LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PLA D’URGELL

Posted on 27/01/2015 by Francesc Rebolledo

A la memòria del meu pare Fèlix Rebolledo Fageda

que va defensar Catalunya i la República durant la guerra civil

Abstracte

El present treball té com a objectius descriure la repressió franquista, les eines de la dictadura, conseqüències i les víctimes dins de l’espai geogràfic del Pla d’Urgell. Algun, quan em podia allargar excessivament , m’he centrat en Mollerussa, només en alguns casos i en l’imprescindible. Però ningú no podrà acusar el treball de “centralista” perquè els altres municipis de la comarca hi surten força reflectits. Ni de localista, perquè de tots els fenòmens d’aquella època: guerra civil, franquisme etc. se’n dóna un context i relació suficientment dens i extens per caure en el localisme.

I també l’objectiu d’aquest treball – humil treball- és la de no oblidar que totes les dictadures, les guerres i la misèria conseqüent, són nefastes en uns temps que, en alguns aspectes sembla que hi tornem a ser.

ARRIBEN ELS VENCEDORS

El juliol de 1938, els feixistes entraven a Catalunya. Pel sud, navarresos, italians i marroquins ocuparen Tarragona. A l’ oest les tropes feixistes trencaren el front d’ Urgell i ocuparen les terres lleidatanes.

El dilluns, 9 de gener de 1939, les tropes feixistes van ocupar una vintena de poblacions de Lleida i Tarragona. Pobles com: la Guàrdia, el Tarròs, Tornabous, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, els Alamús, Bell-lloc, Torregrossa, Sidamon, Fondarella, el Palau d’ Anglesola, Vila-sana, Golmés, Mollerussa, Miralcamp, Arbeca, Puiggròs, Prades i el monestir de Poblet.[1]

L’ ocupació va ser efectuada de vegades per soldats feixistes del mateix poble, com és el cas d’ Arbeca. A Mollerussa l’ ocupació ha estat efectuada pels cossos de l’ exèrcit d’ Aragó que el dia 28 sortiren de Balaguer i les tropes que feia tres setmanes van iniciar l’ ofensiva des del cap de pont de Serós. Ambdós exèrcits s’ han trobat a la carretera N-II. Sembla ser que hi havia una noia –probablement del poble- que dalt d’ un vehicle blindat guiava les tropes feixistes.[2]

Dies abans de l’ arribada dels feixistes, l’ exèrcit republicà passà per Mollerussa, batent-se en retirada, i per endarrerir el pas dels feixistes volaren els ponts del Canal d’ Urgell que envoltaven Mollerussa amb dinamita. Tot plegat fou inútil, la caiguda de Catalunya era irremeiable.[3]

L’ exèrcit republicà s’ anà retirant ordenament en direcció cap a França. A finals de febrer, l’ exèrcit feixista havia ocupat totalment Catalunya i el govern de la Generalitat estava a l’ exili.

FRANQUISME

S’entén per Franquisme període de la història contemporània d’ Espanya i Catalunya caracteritzat per l’existència d’un sistema polític dictatorial que va prendre el nom del cap, Francisco Franco Bahamonde i que va durar de l’any 1939 fins al 1975, com a resultat de la victòria a la guerra civil espanyola. Per tant Franquisme s’identifica amb els sectors socials i ideològics vencedors de la guerra – oligarques, terratinents, grans industrials, grans financers, Església Catòlica i Exèrcit. En l’àmbit internacional el franquisme va ser vinculat, els primers anys, a l’ Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, ja que havien ajudat a vèncer decisivament Franco[4].

Repressió franquista

L’1 d’abril de 1939 va acabar oficialment la guerra, però no pas l’estat de guerra ni la violència repressiva. Es va iniciar en aquells moments l’oponent – els del bàndol republicà- van ser executats, van ser, intimidats, controlats i paralitzats durant 40 anys. Al voltant de 50.000 persones van ser executades entre 1939 i 1949. No s’hi compten els morts de fam o malaltia a les presons franquistes^{^[5]}.Val a dir també que aquesta repressió de postguerra es va fer d’una forma freda, metòdica i calculada i, amb la finalitat de ser exemplaritzant i amb voluntat selectiva per la vida del càstig pels actes dels actes o idees dels acusats i, amb l’ajuda de còmplices, delators i denunciants[6].

La repressió no va ser transitòria sinó permanent. La repressió va ser un element capital per la consolidació del règim franquista.^{^[7]}

Repressió dels drets nacionals de Catalunya

Un cop acabada la guerra civil començà una duríssima repressió contra els partits d’ esquerra, els nacionalistes catalans i els sindicats. Un decret publicat pel setembre de 1939 anul·là totes les lleis aprovades pel Parlament català.

La persecució no es limità als organismes i institucions, sinó que tots els símbols del país (banderes, himnes, estàtues, folklores etc.). Però sobretot l’ idioma i cultura catalana foren objecte d’ una brutal prohibició i persecució per part del règim franquista. El català estava prohibit en premsa escrita, ràdio i ensenyament, quedant reduït el seu ús a l’ àmbit familiar i bandejat de qualsevol àmbit públic sota severes penes.

Un exemple de prohibició a Mollerussa el tenim amb la empresa “Badia” elaboradora de vins, vinagres, aiguardents, begudes etc. Aquesta empresa tenia una beguda que duia per nom: “ Camamilla d’Urgell” i a l’etiqueta l’acompanya l’eslògan: “Excel·lent estomacal carminatiu destil·lat a base de…” Aquest nom havia estat registrat així abans de la guerra civil, però durant la dictadura i la prohibició del català, l’empresa Badia va rebre un comunicat del Registre de la Propietat industrial, del 2 de desembre de 1941, en què dia que no es podia etiquetar en català, ni tan sols la denominació, sinó que s’havia de traduir al castellà, concretament deia “a la traducción de denominaciones extranjeras” i a partir d’aleshores es va haver d’etiquetar de la següent forma: “Excelente estomacal carminativo destilado a base de Camomila de Urgel. Badia.” És curiós que el franquisme a part de prohibir el català el menyspreava, ja que fa servir el terme “denominaciones extranjeras.[8]”

Fotografia en què es comunica que ja no es pot fer servir el terme “Camamilla d’Urgell” sinó “Camomila de Urgel”.Arxiu Agustí Badia (d.e.p.). Fotografia Francesc Rebolledo

Canvi de nom dels carrers republicans

La dictadura franquista va imposar una dura espanyolització en tots els aspectes de la vida oficial i diària. Òbviament això s’havia de reflectir en el nom dels carrers. Era una forma més de demostrar qui havia guanyat la guerra i qui manava al mateix temps que era una manera d’esborrar qualsevol petjada de la democràcia, l’estatut català i la catalanitat[1].

El canvi tenia dues formes, primer es castellanitzaven els noms i després es canvia el nom, segons quin era el primer. Per exemple el carrer que durant la II República es deia Francesc Macià es va passar a dir “Generalísimo”. El cas de simple castellanització seria el carrer que durant la república es deia Ferran Puig (Antic responsable de la societat Canal d’Urgell) i es va passar a dir Fernando Puig. La plaça Àngel Guimerà (personatge anterior a la república) es passa a dir-se plaça san Jaime. Els casos de noms històrics com el de Vilaclosa, no canviava, continuava sent Vilaclosa.

La castellanització de la toponímia urbana i els noms dels carrers tenia com a objectiu eliminar qualsevol referència o vestigi de catalanitat[2].

Canvi de noms de vies públiques a Mollerussa del pas de la República a la Dictadura[1]
Noms republicans	Noms franquistes
Pl. República	Pl. España
Pl. Església	Pl. Mártires
Pl. Mancomunitat	Pl. José Antonio
B. Durruti	Ferrer y Busquets
Ignasi Iglésias	J. Verdaguer
Salmerón	La Cruz
Pi i Margall	Navarra
Fermí Galán	Palau
M. Piñol	Carmen
Francesc Macià	Generalísimo
Pl. Àngel Guimerà	Pl. San Jaime
Pl. Bàscula	Pl Victòria
Nou de Belianes	General Mola
Escoles	Tercio Montserrat
Raval Molí	Arrabal Molino

Repressió a l’escola

La dictadura va posar fia a l’escola republicana implantant una nova escola que imposés als nens i nenes la ideologia d’una dictadura que es fonamentava en els principis de “Falange española” i del “Catolicisme” i necessitava mestres compromesos i fidels amb la doctrina educativa del nou règim. I així, els mestres de la Generalitat republicana van ser durament represaliats. Per tornar a exercir havien de sol·licitar la rehabilitació corresponent en un termini de quinze dies, presentant una instància on havien de declar el seu grau de fidelitat a la república i la adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, un certificat del sacerdot, un de la guàrdia civil i un altre del cap local de la F.E.T. i de les J.O.N.S[1].

La depuració de la totalitat dels mestres de les escoles del Pla d’Urgell va tenir la mateixa incidència que a la resta del país. Un 70% dels expedients incoats per la Comissió Depuradora de Lleida es va resoldre sense càrrecs i la resta van ser sancionats de forma diversa segons els càrrecs que se’ls imputaven[2].

Alguns casos de mestres sancionats

Barbens

Aurèlia Arjó Nart. Mestra propietària de l’escola de Barbens entre el 1934 i el 1937.Aurèlia Arjó Nart i Jovita Vidal van convocar un concurs de trasllats especial per cobrir les places de mestres de la Vall d’Aran, però aquesta va ser envaïda pels feixistes. Tots els mestres que hi treballaven van ser cessats i la comissió de depuració provincial van sancionar Aurèlia Arjó a no poder exercir càrrecs de confiança i de direcció durant dos anys. Ambdues mestres no van poder tornar a la seva escola de Barbens perquè encara estava en mans republicanes i tampoc es van poder presentar a la secció administrativa d’ensenyament de Lleida. Al maig de 1940 Aurèlia Arjó va presentar un recurs demanant l’anul·lació de la sanció que es va resoldre el 1943 en què va ser confirmada en el càrrec no obstant va ser inhabilitada per als càrrecs directius[3].

Vilanova de Bellpuig

Roger Rivera Alegre, nomenat mestre de l’escola de nens de Vilanova a l’octubre de 1934. Com tots els funcionaris d’ensenyament va ser cessat, però al gener de 1941 va ser confirmat en el càrrec de mestre[4].

Repressió dels drets humans bàsics

Els drets fonamentals de la persona també foren violats. Entre 1938 i 1953 els consells de guerra van fer afusellar 3.800 persones a Catalunya. Generalment eren afiliats de segon ordre i poc coneguts, que no s’havien exiliat com havien fet d’altres. Entre aquestes víctimes de la repressió franquista predominaven els afiliats a ERC, CNT, i a la Unió de Rabasaires.[5] Hi hagueren multituds d’ execucions sumàries. A Mollerussa, en una població de 3.319 habitants hi arribaren a haver 92 empresonats, que representava un 11% de la població.[6]

El règim franquista promulgà una llei anomenada “aplicació de la llei de responsabilitats polítiques”, era causa de responsabilitat política haver estat o ser condemnat per la jurisdicció militar per delictes de rebel·lió, adhesió, auxili, provocació, inducció o excitació la mateixa. Als condemnats per aquests motius se’ls empresonava i se’ls expropiava els béns més necessaris. [7]

Tenim el cas que a Mollerussa d’ una població de 3.319 h hi hagueren 92 presos, 14 eren per motius de responsabilitats polítiques, i els 14 no van anar a raure a la presó.[8]

Els dipòsits municipals eren tristament famosos, perquè no tenien condicions higièniques ni sanitària. Els presos només tenien un mica de palla per jeure-hi si les famílies els portaven menjar i mantes i sempre que els vigilants ho permetessin,[9] i fins i tot arribaren a allotjar molt gent com en el cas de Mollerussa.

Repressió contra les idees polítiques

El mes de juny de 1941, a la Societat Cultural i Recreativa l’ Amistat, hi hagué una discussió entre diferents membres d’ aquesta, sobre qui seria el vencedor de la segona Guerra Mundial. Els partidaris de les potències aliades foren sancionats amb dos mesos d’ arrest i 500 pts. de multa. L’ excusa de les autoritats franquistes era que feien apologia del comunisme.[10]

La Llei de Responsabilitats polítiques de 1939, permetia jutjar, la responsabilitat política de les persones, tant jurídiques com físiques, des de primers d’ octubre de 1934 i abans del 18 de juliol de 1936 a aquelles persones opositores a l’ aixecament nacional per actiu o per passiu.[11]

Quedaven molt clares les circumstàncies eximint, atenuants i agreujants per als inculpats. Els menors de catorze anys i els que havien prestat servei extraordinari al Movimiento o a l’ exèrcit franquista. Circumstàncies atenuants eren tenir menys de divuit anys, haver estat ferit “en defensa de España”, haver-se allistat voluntàriament a l`exèrcit, o haver perdut un fill o el pare lluitant en el bàndol nacional. Circumstàncies agreujants eren l’ alta consideració social, cultural o política de l’ encausat i pertànyer als graus més alts de la maçoneria.[12]

Citat i presentat el presumpte responsable, se li llegien els càrrecs de la denúncia perquè els contestés i exercís la defensa, i se’l prevenia sobre la prohibició d’ absentar-se del lloc de residència sense permís del jutge, havien de presentar una relació jurada de béns, dels quals no podria disposar a partir d’ aquell moment, els casats havien de mencionar els béns del cònjuge respectiu.

La Comisión Provincial de Incautaciones, era el braç de la llei de responsabilitats polítiques que s’ ocupava de prendre al expedientats per aquella llei els seus béns, a Mollerussa hi van arribar 23 expedients incoats per la Comisión Provincial de Incautaciones.[13]

Les dones no quedaren exemptes dels expedients i així tenim que:

Torregrossa 1 dona expedientada

Mollerussa 2 dones expedientades

Palau d’ Anglesola 3 dones expedientades

Vila-sana 1 dona expedientada[14]

La següent llista és la de persones encausades pel tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida, en què s’ expressa nom i cognoms i data d’ incoació. Només he inclòs la llista de Mollerussa deixant de banda a la resa de la comarca que hauria estat massa extensa i densa la informació obtinguda, de totes maneres els estudiosos d’ aquestes poblacions tenen la opció de consultar la font objecte d’ estudi que es cita en la nota de final de pàgina.

Àguila Balcells, Josep 31/03/41

Bové Ollé, Ramon 13/04/45

Capell Piro, Mateu 19/07/40

Codina Querol, Francesc 31/03/41

Cuadrat Ribes, Joan 31/03/41

Escola font, Domènec 31/03/41

Felip Pagès, Josep 31/03/41

Ibars Capell, Josep //

Llobera Miró, Anselmo 31/03/41

Mata Casans, Jaume 30/05/43

Novell Riera, Magí 04/03/43

Paniello Grau, Pere 01/08/43

Pons Llombart, Nonito 07/12/42

Pons Serret, Lluís 31/03/41

Pou Miró, Josep 06/13/39

Reñé Capdevila, Prudenci 31/03/41

Reñé Torres, Roc 06/06/40

Simó Morelló, Sebastià 31/03/41

Teixidó Ubach, Magdalena 17/08/39

Torres Prats, León //

Viladebaid Not, Bernard //

Vives Balagueró, Magdalena //[15]

L’exili dels republicans

Al final de la guerra civil unes 440.000 persones compromeses políticament, de diferents formes, amb la república van haver de fugir de l’estat espanyol tot fugint de la repressió franquista. Els exiliats van arribar fins a França, creuant els Pirineus o cap al nord d’Àfrica, a Algèria i al Marroc, mitjançant alguns ports mediterranis. D’altres van anar a Amèrica Llatina. Els que van triar anar a França, majoritàriament internat en els camps de refugiats francesos[16].

Alguns casos d’exiliats del Pla d’Urgell

Moltes persones del Pla d’Urgell van haver d’exiliar-se per por a represàlies, però el cas de Miquel Curcó i Rubió[17], fill de Torregrossa, que havia estat secretari general de la Federació Catalana de Treballadors de Terra de l’ UGT i membre del Comitè Central del PSUC el 1937. Des de 1939 es va exiliar a Mèxic on va morir el 1966[18].

El 1953 van ser enxampats a Madrid membres del PSOE i la UGT. Vicenç Ximénez, va decidir traslladar-se als afores del seu poble, Bellvís, en un intent de restar a salvaguarda de la persecució i es va traslladar als afores del seu poble, Bellvís. Ximénez hi viurà fins el 1963[19].

Mitjans de difusió del franquisme al Pla d’Urgell

Tots els règims totalitaris, tant els de dretes com els d’esquerres, han tingut uns canals de difusió a través dels quals han adoctrinat a la població sobre els seus principis, creences, justificacions dels seus actes per execrables que fossin i també els seus silencis sobre els temps o persones que no els convenien. Així doncs el Franquisme no va ser una excepció i va actuar a través diferents nivells geogràfics, també en el local i comarcal i no va ser excepció el Pla d’Urgell. Si tenim en compte l’època, els mitjans eren força més escassos en comparació amb l’actualitat: no existia la televisió, la ràdio era més propi de locals recreatiu i el que estava més estés era la premsa. Bàsicament existien dos mitjans franquistes que eren:

Pregonero

Era la primera publicació que va aparèixer a Mollerussa durant la dictadura franquista i que exposava de forma obvia els principis de la dictadura que eren nacionalisme espanyol, anti-catalanisme i antieuropeisme. En la portada del primer número es pot llegir una dedicatòria: “A Francisco Franco Caudillo de España.” I l’article era “Para Tí” i ve a dir: “Para tí: camarada, amigo o lector” i acaba amb frases com “!Viva Franco! !Arriba España! El primer número va aparèixer el 1947 i l’edició era feta amb màquina d’escriure i la impressió amb ciclostil i tenia sis pàgines!.[20]”

La Mañana

Diari en castellà d’àmbit lleidatà. Va ser fundat el 20 de desembre de 1938, després de la ocupació franquista de Lleida. Va ser editat per “Prensa del Movimiento” fins el 1976. Després se’n va fer càrrec l’estat fins el 1984, que va ser tancat i va reaparèixer el 1985. Va ser l’únic diari de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (el 15 de maig de 1966)[21].

Repressió a l’escola

Alguns casos de mestres sancionats

Barbens

Vilanova de Bellpuig

Repressió dels drets humans bàsics

Tenim el cas que a Mollerussa d’ una població de 3.319 h hi hagueren 92 presos, 14 eren per motius de responsabilitats polítiques, i els 14 no van anar a raure a la presó.[8]

Repressió contra les idees polítiques

Les dones no quedaren exemptes dels expedients i així tenim que:

Torregrossa 1 dona expedientada

Mollerussa 2 dones expedientades

Palau d’ Anglesola 3 dones expedientades

Vila-sana 1 dona expedientada[14]

Àguila Balcells, Josep 31/03/41

Bové Ollé, Ramon 13/04/45

Capell Piro, Mateu 19/07/40

Codina Querol, Francesc 31/03/41

Cuadrat Ribes, Joan 31/03/41

Escola font, Domènec 31/03/41

Felip Pagès, Josep 31/03/41

Ibars Capell, Josep //

Llobera Miró, Anselmo 31/03/41

Mata Casans, Jaume 30/05/43

Novell Riera, Magí 04/03/43

Paniello Grau, Pere 01/08/43

Pons Llombart, Nonito 07/12/42

Pons Serret, Lluís 31/03/41

Pou Miró, Josep 06/13/39

Reñé Capdevila, Prudenci 31/03/41

Reñé Torres, Roc 06/06/40

Simó Morelló, Sebastià 31/03/41

Teixidó Ubach, Magdalena 17/08/39

Torres Prats, León //

Viladebaid Not, Bernard //

Vives Balagueró, Magdalena //[15]

L’exili dels republicans

Alguns casos d’exiliats del Pla d’Urgell

Mitjans de difusió del franquisme al Pla d’Urgell

Pregonero

La Mañana

Gent de municipis del Pla d’Urgell que van morir en hospitals de Lleida acabada la guerra[1]
Nom	Procedència	Cos	Condició	Hospital	Lloc enterrament	Data mort
Castellseguer Cantó, Antonio	Mollerussa	–	paisà	Hospital mòbil exèrcit del nord	Lleida	03/02/1939
Coll Estadella, Manuel	Ivars d’Urgell	–	paisà	Hospital mòbil exèrcit del nord	Lleida	27/02/1939
Folguera Bararat, Jaime	Bell-lloc d’Urgell	Bón. Cazad. Montaña Cataluña 4 Cía. E. E.	soldat	Hospital militar de Lleida	Lleida	29/08/1946
Gralls Ribalta, José	El Poal	–	presoner	Hospital mòbil de l’exèrcit nord	Lleida	01/04/1939
Martín Teulé, José	Mollerussa	45a Cía. Automóviles	Soldat	Hospital militar de Lleida	Lleida	01/12/1942
Munt Fusté, Isidro	Mollerussa	–	paisà	Hospital mòbil Exèrcit del nord	Lleida	20/0271939
Reñé Angueril, Francisco	Sidamon	Policía tráfico	policia	Hospital militar de Lleida	Lleida	29/06/1955
Riba Cisquella, José	Vila-sana	–	presoner	–	desconegut	–

Les condicions adverses tant de combatents com civils – esforços excessius, fatiga fred, calor, mala alimentació- i la manca dels mínims d’higiene van afavorir l’extensió d’algunes malalties sobretot pulmonia, tifus, disenteria, paludisme. També cal recordar la congelació i els atacs de bogeria produïts pels bombardejos[1]. Això és el que podem veure en l’anterior requadre.

Relació del nombre de persones expedientades per responsabilitats polítiques als municipis del Pla d’Urgell[1]
Poblacions	Habitants 1936	Núm. d’expedients
Barbens	960	2
Bell-lloc	1148	11
Bellvís	2671	57
Castellnou de Seana	946	13
Fondarella	408	11
Golmés	1335	2
Ivars d’Urgell	1843	13
Linyola	2013	9
Miralcamp	981	42
Mollerussa	3319	23
Palau d’Anglesola	1352	45
Poal	742	2
Sidamon	466	23
Torregrossa	2502	47
Vilanova de Bellpuig	1570	5
Vilasana	516	3

[1] AA DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida., pàgs. 93-94-97-99 i 100

gent Gent del Pla d’Urgell que van morir per la Repressió Franquista[1]
Nom	Municipi	data execució	lloc execució	edat	militància	observacions
Albareda Niubó, Ramon	Torregrossa	27/02/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Andrés Companys, Ramon	Sidamon	16/10/1939	Lleida Seminari vell	Desc.	Desc.
Bellart Blanch, Ramon	Torregrossa	09/10/1941	Lleida	Desc.	PSUC
Bellmunt Espart, Felip	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	PSUC
Bellmunt Roure, Pere	Bell-lloc	29/07/1940	Lleida	Desc.	ERC
Brufau Batalla, Mateu	Torregrossa	16/02/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Brufau Saltó, Ramon	Torregrossa	16/01/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Burgués Bernat, Manuel	Mollerussa	22/06/1939	Lleida presó provincial	Desc.	Desc.
Capell Bosch, Miquel	Torregrossa	18/11/1941	Lleida	Desc.	POUM
Castaño Bernaus, Fausto	Torregrossa	26/05/1941	Lleida	38	Desc.	Segons Solé i Sabaté va néixer a Salices del Claico
Curcó Rubió, Ramon	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	PSCU
Duran Gené, Pere	Castellnou de Seana	28/07/1939	Lleida	Desc.	Desc.
Escabrós Greoles, Josep	Ivars d’Urgell	09/03/1941	Lleida Seminari Vell	Desc.	Desc.	D’altres fonts diuen que va morir el 11/03/1941
Escolà Torres, Jaume	Mollerussa	03/04/1945	Lleida Presó provincial	Desc.	Desc.
Farré Vallès, Josep	Torregrossa	29/11/1939	Lleida	Desc.	Desc.	Segons Solé Sabaté procedia de les Borges Blanques
Farrés Fontanet, Ramon	Torregrossa	29/11/1939	Lleida	Desc.	ERC Secretari del comitè	El primer cognom apareix diferent en d’altres fonts
Ginés Segura, Serafí	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC (Alcalde de Guerra)
Huguet Florensa, Pau	Torregrossa	03/08/1940		Desc.	PSUC
Ibars Capell, Josep	Mollerussa	28/07/1939	Lleida	Desc.	Desc.
Masés Visa, Josep	Golmés	29/03/1939	Lleida	Desc.	ERC
Miró Prats, Mateu	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Navés Salvia, Ramon	Bellvís	23/12/1940	Lleida	Desc.	ERC (secretari del comité)
Niubó Tudela, Francesc	Vilanova de Bellpuig	01/06/1939	Lleida	Desc.	ERC membre del comité
Palou Cots, Francesc	Miralcamp	21/05/1940	Lleida	Desc.	ERC (alcalde de guerra)
Paniello Grau, Pere	Mollerussa	17/08/1940	Lleida Hospital	Desc.	Desc.
Pla Mota, Josep	Bellvís	06/08/1940	Lleida	Desc.	Desc.
Prats Pedró, Jaume	Palau d’Anglesola, El	05/09/1939	Lleida	Desc.	ERC
Pujol Mir, Josep	Mollerussa	08/07/1943	Lleida	Desc.	Desc.
Rubió Solsona, Josep	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Sol Carulla, Salvador	Palau d’Anglesola, El	17/05/1939	Lleida	Desc.	ERC
Solé Manzana, Francesc	Bellvís	07/05/1941	Lleida	Desc.	POUM
Solé Solé, Gabriel	Miralcamp	18/08/1939	Lleida	Desc.	ERC
Solsona Martrans, Josep	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	CNT-FAI
Teixidó Santolaria,Andreu	Torregrossa	03/08/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Tella Fauri, Francesc	Sidamon	15/01/1941	Lleida Seminari Vell	Desc.	Desc.
Vila Solanich, Pere	Linyola	28/07/1939	Lleida	Desc.	PSUC	Altres fonts diuen que procedeix de Lleida
Visa Espinet, Ramon	Bellvís	10/03/1943	Lleida	Desc.	POUM alcalde de guerra

gent Gent del Pla d’Urgell que van morir per la Repressió Franquista[1]
Nom	Municipi	data execució	lloc execució	edat	militància	observacions
Albareda Niubó, Ramon	Torregrossa	27/02/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Andrés Companys, Ramon	Sidamon	16/10/1939	Lleida Seminari vell	Desc.	Desc.
Bellart Blanch, Ramon	Torregrossa	09/10/1941	Lleida	Desc.	PSUC
Bellmunt Espart, Felip	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	PSUC
Bellmunt Roure, Pere	Bell-lloc	29/07/1940	Lleida	Desc.	ERC
Brufau Batalla, Mateu	Torregrossa	16/02/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Brufau Saltó, Ramon	Torregrossa	16/01/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Burgués Bernat, Manuel	Mollerussa	22/06/1939	Lleida presó provincial	Desc.	Desc.
Capell Bosch, Miquel	Torregrossa	18/11/1941	Lleida	Desc.	POUM
Castaño Bernaus, Fausto	Torregrossa	26/05/1941	Lleida	38	Desc.	Segons Solé i Sabaté va néixer a Salices del Claico
Curcó Rubió, Ramon	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	PSCU
Duran Gené, Pere	Castellnou de Seana	28/07/1939	Lleida	Desc.	Desc.
Escabrós Greoles, Josep	Ivars d’Urgell	09/03/1941	Lleida Seminari Vell	Desc.	Desc.	D’altres fonts diuen que va morir el 11/03/1941
Escolà Torres, Jaume	Mollerussa	03/04/1945	Lleida Presó provincial	Desc.	Desc.
Farré Vallès, Josep	Torregrossa	29/11/1939	Lleida	Desc.	Desc.	Segons Solé Sabaté procedia de les Borges Blanques
Farrés Fontanet, Ramon	Torregrossa	29/11/1939	Lleida	Desc.	ERC Secretari del comitè	El primer cognom apareix diferent en d’altres fonts
Ginés Segura, Serafí	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC (Alcalde de Guerra)
Huguet Florensa, Pau	Torregrossa	03/08/1940		Desc.	PSUC
Ibars Capell, Josep	Mollerussa	28/07/1939	Lleida	Desc.	Desc.
Masés Visa, Josep	Golmés	29/03/1939	Lleida	Desc.	ERC
Miró Prats, Mateu	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Navés Salvia, Ramon	Bellvís	23/12/1940	Lleida	Desc.	ERC (secretari del comité)
Niubó Tudela, Francesc	Vilanova de Bellpuig	01/06/1939	Lleida	Desc.	ERC membre del comité
Palou Cots, Francesc	Miralcamp	21/05/1940	Lleida	Desc.	ERC (alcalde de guerra)
Paniello Grau, Pere	Mollerussa	17/08/1940	Lleida Hospital	Desc.	Desc.
Pla Mota, Josep	Bellvís	06/08/1940	Lleida	Desc.	Desc.
Prats Pedró, Jaume	Palau d’Anglesola, El	05/09/1939	Lleida	Desc.	ERC
Pujol Mir, Josep	Mollerussa	08/07/1943	Lleida	Desc.	Desc.
Rubió Solsona, Josep	Torregrossa	21/05/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Sol Carulla, Salvador	Palau d’Anglesola, El	17/05/1939	Lleida	Desc.	ERC
Solé Manzana, Francesc	Bellvís	07/05/1941	Lleida	Desc.	POUM
Solé Solé, Gabriel	Miralcamp	18/08/1939	Lleida	Desc.	ERC
Solsona Martrans, Josep	Torregrossa	17/05/1939	Lleida	Desc.	CNT-FAI
Teixidó Santolaria,Andreu	Torregrossa	03/08/1940	Lleida	Desc.	PSUC
Tella Fauri, Francesc	Sidamon	15/01/1941	Lleida Seminari Vell	Desc.	Desc.
Vila Solanich, Pere	Linyola	28/07/1939	Lleida	Desc.	PSUC	Altres fonts diuen que procedeix de Lleida
Visa Espinet, Ramon	Bellvís	10/03/1943	Lleida	Desc.	POUM alcalde de guerra

Falange: un estri de la repressió

FET y de las JONS (acrònim de Falange Española Tradicionalista ) va ser creat el 19 d’abril de 1935, a través de la integració forçada dels dos partits polítics que més efectius havien aportat a l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, “ Falange Española de las JONS i Comunión Tradicionalista”. El nou partit va adoptar el programa ideològic de la Falange i, va ser concebut com un instrument totalitari al servei de l’estat, que prenia per models els partits feixistes europeus[1].

Falange va ser un eina més en la maquinària repressiva i de control social franquista durant la postguerra, a través de les delegacions d’informació i investigació i la seva xarxa de col·laboradors. La tasca de Falange va ser eficient i substancial i la dictadura va utilitzar Falange com a complement a les forces d’ordre públic. A més, la impregnació de l’estil i la retòrica falangistes en els modes polítics del règim (desfilades, culte als caiguts, culte a la figura de Franco etc.). Si en els anteriors aspectes Falange va triomfar, no va fer el mateix al intentar monopolitzar el poder polític en els nivell estatal, provincial i local, escàs èxit del seu projecte mobilitzador de la societat, en què va obtenir resultats menys satisfactoris[2].

Els homes de Falange tenien fama d’aprofitats, arribistes que ocupaven càrrecs només en benefici propi i tenien molt a veure amb la repressió. Amb la unificació de càrrecs d’alcalde i cap local de Falange, el Falangisme va anar perdent pes i moltes prefectures falangistes van acabar sent un apèndix d’aquell alcalde o qualsevol altre càrrec[3]. Les comarques lleidatanes tenien 9.471 afiliats a Falange[4].

Centúries de grups de Falanges Juveniles al pla d’Urgell el 1945[1]
Localitat	Nom
Torregrossa	San Roque
Mollerussa	San Isidro

Centúries de les Falanges juveniles de Franco al pla d’Urgell el gener de 1946[1]
Municipi	Nom	Grup edat
Mollerussa	san Isidro	(no consta)
Torregrossa	san Roque	(no consta)
Bellvís	en formació	(no consta)
Sidamon	en formació	(no consta)

Relació de prefectures i caps locals de FET y de las JONS al Pla d’Urgell el 1943[1]

Municipi Partit judicial Nom i cognoms

Barbens Balaguer J.M. Huguet Cucurull

Bellvís Balaguer Alfredo Fàbregas Bragós

Ivars d’Urgell Balaguer Jacinto Solé Gili

Linyola Balaguer Juan Camarasa Camarasa

Poal Balaguer Luis Gené Fusté

Torregrossa Borges Blanques Jaime Campmajó

Vilanova de Bellpuig Cervera Buenaventura Penellas Bonet

Bell-lloc Lleida Ramón Aiguabella Mestres

Castellnou de Seana Lleida Ramón Segarra Ribalta

Fondarella Lleida José Vilalta Espart

Golmés Lleida Francisco Caseny Barba

Miralcamp Lleida Manuel Solá Pol

Mollerussa Lleida Manuel Solá Pol (el mateix que l’anterior)

Palaud’Anglesola Lleida Emilio Tribó Montserrat

Sidamon Lleida José Llanes Tribó

PAS DE FRANCO PER MOLLERUSSA: ENALTIMENT DEL DICTADOR

La primera visita oficial de Franco a Lleida el 30 de gener de 1942 va ser l’ocasió de mobilitzar les masses. Va ser la primera visita oficial del dictador després de la fi de la guerra civil, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Durant quatre dies el dictador va visitar les quatre capitals catalanes i, d’altres ciutats barcelonines, amb una massa enfervorida que l’aclamava[1].

Franco va ser rebut per les autoritats provincials i locals a límits de la província, va passar, per exemple, per municipis com Borges Blanques o Juneda, on se li havia erigit arcades triomfals amb inscripcions de benvinguda[2]. Mollerussa no va una excepció i el 30 de gener de 1942, mentre el dictador realitzava la seva primera visita oficial a la ciutat de Lleida i per aquest motiu la Jefatura Local del Movimiento de Mollerussa convocava els mollerussencs a què es sumessin a l’acte – per dir-ho d’una manera amable- i comença d’aquesta manera:

“Saludo a Franco. ¡Arriba España!. Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Jefatura Local de Mollerua.

El pròximo día 30 nuestro invicto Caudillo Franco llegará a Lérida para dispensarnos el honor de tributarle el homenaje de nuestra gratitud y adhesión (…)

En particular a tí, Camarada, te ordeno que dicho día estés dispuesto a salir de Mollerusa con el tren especial que saldrá las 13 y las 14 horas (…)

Los afiliados que trabajen en cualquier empresa, no obstante el desplazamiento, cobrarán igualmente de las mismas los jornales que devengarían en caso de trabajar. (…)

De no recibir nueva orden en contrario, todos los camaradas quedo e relaciono a continuación se presentarán debidamente uniformados, en la estación el próximo día 30 a las 13 horas en punto. (…)

Con objecto de que yo tenga la seguridad de que has recibido en mano la presente orden firmarás el acuse de recibo que va al pie.

Por Dios, España y su Revolución Nacional Sindicalista.

Mollerusa, 26 de enero de 1942.- EL JEFE LOCAL.- Firmado: Manuel Solá….”

Fotografia del vehicle – i dels vehicles del seguici- del dictador Franco al seu pas per Mollerussa el 30 de gener de 1942. Hom pot observar la multitud que aclamava el dictaor i les banderes espanyoles als balcons

Arc efímer, eregit en homenatge al dictador Franco. Concretament el de la societat canal de Urgel al peu del carrer Ferrer i Busquets. A la vista esquerra de l’autor hi ha l’edifici que avui correspon a l’ACUDAM i més endavant l’edifici de la “Casa Canal”

UN PERSONATGE IMPORTANT D’AQUELLA ÈPOCA A LES TERRES DE LLEIDA: JAIME CULLERÉ MASPONS

La família Culleré tenia ràncies arrels mollerussenques i, eren importantsterratinents, a més havien ocupat llocs polítics rellevants a Mollerussa de feia segle. La família era coneguda amb el renom de “Cal Jaumó”, perquè a l’hereu li posaven el nom de Jaume. Un d’aquests, Jaime Culleré era l’hereu d’aquesta família i propietari agrícola. Va ser alcalde de Mollerussa de l’any 1939 al 1947 i també va ser procurador en Cortes^{^[1]}. Va ser President de la Cámara Oficial Sindical Agraria els anys 50 i president de la Hermandad de excombatientes de Lérida els anys 60^{^[2]}. Durant deu anys, de 1948 al 1958 va ser president de la Diputació de Lleida.^{^[3]}

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 603

[2] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 603. Nota a peu de pàgina número 96

[3] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 607

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL. Facultat de Lletres Departament de Història. Tesi doctoral dirigida per Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2010, pàg. 210

[2] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL Facultat de Lletres Departament de Història. Tesi doctoral dirigida per Dra. Conxita Mir Curcó. Lleida 2010, pàg.211

[3] Miquel Polo. Mollerussa, de poble a ciutat 1939-1988, pàg. 60

[4] Miquel Polo. Mollerussa, de poble a ciutat 1939-1988, pàg. 60

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 697-698-699-700 i 701

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 419

[1] Josep Gelonch. Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista. UdL, pàg. 415

[1] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”, dins de “Segle XX” Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 114 pàg. 85.

[2] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”, dins de “Segle XX” Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 114 pàg. 112

[3] Josep Geloch. “FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra”, dins de “Segle XX” Revista catalana de història, 5 (2012), 85- 112 pàg.

[4] Josep Clara. La darrera mobilització del falangisme tarragoní. L’exemple de la Conca de Barberà. Edició digital del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, pàg. 155

[1] “Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida” apartat “Repressió Franquista” extret de l’enllaç http://webserveis5.udl.es/gcivil/rep_franquista.php Memorial democràtic. UdL Servei d’Història, Documentació i Patrimoni Departament d’Història

1] “Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida” apartat “Repressió Franquista” extret de l’enllaç http://webserveis5.udl.es/gcivil/rep_franquista.php Memorial democràtic. UdL Servei d’Història, Documentació i Patrimoni Departament d’Història

[1] Gemma Tribó, Carmen Sierra, Anna Bastida. Guerra Civil a Catalunya. Veus dels sense nom. Edita: Eumo Editorial, Vic. Any 2007. Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic. Pàg. 155

[1] Morts als hospitals de Lleida. Dins de Memorial Democràtic. UdL Servei d’ Història, Documentació i Patrimoni. Departament d’Història. Morts de la Guerra Civil i de la repressió franquista a les terres de Lleida. Extret de l’enllaç: http://webserveis5.udl.es/gcivil/combatents.php

[1] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[2] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg. 11

[3] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[4] Esteve Mestre i Toni Solé. L’ensenyament en temps de la república a la Plana d’Urgell (1931-1939). Dins de Quaderns de El Pregoner d’Urgell núm. 27, pàg.12

[5] Albert Balcells. Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, pàg. 155

[6] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 205

[7] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 350

[8] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 351

[9] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 140

[10] Mercè Barallat. La repressió a la postguerra civil a Lleida, pàg. 185.

[11] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida.

pàg. 68

[12] AA. DD Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 69

[13] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 122

[14] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 338

[15] AA. DD. Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida, pàg. 429

[16] L’oposició al franquisme des de l’exili. Sapiens.cat extret de l’enllaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa

[17] Ignoro si el lloc de Miquel Curcó era al Pla d’Urgell on residia en un altre lloc, abans del seu exili. Nota de l’autor.

[18] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de publicacions Universitat de Lleida, pàg. 41

[19] Antonieta Jarne Mòdol. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977), pàg. 49

[20] Miquel Àngel Cullerés. 1896- 1996. Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg. 95

[21] http://www.enciclopediacatalana edició electrònica de Enciclopèdia Catalana.