“Blue and Purple RFID tag”, de Midnightcomm, Flickr
Els sistemes d’identificació RFID (“Radio Frequency Identification”) es basen en la utilització d’etiquetes RFID o targetes RFID que contenen les dades d’identificació i que poden ser llegides mitjançant ones radioelèctriques amb el dispositiu adequat sense necessitat de contacte, des de distàncies que poden arribar a uns 30 a 60cm.
Són una bona alternativa als sistemes de codis de barres i targetes magnètiques i s’utilitzen, entre d’altres aplicacions, per a identificar productes, paquets, equipatges, vehicles, mascotes i, en els sistemes de control d’accés, persones.
Al circuit que incorporen les etiquetes i targetes RFID al seu interior s’hi pot observar una pista amb una forma característica d’espiral quadrangular que fa les funcions d’antena per a la comunicació de dades amb al dispositiu lector o gravador de dades corresponent.
Les etiquetes i targetes RFID del tipus que es coneix com a passiu no incorporen cap tipus de bateria per a obtenir la tensió que requereixen per al seu funcionament, sinó que l’obtenen a partir del senyal de radiofreqüència que els envia a través de l’antena el dispositiu lector o gravador de dades corresponent.
Per a saber-ne més:
- Disseny i caracterització d’etiquetes d’identificació per radiofreqüència (rfid) de doble banda basades en conceptes de metamaterials
- Avaluació de la Seguretat en RFID HF. Estat de l’art, programari i maquinari
- RFID Journal
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Pot arribar fins a mooolt mes (km) si es te el dispositiu adequat.
La distància màxima depèn, efectivament, de molts paràmetres, com el tipus d’etiqueta o targeta RFID, si és passiva o incorpora bateria, la freqüència de treball, el tipus d’antena que s’utilitza, la presència d’interferències a l’entorn, etc. Parlava de distàncies màximes de treball en els sistemes més senzills i habituals, però hi ha models de lectors especials que permeten arribar a distàncies més grans amb RFID passius, com el T2 – LG320A, que permet arribar a distàncies de 30m, i amb RFID actius es pot arribar fins als 100m, arribar a km suposo que ja ha de ser una mica més complicat. Gràcies per la teva aportació.
La qüestió de la distància ja la contemplaven Cardullo i Parks en la patent del 1970 (http://www.google.com/patents/US3713148):
“L’operació bàsica d’un sistema d’interrogació-transposta dels tipus descrit en aquesta patent és ja conegut i contempla la provisió d’una estació base que transmet un senyal d’interrogació a un dispositiu de transposta situat a una localitat separada, però prou propera a l’estació base com per permetre la comunicació de senyals entre elles”.
En la tecnologia actual, 60 metres ja justifiquen parlar de RFID de llarg abast (per exemple: http://www.phaseivengr.com/wireless-technologies/wireless-technologies-overview/about-wireless-rfid-sensors/about-ultra-long-range-uhf-rfid-sensors/)
Efectivament, Dídac, i ara mateix els usos habituals de la tecnologia RFID no requereixen distàncies gaire més llargues. Gràcies per la teva aportació.