,  però recordem que Neymar és una promesa i Cruyff ho ha estat tot, amb errors i encerts, com tots els éssers humans, i al brasiler li cal córrer per comparar-se a l’holandès i si Cruyff va estirar les orelles al brasiler va ser perquè és la seva forma de ser, una forma d’estimular-lo i d’incentivar-lo, perquè com va escriure el Nobel indi Tagore: “El corrent de la veritat s’escampa pels canals dels errors”

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: