
Vicent Andrés Estellés
Tal dia com avui, el 27 de març de 1993, moria el poeta valencià Vicent Andrés Estellés.
Per a recordar-lo, un parell de poemes seus i un interessant article de
:- (21 setembre 2013) Vicent Andrés Estellés, la veu del poble
- (9 desembre 2011) Crit i nit
- (12 novembre 2010) Assumiràs la veu d’un poble
Oriol López
El poeta valencià més universal des d’Ausiàs March.
Ens ha llegat una gran obra. Gràcies pel teu comentari.
Gràcies a tu, que si no arribe a entrar en aquest bloc se’m passa la data.
Regí
Gràcies per en recordar-te’n d’Estellés. El primer poeta que vaig llegir en valencià va ser ell.. El “Llibre de meravelles”, el primer llibre. Aquesta, junt a “Nosaltres els valencians”, de Fuster, “La llengua dels valencians”, de Guarner i la “Gramàtica Valenciana” de Carles Salvador, va ser el fonament sobre el qual he construït gran part del que he segut després. Estellés és com el meu Moisés. A partir d’aquestes lectures van vindre’n més i jo vaig anant formant-me com a persona.
A casa seu, el poeta va ser maltractat perquè durant dècades els valencians estem governats per una quadrilla de botifler que, lluny de promocionar el que és nostre, el que van és silenciar o prohibir davant el “meninfotisme” de molts dels meus paisans. És una pena, però és així. La immensa majoria dels valencians no tenen ni idea que qui va ser aquest senyor, el millor poeta valencià des d’Ausiàs March. Al seu poble hi va posar una estàtua que va ser atacada pels feixistes sense conseqüències. El mateix poeta hagué d’anar-se’n de Burjassot perquè el terrorisme de “baixa intensitat” al qual era sotmés li era inaguantable. A Fuster i a Guarner els posaren bombes en sa casa en la “tan modélica transició”. Governava UCD, o siga, el PP. Cap detenció. Guarner va morir poc després de l’atemptat de l’ensurt. D’aixo mai no digueren res en TVE, ni una paraula. La kale borroka també va tenir lloc al País Valencià, amb mort i sense que la policia fera res en absolut. Per comprar llibre d’Estellés havies d’anar a la llibreria 3 i 4 que va ser assaltada i cremada en diverses ocasions. La policia no va moure un dit. La culpa era de los víctimes per “provocar”, per “catalanistes”, etc.
Gràcies. Visca el País Valencià Lliure !!*!!
Regí.
Algun dia potser les coses canviïn i els valencians redescobreixin el seu gran poeta. Gràcies pel teu comentari, Regí.
Tant de bo fos així. Em feu enveja…
Lamentable, molt lamentable el què us toca viure a València. A Catalunya més o menys ens passa el mateix, cosa que ja deveu saber a bastament. El què em posa a cent, és quan els franquistes i els succedanis, s’emplenen la boca hipòcritament de la frase “vivimos en un estado de derecho” o “estado democràtico”.
Ací hem i seguim patint una situació de kale borroka amb agressions a polítics, intel.lectuals, periodistes, mestres, etc. La policia mai no fa res – quasi mau – especialment si depén del PP. Com que la dreta s’ho veu molt cru estan nerviosos i tornen a l’anticatalanisme – en castellà, clar – dient que els catalans ens volen furtar la llengua, la paella i jo què sé. El problema és que sempre hi ha algú que s’ho creu… Ara que aquesta vegada em fa l’efecte que se’n van a cert lloc a “pastar fang” o “fer la mà” que solem dir.
Els poetes no estan suficientment valorats
Totalment d’acord amb tu, Francesc, no ho estan. La poesia i els poetes tenen, en general, poca visibilitat.
Però tanmateix tenen una gran posteritat, quan ja són morts
[…] el nostre poeta nacional, va morir el 27 de març de 1993 com han recordat en el bloc amic Des de la Mediterrània. Per tant estem de commemoració. Jo vaig a fer-ho d’una manera passional i us remet al bloc […]