LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PLA D’URGELL

.

A la memòria del meu pare Fèlix Rebolledo Fageda

que va defensar Catalunya i la República durant la guerra civil

 

 

 

Abstracte

El present treball té com a objectius descriure la repressió franquista, les eines de la dictadura, conseqüències i les víctimes dins de l’espai  geogràfic del Pla d’Urgell. Algun, quan em podia allargar excessivament , m’he centrat en Mollerussa, només en alguns casos i en l’imprescindible. Però ningú no podrà acusar el treball de “centralista”  perquè els altres municipis de la comarca hi surten força reflectits. Ni de localista, perquè de tots els fenòmens d’aquella època: guerra civil, franquisme etc. se’n dóna un context i relació suficientment dens i extens per caure en el localisme.

I també l’objectiu d’aquest treball – humil treball- és la de no oblidar que totes les dictadures, les guerres i la misèria conseqüent, són nefastes en uns temps que, en alguns aspectes sembla que hi tornem a ser.

         

  • ARRIBEN ELS VENCEDORS

El juliol de 1938, els feixistes entraven a Catalunya. Pel sud, navarresos, italians i marroquins ocuparen Tarragona. A l’ oest les tropes feixistes trencaren el front d’ Urgell i ocuparen les terres lleidatanes.

El dilluns, 9 de gener de 1939, les tropes feixistes van ocupar una vintena de poblacions de Lleida i Tarragona. Pobles com: la Guàrdia, el Tarròs, Tornabous, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, els Alamús, Bell-lloc, Torregrossa, Sidamon, Fondarella, el Palau d’ Anglesola, Vila-sana, Golmés, Mollerussa, Miralcamp, Arbeca, Puiggròs, Prades i el monestir de Poblet.[1]

L’ ocupació va ser efectuada de vegades per soldats feixistes del mateix poble, com és el cas d’ Arbeca. A Mollerussa l’ ocupació ha estat efectuada pels cossos de l’ exèrcit d’ Aragó que el  dia 28 sortiren de Balaguer i les tropes que feia tres setmanes van iniciar l’ ofensiva des del cap de pont de Serós. Ambdós exèrcits s’ han trobat a la carretera N-II. Sembla ser que hi havia una noia –probablement del poble- que dalt d’ un vehicle blindat guiava les tropes feixistes.[2]

Dies abans de l’ arribada dels feixistes, l’ exèrcit republicà passà per Mollerussa, batent-se en retirada, i per endarrerir el pas dels feixistes volaren els ponts del Canal d’ Urgell que envoltaven Mollerussa amb dinamita. Tot plegat fou inútil, la caiguda de Catalunya era irremeiable.[3]

L’ exèrcit republicà s’ anà retirant ordenament en direcció cap a França. A finals de febrer, l’ exèrcit feixista havia ocupat totalment Catalunya i el govern de la Generalitat estava a l’ exili.

  • FRANQUISME

S’entén per Franquisme període de la història contemporània d’ Espanya i Catalunya caracteritzat per l’existència d’un sistema polític dictatorial que va prendre el nom del cap, Francisco Franco Bahamonde i que va durar de l’any 1939 fins al 1975, com a resultat de la victòria a la guerra civil espanyola. Per tant Franquisme s’identifica amb els sectors socials i ideològics vencedors de la guerra – oligarques, terratinents, grans industrials, grans financers, Església Catòlica i Exèrcit. En l’àmbit internacional el franquisme va ser vinculat, els primers anys, a l’ Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, ja que havien ajudat a vèncer decisivament Franco[4].

  • Repressió franquista

L’1 d’abril de 1939 va acabar oficialment la guerra, però no pas l’estat de guerra ni la violència repressiva. Es va iniciar en aquells moments l’oponent – els del bàndol republicà- van ser executats, van ser, intimidats, controlats i paralitzats durant 40 anys. Al voltant de 50.000 persones van ser executades entre 1939 i 1949. No s’hi compten els morts de fam o malaltia a les presons franquistes[5].Val a dir també que aquesta repressió de postguerra es va fer d’una forma freda, metòdica i calculada i, amb la finalitat de ser exemplaritzant i amb voluntat selectiva per la vida del càstig pels actes dels actes o idees dels acusats i, amb l’ajuda de còmplices, delators i denunciants[6].

La repressió no va ser transitòria sinó permanent. La repressió va ser un element capital per la consolidació del règim franquista.[7]

  • Repressió dels drets nacionals de Catalunya

Un cop acabada la guerra civil començà una duríssima repressió contra els partits d’ esquerra, els nacionalistes catalans i els sindicats. Un decret publicat pel setembre de 1939 anul·là totes les lleis aprovades pel Parlament català.

La persecució no es limità als organismes i institucions, sinó que tots els símbols del país (banderes, himnes, estàtues, folklores etc.). Però sobretot l’ idioma i cultura catalana foren objecte d’ una brutal prohibició i persecució per part del règim franquista. El català estava prohibit en premsa escrita, ràdio i ensenyament, quedant reduït el seu ús a l’ àmbit familiar i bandejat de qualsevol àmbit públic sota severes penes.

Un exemple de prohibició a Mollerussa el tenim amb la empresa “Badia” elaboradora de vins, vinagres, aiguardents, begudes etc. Aquesta empresa tenia una beguda que duia per nom: “ Camamilla d’Urgell” i a l’etiqueta l’acompanya l’eslògan: “Excel·lent estomacal carminatiu destil·lat a base de…” Aquest nom havia estat registrat així abans de la guerra civil, però  durant la dictadura i la prohibició del català, l’empresa Badia va rebre un comunicat del Registre de la Propietat industrial, del 2 de desembre de 1941,  en què dia que no es podia etiquetar en català, ni tan sols la denominació,  sinó que s’havia de traduir al castellà, concretament deia “a la traducción de denominaciones extranjeras” i a partir d’aleshores es va haver d’etiquetar de la següent forma: “Excelente estomacal carminativo destilado a base  de  Camomila de Urgel. Badia.” És curiós que el franquisme a part de prohibir el català el menyspreava, ja que fa servir el terme “denominaciones extranjeras.[8]

IMG_NEW - Còpia

Fotografia en què es comunica que ja no es pot fer servir el terme “Camamilla d’Urgell” sinó “Camomila de Urgel”.Arxiu Agustí Badia (d.e.p.). Fotografia Francesc Rebolledo

  • Canvi de nom dels carrers republicans

La dictadura franquista va imposar una dura espanyolització en tots els aspectes de la vida oficial i diària. Òbviament això s’havia de reflectir en el nom dels carrers. Era una forma més de demostrar qui havia guanyat la guerra i qui manava al mateix temps que era una manera d’esborrar qualsevol petjada de la democràcia, l’estatut català i la catalanitat[1].

El canvi tenia dues formes, primer es castellanitzaven els noms i després es canvia el nom, segons quin era el primer. Per exemple el carrer que durant la II República es deia Francesc Macià es va passar a dir “Generalísimo”. El cas de simple castellanització seria el carrer que durant la república es deia Ferran Puig (Antic responsable de la societat Canal d’Urgell)  i es va passar  a dir Fernando Puig. La plaça Àngel Guimerà (personatge anterior a la república) es passa a dir-se plaça san Jaime. Els casos de noms històrics com el de Vilaclosa, no canviava, continuava sent Vilaclosa.

La castellanització de la toponímia urbana i els noms dels carrers tenia com a objectiu eliminar qualsevol referència o vestigi de catalanitat[2].

 Canvi de noms de vies públiques a Mollerussa del pas de la República a la Dictadura[1]
Noms republicans Noms franquistes
Pl. República Pl. España
Pl. Església Pl. Mártires
Pl. Mancomunitat Pl. José Antonio
B. Durruti Ferrer y Busquets
Ignasi Iglésias J. Verdaguer
Salmerón La Cruz
Pi i Margall Navarra
Fermí Galán Palau
M. Piñol Carmen
Francesc Macià Generalísimo
Pl. Àngel Guimerà Pl. San Jaime
Pl. Bàscula Pl Victòria
Nou de Belianes General Mola
Escoles Tercio Montserrat
Raval Molí Arrabal Molino
  • Repressió a l’escola

La dictadura va posar fia a l’escola republicana implantant una nova escola que imposés als nens i nenes la ideologia d’una dictadura que es fonamentava en els principis de “Falange española” i del “Catolicisme” i necessitava mestres compromesos i fidels amb la doctrina educativa del nou règim. I així, els mestres de la Generalitat republicana van ser durament represaliats. Per tornar a exercir havien de sol·licitar la rehabilitació corresponent en un termini de quinze dies, presentant una instància on havien de declar el seu grau de fidelitat a la república i la adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, un certificat del sacerdot, un de la guàrdia civil i un altre del cap local de la F.E.T. i de les J.O.N.S[1].

La depuració de la totalitat dels mestres de les escoles del Pla d’Urgell va tenir la mateixa incidència que a la resta del país. Un 70% dels expedients incoats per la Comissió Depuradora de Lleida es va resoldre sense càrrecs i la resta van ser sancionats de forma diversa segons els càrrecs que se’ls imputaven[2].

            Alguns casos de mestres sancionats

                        Barbens

Aurèlia            Arjó Nart. Mestra propietària de l’escola de Barbens entre el 1934 i el 1937.Aurèlia Arjó Nart i Jovita Vidal van convocar un concurs de trasllats especial per cobrir les places de mestres de la Vall d’Aran, però aquesta va ser envaïda pels feixistes. Tots els mestres que hi treballaven van ser cessats i la comissió de depuració provincial van sancionar Aurèlia Arjó a no poder exercir càrrecs de confiança i de direcció durant dos anys. Ambdues mestres no van poder tornar a la seva escola de Barbens perquè encara estava en mans republicanes i tampoc es van poder presentar a la secció administrativa d’ensenyament de Lleida. Al maig de 1940 Aurèlia Arjó va presentar un recurs demanant l’anul·lació de la sanció que es va resoldre el 1943 en què va ser confirmada en el càrrec no obstant va ser inhabilitada per als càrrecs directius[3].

                        Vilanova de Bellpuig

Roger Rivera Alegre, nomenat mestre de l’escola de nens de Vilanova a l’octubre de 1934. Com tots els funcionaris d’ensenyament va ser cessat, però al gener de 1941 va ser confirmat en el càrrec de mestre[4].

  • Repressió dels drets humans bàsics

Els drets fonamentals de la persona també foren violats. Entre 1938 i 1953 els consells de guerra van fer afusellar 3.800 persones a Catalunya. Generalment eren afiliats de segon ordre i poc coneguts, que no s’havien exiliat com havien fet d’altres. Entre aquestes víctimes de la repressió franquista predominaven els afiliats a ERC, CNT, i a la Unió de Rabasaires.[5] Hi hagueren multituds d’ execucions sumàries. A Mollerussa, en una població de  3.319 habitants hi arribaren a haver 92 empresonats, que representava un 11% de la població.[6]

El règim franquista promulgà una llei anomenada aplicació de la llei de responsabilitats polítiques”, era causa de responsabilitat política haver estat o ser condemnat per la jurisdicció militar per delictes de rebel·lió, adhesió, auxili, provocació, inducció o excitació la mateixa. Als condemnats per aquests motius se’ls empresonava i se’ls expropiava els béns més necessaris. [7]

Tenim el cas que a Mollerussa d’ una població de 3.319 h hi hagueren 92 presos, 14 eren per motius de responsabilitats polítiques, i els 14 no van anar a raure a la presó.[8]

Els dipòsits municipals eren tristament famosos, perquè no tenien condicions higièniques ni sanitària. Els presos només tenien un mica de palla per jeure-hi si les famílies els portaven menjar i mantes i sempre que els vigilants ho permetessin,[9] i fins i tot arribaren a allotjar molt gent com en el cas de Mollerussa.

  • Repressió contra les idees polítiques

El mes de juny de 1941, a la Societat Cultural i Recreativa l’ Amistat, hi hagué una discussió entre diferents membres d’ aquesta, sobre qui seria el vencedor de la segona Guerra Mundial. Els partidaris de les potències aliades foren sancionats amb dos mesos d’ arrest i 500 pts. de multa. L’ excusa de les autoritats franquistes era que feien apologia del comunisme.[10]

La Llei de Responsabilitats polítiques de 1939,  permetia jutjar, la responsabilitat política de les persones, tant jurídiques com físiques, des de primers d’ octubre de 1934  i abans del 18 de juliol de 1936 a aquelles persones opositores a l’ aixecament nacional per actiu o per passiu.[11]

Quedaven molt clares les circumstàncies eximint, atenuants i agreujants per als inculpats. Els menors de catorze anys i els que havien prestat servei extraordinari al Movimiento o a l’ exèrcit franquista. Circumstàncies atenuants eren tenir menys de divuit anys, haver estat ferit “en defensa de España”, haver-se allistat voluntàriament a l`exèrcit, o haver perdut un fill o el pare lluitant en el bàndol nacional. Circumstàncies agreujants eren l’ alta consideració social, cultural o política de l’ encausat i pertànyer als graus més alts de la maçoneria.[12]

Citat i presentat el presumpte responsable, se li llegien els càrrecs de la denúncia perquè els contestés i exercís la defensa, i se’l prevenia sobre la prohibició d’ absentar-se del lloc de residència sense permís del jutge, havien de presentar una relació jurada de béns, dels quals no podria disposar a partir d’ aquell moment, els casats havien de mencionar els béns del cònjuge respectiu.

La Comisión Provincial de Incautaciones, era el braç de la llei de responsabilitats polítiques  que s’ ocupava de prendre al expedientats per aquella llei els seus béns, a Mollerussa hi van arribar 23 expedients incoats per la Comisión Provincial de Incautaciones.[13]

Les dones no quedaren exemptes  dels expedients i així tenim que:

Torregrossa 1 dona expedientada

Mollerussa 2 dones expedientades

Palau d’ Anglesola 3 dones expedientades

Vila-sana  1 dona expedientada[14]

La següent llista és la de persones encausades pel tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida, en què s’ expressa nom i cognoms i data d’ incoació. Només he inclòs la llista de Mollerussa deixant de banda a la resa de la comarca que hauria estat massa extensa i densa la informació obtinguda, de totes maneres els estudiosos d’ aquestes poblacions tenen la opció de consultar la font objecte d’ estudi que es cita en la nota de final de pàgina.

Àguila Balcells, Josep 31/03/41

Bové Ollé, Ramon 13/04/45

Capell Piro, Mateu 19/07/40

Codina Querol, Francesc 31/03/41

Cuadrat Ribes, Joan 31/03/41

Escola font, Domènec 31/03/41

Felip Pagès, Josep 31/03/41

Ibars Capell, Josep //

Llobera Miró, Anselmo 31/03/41

Mata Casans, Jaume 30/05/43

Novell Riera, Magí 04/03/43

Paniello Grau, Pere 01/08/43

Pons Llombart, Nonito 07/12/42

Pons Serret, Lluís 31/03/41

Pou Miró, Josep 06/13/39

Reñé Capdevila, Prudenci 31/03/41

Reñé Torres, Roc  06/06/40

Simó Morelló, Sebastià 31/03/41

Teixidó Ubach, Magdalena 17/08/39

Torres Prats, León //

Viladebaid Not, Bernard //

Vives Balagueró, Magdalena //[15]

 

                     L’exili dels republicans

Al final  de la guerra civil unes 440.000 persones compromeses políticament, de diferents formes, amb la república van haver de fugir de l’estat espanyol tot fugint de la repressió franquista. Els exiliats van arribar fins a França, creuant els Pirineus o cap al nord d’Àfrica, a Algèria i al Marroc, mitjançant alguns ports mediterranis. D’altres van anar a Amèrica Llatina. Els que van triar anar a França, majoritàriament internat en els camps de refugiats francesos[16].

                      Alguns casos d’exiliats del Pla d’Urgell

Moltes persones del Pla d’Urgell van haver d’exiliar-se per por a represàlies, però el cas de Miquel Curcó i Rubió[17], fill de Torregrossa, que havia estat secretari general de la Federació Catalana de Treballadors de Terra de l’ UGT i membre del Comitè Central del PSUC el 1937. Des de 1939 es va exiliar a Mèxic on va morir el 1966[18].

El 1953 van ser enxampats a Madrid membres del PSOE i la UGT. Vicenç Ximénez, va decidir traslladar-se als afores del seu poble, Bellvís, en un intent de restar a salvaguarda de la persecució i es va traslladar als afores del seu poble, Bellvís. Ximénez hi viurà fins el 1963[19].

  • Mitjans de difusió del franquisme al Pla d’Urgell

Tots els règims totalitaris, tant els de dretes com els d’esquerres, han tingut uns canals de difusió a través dels quals han adoctrinat a la població sobre els seus principis, creences, justificacions dels seus actes per execrables que fossin i també els seus silencis sobre els temps o persones que no els convenien. Així doncs el Franquisme no va ser una excepció i va actuar a través diferents nivells geogràfics, també en el local i comarcal i no va ser excepció el Pla d’Urgell. Si tenim en compte l’època, els mitjans eren força més escassos en comparació amb l’actualitat: no existia la televisió, la ràdio era més propi de locals recreatiu i el que estava més estés era la premsa. Bàsicament existien dos mitjans franquistes que eren:

          Pregonero

Era la primera publicació que va aparèixer a Mollerussa durant la dictadura franquista i que exposava de forma obvia els principis de la dictadura que eren nacionalisme espanyol, anti-catalanisme i antieuropeisme. En la portada del primer número es pot llegir una dedicatòria: “A Francisco Franco Caudillo de España.” I l’article era “Para Tí” i ve a dir: “Para tí: camarada, amigo o lector” i acaba amb frases com “!Viva Franco! !Arriba España! El primer número va aparèixer el 1947 i l’edició era feta amb màquina d’escriure i la impressió amb ciclostil i tenia sis pàgines!.[20]

          La Mañana

Diari en castellà d’àmbit lleidatà. Va ser fundat el 20 de desembre de 1938, després de la ocupació franquista de Lleida. Va ser editat per “Prensa del Movimiento” fins el 1976. Després se’n va fer càrrec l’estat fins el 1984, que va ser tancat i va reaparèixer el 1985. Va ser l’únic diari de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (el 15 de maig de 1966)[21].

  • Repressió a l’escola

La dictadura va posar fia a l’escola republicana implantant una nova escola que imposés als nens i nenes la ideologia d’una dictadura que es fonamentava en els principis de “Falange española” i del “Catolicisme” i necessitava mestres compromesos i fidels amb la doctrina educativa del nou règim. I així, els mestres de la Generalitat republicana van ser durament represaliats. Per tornar a exercir havien de sol·licitar la rehabilitació corresponent en un termini de quinze dies, presentant una instància on havien de declar el seu grau de fidelitat a la república i la adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, un certificat del sacerdot, un de la guàrdia civil i un altre del cap local de la F.E.T. i de les J.O.N.S[1].

La depuració de la totalitat dels mestres de les escoles del Pla d’Urgell va tenir la mateixa incidència que a la resta del país. Un 70% dels expedients incoats per la Comissió Depuradora de Lleida es va resoldre sense càrrecs i la resta van ser sancionats de forma diversa segons els càrrecs que se’ls imputaven[2].

            Alguns casos de mestres sancionats

                        Barbens

Aurèlia  Arjó Nart. Mestra propietària de l’escola de Barbens entre el 1934 i el 1937.Aurèlia Arjó Nart i Jovita Vidal van convocar un concurs de trasllats especial per cobrir les places de mestres de la Vall d’Aran, però aquesta va ser envaïda pels feixistes. Tots els mestres que hi treballaven van ser cessats i la comissió de depuració provincial van sancionar Aurèlia Arjó a no poder exercir càrrecs de confiança i de direcció durant dos anys. Ambdues mestres no van poder tornar a la seva escola de Barbens perquè encara estava en mans republicanes i tampoc es van poder presentar a la secció administrativa d’ensenyament de Lleida. Al maig de 1940 Aurèlia Arjó va presentar un recurs demanant l’anul·lació de la sanció que es va resoldre el 1943 en què va ser confirmada en el càrrec no obstant va ser inhabilitada per als càrrecs directius[3].

                        Vilanova de Bellpuig

Roger Rivera Alegre, nomenat mestre de l’escola de nens de Vilanova a l’octubre de 1934. Com tots els funcionaris d’ensenyament va ser cessat, però al gener de 1941 va ser confirmat en el càrrec de mestre[4].

  • Repressió dels drets humans bàsics

Els drets fonamentals de la persona també foren violats. Entre 1938 i 1953 els consells de guerra van fer afusellar 3.800 persones a Catalunya. Generalment eren afiliats de segon ordre i poc coneguts, que no s’havien exiliat com havien fet d’altres. Entre aquestes víctimes de la repressió franquista predominaven els afiliats a ERC, CNT, i a la Unió de Rabasaires.[5] Hi hagueren multituds d’ execucions sumàries. A Mollerussa, en una població de  3.319 habitants hi arribaren a haver 92 empresonats, que representava un 11% de la població.[6]

El règim franquista promulgà una llei anomenada aplicació de la llei de responsabilitats polítiques”, era causa de responsabilitat política haver estat o ser condemnat per la jurisdicció militar per delictes de rebel·lió, adhesió, auxili, provocació, inducció o excitació la mateixa. Als condemnats per aquests motius se’ls empresonava i se’ls expropiava els béns més necessaris. [7]

Tenim el cas que a Mollerussa d’ una població de 3.319 h hi hagueren 92 presos, 14 eren per motius de responsabilitats polítiques, i els 14 no van anar a raure a la presó.[8]

Els dipòsits municipals eren tristament famosos, perquè no tenien condicions higièniques ni sanitària. Els presos només tenien un mica de palla per jeure-hi si les famílies els portaven menjar i mantes i sempre que els vigilants ho permetessin,[9] i fins i tot arribaren a allotjar molt gent com en el cas de Mollerussa.

  • Repressió contra les idees polítiques

El mes de juny de 1941, a la Societat Cultural i Recreativa l’ Amistat, hi hagué una discussió entre diferents membres d’ aquesta, sobre qui seria el vencedor de la segona Guerra Mundial. Els partidaris de les potències aliades foren sancionats amb dos mesos d’ arrest i 500 pts. de multa. L’ excusa de les autoritats franquistes era que feien apologia del comunisme.[10]

La Llei de Responsabilitats polítiques de 1939,  permetia jutjar, la responsabilitat política de les persones, tant jurídiques com físiques, des de primers d’ octubre de 1934  i abans del 18 de juliol de 1936 a aquelles persones opositores a l’ aixecament nacional per actiu o per passiu.[11]

Quedaven molt clares les circumstàncies eximint, atenuants i agreujants per als inculpats. Els menors de catorze anys i els que havien prestat servei extraordinari al Movimiento o a l’ exèrcit franquista. Circumstàncies atenuants eren tenir menys de divuit anys, haver estat ferit “en defensa de España”, haver-se allistat voluntàriament a l`exèrcit, o haver perdut un fill o el pare lluitant en el bàndol nacional. Circumstàncies agreujants eren l’ alta consideració social, cultural o política de l’ encausat i pertànyer als graus més alts de la maçoneria.[12]

Citat i presentat el presumpte responsable, se li llegien els càrrecs de la denúncia perquè els contestés i exercís la defensa, i se’l prevenia sobre la prohibició d’ absentar-se del lloc de residència sense permís del jutge, havien de presentar una relació jurada de béns, dels quals no podria disposar a partir d’ aquell moment, els casats havien de mencionar els béns del cònjuge respectiu.

La Comisión Provincial de Incautaciones, era el braç de la llei de responsabilitats polítiques  que s’ ocupava de prendre al expedientats per aquella llei els seus béns, a Mollerussa hi van arribar 23 expedients incoats per la Comisión Provincial de Incautaciones.[13]

Les dones no quedaren exemptes  dels expedients i així tenim que:

Torregrossa 1 dona expedientada

Mollerussa 2 dones expedientades

Palau d’ Anglesola 3 dones expedientades

Vila-sana  1 dona expedientada[14]

La següent llista és la de persones encausades pel tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida, en què s’ expressa nom i cognoms i data d’ incoació. Només he inclòs la llista de Mollerussa deixant de banda a la resa de la comarca que hauria estat massa extensa i densa la informació obtinguda, de totes maneres els estudiosos d’ aquestes poblacions tenen la opció de consultar la font objecte d’ estudi que es cita en la nota de final de pàgina.

Àguila Balcells, Josep 31/03/41

Bové Ollé, Ramon 13/04/45

Capell Piro, Mateu 19/07/40

Codina Querol, Francesc 31/03/41

Cuadrat Ribes, Joan 31/03/41

Escola font, Domènec 31/03/41

Felip Pagès, Josep 31/03/41

Ibars Capell, Josep //

Llobera Miró, Anselmo 31/03/41

Mata Casans, Jaume 30/05/43

Novell Riera, Magí 04/03/43

Paniello Grau, Pere 01/08/43

Pons Llombart, Nonito 07/12/42

Pons Serret, Lluís 31/03/41

Pou Miró, Josep 06/13/39

Reñé Capdevila, Prudenci 31/03/41

Reñé Torres, Roc  06/06/40

Simó Morelló, Sebastià 31/03/41

Teixidó Ubach, Magdalena 17/08/39

Torres Prats, León //

Viladebaid Not, Bernard //

Vives Balagueró, Magdalena //[15]

 

                     L’exili dels republicans

Al final  de la guerra civil unes 440.000 persones compromeses políticament, de diferents formes, amb la república van haver de fugir de l’estat espanyol tot fugint de la repressió franquista. Els exiliats van arribar fins a França, creuant els Pirineus o cap al nord d’Àfrica, a Algèria i al Marroc, mitjançant alguns ports mediterranis. D’altres van anar a Amèrica Llatina. Els que van triar anar a França, majoritàriament internat en els camps de refugiats francesos[16].

                      Alguns casos d’exiliats del Pla d’Urgell

Moltes persones del Pla d’Urgell van haver d’exiliar-se per por a represàlies, però el cas de Miquel Curcó i Rubió[17], fill de Torregrossa, que havia estat secretari general de la Federació Catalana de Treballadors de Terra de l’ UGT i membre del Comitè Central del PSUC el 1937. Des de 1939 es va exiliar a Mèxic on va morir el 1966[18].

El 1953 van ser enxampats a Madrid membres del PSOE i la UGT. Vicenç Ximénez, va decidir traslladar-se als afores del seu poble, Bellvís, en un intent de restar a salvaguarda de la persecució i es va traslladar als afores del seu poble, Bellvís. Ximénez hi viurà fins el 1963[19].

  • Mitjans de difusió del franquisme al Pla d’Urgell

Tots els règims totalitaris, tant els de dretes com els d’esquerres, han tingut uns canals de difusió a través dels quals han adoctrinat a la població sobre els seus principis, creences, justificacions dels seus actes per execrables que fossin i també els seus silencis sobre els temps o persones que no els convenien. Així doncs el Franquisme no va ser una excepció i va actuar a través diferents nivells geogràfics, també en el local i comarcal i no va ser excepció el Pla d’Urgell. Si tenim en compte l’època, els mitjans eren força més escassos en comparació amb l’actualitat: no existia la televisió, la ràdio era més propi de locals recreatiu i el que estava més estés era la premsa. Bàsicament existien dos mitjans franquistes que eren:

          Pregonero

Era la primera publicació que va aparèixer a Mollerussa durant la dictadura franquista i que exposava de forma obvia els principis de la dictadura que eren nacionalisme espanyol, anti-catalanisme i antieuropeisme. En la portada del primer número es pot llegir una dedicatòria: “A Francisco Franco Caudillo de España.” I l’article era “Para Tí” i ve a dir: “Para tí: camarada, amigo o lector” i acaba amb frases com “!Viva Franco! !Arriba España! El primer número va aparèixer el 1947 i l’edició era feta amb màquina d’escriure i la impressió amb ciclostil i tenia sis pàgines!.[20]

          La Mañana

Diari en castellà d’àmbit lleidatà. Va ser fundat el 20 de desembre de 1938, després de la ocupació franquista de Lleida. Va ser editat per “Prensa del Movimiento” fins el 1976. Després se’n va fer càrrec l’estat fins el 1984, que va ser tancat i va reaparèixer el 1985. Va ser l’únic diari de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (el 15 de maig de 1966)[21].

Gent de municipis del Pla d’Urgell que van morir en hospitals de Lleida acabada la guerra[1]
Nom Procedència Cos Condició Hospital Lloc enterrament Data mort
Castellseguer Cantó, Antonio Mollerussa paisà Hospital mòbil exèrcit del nord Lleida 03/02/1939
Coll Estadella, Manuel Ivars d’Urgell paisà Hospital mòbil exèrcit del nord Lleida 27/02/1939
Folguera Bararat, Jaime Bell-lloc d’Urgell Bón. Cazad. Montaña Cataluña 4 Cía. E. E. soldat Hospital militar de Lleida Lleida 29/08/1946
Gralls Ribalta, José El Poal presoner Hospital mòbil de l’exèrcit nord Lleida 01/04/1939
Martín Teulé, José Mollerussa 45a Cía. Automóviles Soldat Hospital militar de Lleida Lleida 01/12/1942
Munt Fusté, Isidro Mollerussa paisà Hospital mòbil Exèrcit del nord Lleida 20/0271939
Reñé Angueril, Francisco Sidamon Policía tráfico policia Hospital militar de Lleida Lleida 29/06/1955
Riba Cisquella, José Vila-sana presoner desconegut
  • Les condicions adverses tant de combatents com civils – esforços excessius, fatiga fred, calor, mala alimentació- i la manca dels mínims d’higiene van afavorir l’extensió d’algunes malalties sobretot pulmonia, tifus, disenteria, paludisme. També cal recordar la congelació i els atacs de bogeria produïts pels bombardejos[1]. Això és el que podem veure en l’anterior requadre.
Relació del nombre de  persones expedientades per responsabilitats polítiques als municipis del Pla d’Urgell[1]
Poblacions Habitants 1936 Núm. d’expedients
Barbens 960 2
Bell-lloc 1148 11
Bellvís 2671 57
Castellnou de Seana 946 13
Fondarella 408 11
Golmés 1335 2
Ivars d’Urgell 1843 13
Linyola 2013 9
Miralcamp 981 42
Mollerussa 3319 23
Palau d’Anglesola 1352 45
Poal 742 2
Sidamon 466 23
Torregrossa 2502 47
Vilanova de Bellpuig 1570 5
Vilasana 516 3

[1] AA DD.  Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida.,   pàgs. 93-94-97-99 i 100

 gent                            Gent del Pla d’Urgell que van morir per la Repressió Franquista[1]                                                        
Nom Municipi data execució lloc execució edat militància observacions
Albareda Niubó, Ramon Torregrossa 27/02/1940 Lleida Desc. PSUC
Andrés  Companys, Ramon Sidamon 16/10/1939 Lleida Seminari vell Desc. Desc.
Bellart Blanch, Ramon Torregrossa 09/10/1941 Lleida Desc. PSUC
Bellmunt Espart, Felip Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. PSUC
Bellmunt Roure, Pere Bell-lloc 29/07/1940 Lleida Desc. ERC
Brufau Batalla, Mateu Torregrossa 16/02/1940 Lleida Desc. PSUC
Brufau Saltó, Ramon Torregrossa 16/01/1940 Lleida Desc. PSUC
Burgués Bernat, Manuel Mollerussa 22/06/1939 Lleida presó provincial Desc. Desc.
Capell Bosch, Miquel Torregrossa 18/11/1941 Lleida Desc. POUM
Castaño Bernaus, Fausto Torregrossa 26/05/1941 Lleida 38 Desc. Segons Solé i Sabaté va néixer a Salices del Claico
Curcó Rubió, Ramon Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. PSCU
Duran Gené, Pere Castellnou de Seana 28/07/1939 Lleida Desc. Desc.
Escabrós Greoles, Josep Ivars d’Urgell 09/03/1941 Lleida Seminari Vell Desc. Desc. D’altres fonts diuen que va morir el 11/03/1941
Escolà Torres, Jaume Mollerussa 03/04/1945 Lleida Presó provincial Desc. Desc.
Farré Vallès, Josep Torregrossa 29/11/1939 Lleida Desc. Desc. Segons Solé Sabaté procedia de les Borges Blanques
Farrés Fontanet, Ramon Torregrossa 29/11/1939 Lleida Desc. ERC Secretari del comitè El primer cognom apareix diferent en d’altres fonts
Ginés Segura, Serafí Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC (Alcalde de Guerra)
Huguet Florensa, Pau Torregrossa 03/08/1940 Desc. PSUC
Ibars Capell, Josep Mollerussa 28/07/1939 Lleida Desc. Desc.
Masés Visa, Josep Golmés 29/03/1939 Lleida Desc. ERC
Miró Prats, Mateu Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC
Navés Salvia, Ramon Bellvís 23/12/1940 Lleida Desc. ERC (secretari del comité)
Niubó Tudela, Francesc Vilanova de Bellpuig 01/06/1939 Lleida Desc. ERC membre del comité
Palou Cots, Francesc Miralcamp 21/05/1940 Lleida Desc. ERC (alcalde de guerra)
Paniello Grau, Pere Mollerussa 17/08/1940 Lleida Hospital Desc. Desc.
Pla Mota, Josep Bellvís 06/08/1940 Lleida Desc. Desc.
Prats Pedró, Jaume Palau d’Anglesola, El 05/09/1939 Lleida Desc. ERC
Pujol Mir, Josep Mollerussa 08/07/1943 Lleida Desc. Desc.
Rubió Solsona, Josep Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC
Sol Carulla, Salvador Palau d’Anglesola, El 17/05/1939 Lleida Desc. ERC
Solé Manzana, Francesc Bellvís 07/05/1941 Lleida Desc. POUM
Solé Solé, Gabriel Miralcamp 18/08/1939 Lleida Desc. ERC
Solsona Martrans, Josep Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. CNT-FAI
Teixidó Santolaria,Andreu Torregrossa 03/08/1940 Lleida Desc. PSUC
Tella Fauri, Francesc Sidamon 15/01/1941 Lleida Seminari Vell Desc. Desc.
Vila Solanich, Pere Linyola 28/07/1939 Lleida Desc. PSUC Altres fonts diuen que procedeix de Lleida
Visa Espinet, Ramon Bellvís 10/03/1943 Lleida Desc. POUM alcalde de guerra
 gent                            Gent del Pla d’Urgell que van morir per la Repressió Franquista[1]                                                        
Nom Municipi data execució lloc execució edat militància observacions
Albareda Niubó, Ramon Torregrossa 27/02/1940 Lleida Desc. PSUC
Andrés  Companys, Ramon Sidamon 16/10/1939 Lleida Seminari vell Desc. Desc.
Bellart Blanch, Ramon Torregrossa 09/10/1941 Lleida Desc. PSUC
Bellmunt Espart, Felip Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. PSUC
Bellmunt Roure, Pere Bell-lloc 29/07/1940 Lleida Desc. ERC
Brufau Batalla, Mateu Torregrossa 16/02/1940 Lleida Desc. PSUC
Brufau Saltó, Ramon Torregrossa 16/01/1940 Lleida Desc. PSUC
Burgués Bernat, Manuel Mollerussa 22/06/1939 Lleida presó provincial Desc. Desc.
Capell Bosch, Miquel Torregrossa 18/11/1941 Lleida Desc. POUM
Castaño Bernaus, Fausto Torregrossa 26/05/1941 Lleida 38 Desc. Segons Solé i Sabaté va néixer a Salices del Claico
Curcó Rubió, Ramon Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. PSCU
Duran Gené, Pere Castellnou de Seana 28/07/1939 Lleida Desc. Desc.
Escabrós Greoles, Josep Ivars d’Urgell 09/03/1941 Lleida Seminari Vell Desc. Desc. D’altres fonts diuen que va morir el 11/03/1941
Escolà Torres, Jaume Mollerussa 03/04/1945 Lleida Presó provincial Desc. Desc.
Farré Vallès, Josep Torregrossa 29/11/1939 Lleida Desc. Desc. Segons Solé Sabaté procedia de les Borges Blanques
Farrés Fontanet, Ramon Torregrossa 29/11/1939 Lleida Desc. ERC Secretari del comitè El primer cognom apareix diferent en d’altres fonts
Ginés Segura, Serafí Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC (Alcalde de Guerra)
Huguet Florensa, Pau Torregrossa 03/08/1940 Desc. PSUC
Ibars Capell, Josep Mollerussa 28/07/1939 Lleida Desc. Desc.
Masés Visa, Josep Golmés 29/03/1939 Lleida Desc. ERC
Miró Prats, Mateu Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC
Navés Salvia, Ramon Bellvís 23/12/1940 Lleida Desc. ERC (secretari del comité)
Niubó Tudela, Francesc Vilanova de Bellpuig 01/06/1939 Lleida Desc. ERC membre del comité
Palou Cots, Francesc Miralcamp 21/05/1940 Lleida Desc. ERC (alcalde de guerra)
Paniello Grau, Pere Mollerussa 17/08/1940 Lleida Hospital Desc. Desc.
Pla Mota, Josep Bellvís 06/08/1940 Lleida Desc. Desc.
Prats Pedró, Jaume Palau d’Anglesola, El 05/09/1939 Lleida Desc. ERC
Pujol Mir, Josep Mollerussa 08/07/1943 Lleida Desc. Desc.
Rubió Solsona, Josep Torregrossa 21/05/1940 Lleida Desc. PSUC
Sol Carulla, Salvador Palau d’Anglesola, El 17/05/1939 Lleida Desc. ERC
Solé Manzana, Francesc Bellvís 07/05/1941 Lleida Desc. POUM
Solé Solé, Gabriel Miralcamp 18/08/1939 Lleida Desc. ERC
Solsona Martrans, Josep Torregrossa 17/05/1939 Lleida Desc. CNT-FAI
Teixidó Santolaria,Andreu Torregrossa 03/08/1940 Lleida Desc. PSUC
Tella Fauri, Francesc Sidamon 15/01/1941 Lleida Seminari Vell Desc. Desc.
Vila Solanich, Pere Linyola 28/07/1939 Lleida Desc. PSUC Altres fonts diuen que procedeix de Lleida
Visa Espinet, Ramon Bellvís 10/03/1943 Lleida Desc. POUM alcalde de guerra
  • Falange: un estri de la repressió

FET y de las JONS (acrònim de Falange Española Tradicionalista ) va ser creat el 19 d’abril de 1935, a través de la integració forçada dels dos partits polítics que més efectius havien aportat a l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, “ Falange Española de las JONS i Comunión Tradicionalista”. El nou partit va adoptar el programa ideològic de la Falange i, va ser concebut com un instrument totalitari al servei de l’estat, que prenia per models els partits feixistes europeus[1].

Falange va ser un eina més en la maquinària repressiva i de control social franquista durant la postguerra, a través de les delegacions d’informació i investigació i la seva xarxa de col·laboradors. La tasca de Falange va ser eficient i substancial i la dictadura va utilitzar Falange com a complement a les forces d’ordre públic. A més, la impregnació de l’estil i la retòrica falangistes en els modes polítics del règim (desfilades, culte als caiguts, culte a la figura de Franco etc.). Si en els anteriors aspectes Falange  va triomfar, no va fer el mateix al intentar monopolitzar el poder polític en els nivell estatal, provincial i local, escàs èxit del seu projecte mobilitzador de la societat, en què va obtenir resultats menys satisfactoris[2].

Els homes de Falange tenien fama d’aprofitats, arribistes que ocupaven càrrecs només en benefici propi i tenien molt a veure amb la repressió. Amb la unificació de càrrecs d’alcalde i cap local de Falange, el Falangisme va anar perdent pes i moltes prefectures falangistes van acabar sent un apèndix d’aquell alcalde o qualsevol altre càrrec[3]. Les comarques lleidatanes tenien  9.471 afiliats a Falange[4].

Centúries de grups de Falanges Juveniles al pla d’Urgell el 1945[1]
Localitat Nom
Torregrossa San Roque
Mollerussa San Isidro
Centúries de les Falanges juveniles de Franco al pla d’Urgell el gener de 1946[1]
Municipi Nom Grup edat
Mollerussa san Isidro (no consta)
 Torregrossa san Roque (no consta)
Bellvís en formació (no consta)
Sidamon en formació  (no consta)
 
Relació de prefectures i caps locals de FET y de las JONS al Pla d’Urgell el 1943[1]
 
Municipi                                 Partit judicial             Nom i cognoms
Barbens                                  Balaguer                                 J.M. Huguet Cucurull
Bellvís                                     Balaguer                                 Alfredo Fàbregas Bragós
Ivars d’Urgell                         Balaguer                                 Jacinto Solé Gili
Linyola                                               Balaguer                                 Juan Camarasa Camarasa
Poal                                        Balaguer                                 Luis Gené Fusté
Torregrossa                            Borges Blanques                     Jaime Campmajó
Vilanova de Bellpuig             Cervera                                   Buenaventura Penellas Bonet
Bell-lloc                                  Lleida                          Ramón Aiguabella Mestres
Castellnou de Seana               Lleida                         Ramón Segarra Ribalta
Fondarella                             Lleida                          José Vilalta Espart
Golmés                                               Lleida                          Francisco Caseny Barba
Miralcamp                              Lleida                          Manuel Solá Pol
Mollerussa                              Lleida                          Manuel Solá Pol (el mateix                                                                                                               que l’anterior)
Palaud’Anglesola                   Lleida                          Emilio Tribó Montserrat
Sidamon                                 Lleida                          José Llanes Tribó

 

  • PAS DE FRANCO PER MOLLERUSSA: ENALTIMENT DEL DICTADOR

 

La primera visita oficial de Franco a Lleida el 30 de gener de 1942 va ser l’ocasió de mobilitzar les masses.  Va ser la primera visita oficial del dictador després de la fi de la guerra civil, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Durant quatre dies el dictador va visitar les quatre capitals catalanes i, d’altres ciutats barcelonines, amb una massa enfervorida que l’aclamava[1].

Franco va ser rebut per les autoritats provincials i locals a límits de la província, va passar, per exemple, per municipis com Borges Blanques o Juneda, on se li havia erigit arcades triomfals amb inscripcions de benvinguda[2]. Mollerussa no va una excepció i el 30 de gener de 1942, mentre el dictador realitzava la seva primera visita oficial a la ciutat de Lleida i per aquest motiu la Jefatura Local del Movimiento de Mollerussa convocava els mollerussencs a què es sumessin a l’acte – per dir-ho d’una manera amable- i comença d’aquesta manera:

“Saludo a Franco. ¡Arriba España!. Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Jefatura  Local de Mollerua.

El pròximo día 30 nuestro invicto Caudillo Franco llegará a Lérida para dispensarnos el honor de tributarle el homenaje de nuestra gratitud y adhesión (…)

En particular a tí, Camarada, te ordeno que dicho día estés dispuesto a salir de Mollerusa con el tren especial que saldrá las 13 y las 14 horas (…)

Los afiliados que trabajen en cualquier empresa, no obstante el desplazamiento, cobrarán igualmente de las mismas los jornales que devengarían en caso de trabajar. (…)

De no recibir nueva orden en contrario, todos los camaradas quedo e relaciono a continuación se presentarán debidamente uniformados, en la estación el próximo día 30 a las 13 horas en punto. (…)

Con objecto de que yo tenga la seguridad de que has recibido en mano la presente orden firmarás el acuse de recibo que va al pie.

Por Dios, España y su Revolución Nacional Sindicalista.

Mollerusa, 26 de enero de 1942.- EL JEFE LOCAL.- Firmado: Manuel Solá….”

IMG_NEW

.

Fotografia del vehicle – i dels vehicles del seguici- del dictador Franco al seu pas per Mollerussa el 30 de gener de 1942. Hom pot observar la multitud que aclamava el dictaor i les banderes espanyoles als balcons

IMG_0001_NEW

 Arc efímer, eregit en homenatge al dictador Franco. Concretament el de la societat canal de Urgel al peu del carrer Ferrer i Busquets. A la vista esquerra de l’autor hi ha l’edifici que avui correspon a l’ACUDAM i més endavant l’edifici de la “Casa Canal”

 

 

  • UN PERSONATGE IMPORTANT D’AQUELLA ÈPOCA A LES TERRES DE LLEIDA: JAIME CULLERÉ MASPONS

La família Culleré tenia ràncies arrels mollerussenques i, eren importantsterratinents, a més havien ocupat llocs polítics rellevants a Mollerussa de feia segle. La família era coneguda amb el renom de “Cal Jaumó”, perquè a l’hereu li posaven el nom de Jaume. Un d’aquests, Jaime Culleré era l’hereu d’aquesta família i propietari agrícola. Va ser alcalde de Mollerussa de l’any 1939 al 1947 i també va ser procurador en Cortes[1]. Va ser President de la Cámara Oficial Sindical Agraria els anys 50 i president de la Hermandad de excombatientes de Lérida els anys 60[2]. Durant deu anys, de 1948 al 1958 va ser  president de la Diputació de  Lleida.[3]

 

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg.  603

[2] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 603. Nota a peu de pàgina número 96

[3] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 607

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL. Facultat de Lletres Departament de Història. Tesi doctoral dirigida per Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2010, pàg. 210

[2] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL  Facultat de Lletres Departament de Història. Tesi doctoral dirigida per Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2010, pàg.211

[3] Miquel Polo. Mollerussa, de poble a ciutat 1939-1988,  pàg. 60

[4] Miquel Polo. Mollerussa, de poble a ciutat 1939-1988,  pàg. 60

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 697-698-699-700  i 701

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg.  419

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 415

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida  durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 415

[1] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”,  dins de  “Segle XX”  Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 114 pàg.  85.

[2] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”,  dins de  “Segle XX”  Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 114 pàg.  112

[3] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”,  dins de  “Segle XX”  Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 112 pàg.

[4] Josep Clara. La darrera mobilització del falangisme tarragoní. L’exemple de la Conca de Barberà. Edició digital del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, pàg. 155

[1] “Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida” apartat “Repressió Franquista”  extret de l’enllaç http://webserveis5.udl.es/gcivil/rep_franquista.php Memorial democràtic. UdL Servei d’Història, Documentació i Patrimoni Departament d’Història

1] “Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida” apartat “Repressió Franquista”  extret de l’enllaç http://webserveis5.udl.es/gcivil/rep_franquista.php Memorial democràtic. UdL Servei d’Història, Documentació i Patrimoni Departament d’Història

[1] Gemma Tribó, Carmen Sierra, Anna Bastida. Guerra Civil a Catalunya. Veus dels sense nom. Edita: Eumo Editorial, Vic. Any 2007. Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic. Pàg. 155

[1] Morts als hospitals de Lleida. Dins de Memorial Democràtic. UdL Servei d’ Història, Documentació i Patrimoni. Departament d’Història. Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida. Extret de l’enllaç: http://webserveis5.udl.es/gcivil/combatents.php

.

[1] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[2] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[3] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[4] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[5] Albert Balcells. Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, pàg.  155

[6] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 205

[7] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg.  350

[8] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 351

[9] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 140

[10] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 185.

[11] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida.

pàg. 68

[12] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 69

[13] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 122

[14] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida,  pàg. 338

[15] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 429

[16] L’oposició al franquisme des de l’exili. Sapiens.cat extret de l’enllaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa

[17] Ignoro si el lloc de Miquel Curcó era al Pla d’Urgell on residia en un altre lloc, abans del seu exili. Nota de l’autor.

[18] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de publicacions Universitat de Lleida, pàg.  41

[19] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977), pàg.  49

[20] Miquel Àngel Cullerés. 1896- 1996. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg. 95

[21] http://www.enciclopediacatalana edició electrònica de Enciclopèdia Catalana.

.

[1] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[2] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[3] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[4] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[5] Albert Balcells. Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, pàg.  155

[6] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 205

[7] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg.  350

[8] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 351

[9] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 140

[10] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida,  pàg. 185.

[11] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida.

pàg. 68

[12] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 69

[13] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 122

[14] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida,  pàg. 338

[15] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 429

[16] L’oposició al franquisme des de l’exili. Sapiens.cat extret de l’enllaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa

[17] Ignoro si el lloc de Miquel Curcó era al Pla d’Urgell on residia en un altre lloc, abans del seu exili. Nota de l’autor.

[18] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de publicacions Universitat de Lleida, pàg.  41

[19] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977), pàg.  49

[20] Miquel Àngel Cullerés. 1896- 1996. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg. 95

[21] http://www.enciclopediacatalana edició electrònica de Enciclopèdia Catalana.

[1] Joan Yeguas. Mollerussa. Edita: Edicions Cossetània any 2002, pàg. 30

[1] http://www.memoria.cat/franquisme/content/la-substitucio-dels-noms-d…

[2] Franquisme i catalanisme cultural- Sapiens.cat. Extret de l’enllaç http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/16/franquisme-i-catala…

[1] Josep Pernau.  Diari de la caiguda de Catalunya, , pàg. 107

[2] Josep Pernau. Diari de la caiguda de Catalunya, , pàg. 108.

[3] Tomàs Badia. Mollerussa, detalls per a una història, , pàg. 107.

[4] Diccionari d’Història de Catalunya, pàg.  482 i 483, edicions 62

[5] Josep Gelonch. Falange i poder. Lleida durant la dictadura franquista. UdL. Facultat de Lletres. Departament de Història. Tesi doctoral dirigida per: Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2012, pàg. 45

[6] Josep Maria Solé i Sabaté i Oriol Dueñas i Iturbe. El Franquisme  contra  Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya. Edició corregida i ampliada (electrònica): setembre de 2013. Fundació Josep Irla. Corregit per Aina Domènec, Composto i compaginat per Jordi Vinyets. Imprès per Offset Color, pàg. 51

[7] Josep Gelonch. Falange i poder.  Lleida durant la dictadura franquista. UdL. Facultat de Lletres. Departament de Història. Tesi doctoral dirigJida per: Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2012, pàg. 45

[8] Document del Registro de la propiedad industrial. Marcas. Certificado de Registro

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PLA D’URGELL
  1. Antoni ha dit:

    Un magnífic treball de recuperació de la memòria històrica. Felicitats Francesc.

  2. Iris Padulles ha dit:

    Un gran treball,felicitacions.

  3. Juli ha dit:

    Es un gran treball de reconeixement de la gent del Pla d’Urgell , que va treballar per la republica

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: